PIMEC, UNEFCAT i EolicCAT rebutgen la petició de moratòria i defensen la contribució de Catalunya a la lluita contra l’emergència climàtica

Barcelona, 12 de maig de 2021.- PIMEC, UNEFCAT i EolicCAT s’oposen de forma categòrica a la petició de moratòria en la implantació d’energies renovables a Catalunya que promouen alguns col·lectius, amb el suport de grups polítics, atès que no hi ha cap raó que en justifiqui la seva necessitat i qualsevol proposta de canvi en la normativa vigent es pot dur a terme sense la necessitat d’una aturada.

Després de més d’una dècada de moratòria de facto que ha dut Catalunya de pionera en generació d’energies renovables a la cua de l’Estat, una nova moratòria suposaria una irresponsabilitat política per la impossibilitat per a Catalunya d’assolir els objectius marcats pel Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i de la Unió Europea d’implantació de renovables com a estratègia prioritària de lluita contra l’emergència climàtica. Una moratòria que, a més, hipotecaria la sobirania energètica del país.

La sensació d’inseguretat generada per l’eventualitat d’una moratòria ja té un impacte directe. En primer lloc, ha alentit el flux de projectes a tramitar a través de l’administració catalana i ha afavorit l’agrupació de projectes per superar els 50 MW de potència i tramitar-los a través del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

En aquest context, es donaria la paradoxa que els grans parcs i els seus promotors, quedarien fora de l’abast de la moratòria.

D’altra banda, a les comarques de l’Aragó properes a Catalunya s’estan impulsant 7.000 MW eòlics i 8.500 MW fotovoltaics que podrien cobrir la demanda catalana. Així ho reflecteix la planificació de Red Eléctrica de España amb el traçat de xarxes de molt alta tensió amb destinació a la zona metropolitana de Barcelona i altres zones d’alt consum, a través de la Terra Alta, les Terres de l’Ebre i Ponent.

Si els 15.500 MW renovables de l’Aragó s’instal·lessin a Catalunya suposarien pels municipis que els allotgessin 430,6 milions d’euros quant a impost de construcció (ICIO), més de 57,3 milions anuals durant 25 anys en impostos municipals (BICE y IBI) i més de 46 milions anuals pels propietaris dels terrenys en concepte de lloguer. Pel que fa a la creació de nous llocs de treball, suposa ocupar més de 50.000 persones-any en fase de construcció i 11.500 llocs directes i indirectes derivats del seu manteniment, permanents durant  tota la vida de les instal·lacions.

La generació i l’accés garantit a l’energia renovable serà un factor decisiu per determinar la competitivitat de les empreses i sectors industrials estratègics com el químic, l’automoció o la siderúrgia, i les decisions de localització i deslocalització. Disposar de recurs renovable suficient generat a Catalunya serà un condicionant clau per afavorir la descarbonització industrial.

El Decret Llei 16/2019 desenvolupa la regulació més estricta de l’Estat sobre renovables

El Decret Llei 16/2019 és una norma necessària i de consens, com ho constata la ratificació per una amplíssima majoria al Parlament de Catalunya, rebent només 4 vots en contra de les CUP i 4 abstencions del PP.

El Decret Llei 16/2019 és la norma més estricta i garantista de l’Estat. Crea un nou instrument administratiu transversal, la Ponència de les Energies Renovables de Catalunya, que amb caràcter previ a la tramitació, avalua cadascuna de les propostes d’acord amb els impactes mediambientals, paisatgístics, en l’activitat agrària i en el patrimoni cultural. L’actuació de la Ponència està sent, a criteri de les entitats, excessivament rigorosa per tractar-se d’una avaluació preventiva que aborda aspectes propis de la fase posterior de tramitació. A més, la presa de decisions en la Ponència per unanimitat, endureix molt més els dictàmens resultants.

Fins avui, la Ponència, ha rebutjat  el 39% dels projectes eòlics analitzats i el 38% dels fotovoltaics, i només el 36% d’eòlics i el 5% de fotovoltaics han estat considerats viables sense condicions. Un cop superada la ponència, cal iniciar el procés de tramitació del projecte, on estan cridades a intervenir totes les administracions i organitzacions del territori amb interessos legítims en el projecte en concret.

Val a dir que, de tots els projectes que han superat l’avaluació de la Ponència, tan sols quatre projectes fotovoltaics i cap eòlic, que sumen un total de 29,1 MW han iniciat el tràmit d’exposició pública. Per això, d’acord amb les entitats, resulta interessat i fals parlar d’allau de projectes, si es té present que Catalunya acumula una dècada de moratòria.

El fals debat sobre el model

PIMEC, EolicCAT i UNEFCAT són totalment favorables a impulsar projectes de base ciutadana, comunitària o cooperativa, així com d’autoconsum energètic. Algunes de les persones i empreses membres de les entitats signants han promogut activament i participat en aquests projectes.

Tot i que l’avanç de l’autoconsum a Catalunya, impulsat en bona part per les mesures que inclou el Decret Llei 16/2019, és dels més importants de tot l’Estat, ja que el dia d’avui s’ha assolit una potència de 100,3 MW, és menester tenir en compte, però, que només amb autoconsum fotovoltaic, instal·lant els panells sobre les teulades, no hi ha prou superfície disponible i s’arribarà, en el millor dels casos, a cobrir un 25% de la demanda elèctrica estimada per a l’any 2050. Les instal·lacions sobre terreny són també imprescindibles per assolir els objectius necessaris per a la Transició Energètica.

Pel que respecta a l’eòlica, en els darrers 11 anys, en què els projectes de base ciutadana, comunitària o cooperativa no estaven subjectes a cap limitació, només un projecte cooperatiu eòlic, Viure de l’Aire del Cel, ha vist la llum. Un projecte en el qual cap de les entitats i organitzacions que promouen la proposta de moratòria no hi han participat tot i ser-hi convidades a fer-ho. Tanmateix, no hi ha cap projecte d’aquestes característiques entre tots els que han entrat a la Ponència de Renovables a partir del Decret—Llei 16/2019.

Els compromisos d’implantació de renovables pel 2030 necessaris perquè Catalunya assoleixi els objectius climàtics i energètics del Govern, el Parlament i la Unió Europea són clars: 4.090 MW de nova capacitat eòlica i 6.270 MW de nova capacitat fotovoltaica a Catalunya.

Des que l’any 1984 es va instal·lar el primer aerogenerador a Catalunya, la capacitat de generació renovable és de 1.271,1 MW en capacitat de generació eòlica i 344,54 MW en capacitat de generació solar fotovoltaica, equivalents, respectivament, al 5% i al 4% del total de capacitat de generació eòlica i solar fotovoltaica en servei a l’Espanya peninsular a 31 de desembre de 2020.

Unes dades que constaten la irresponsabilitat de qualsevol actuació, sigui política o administrativa, que empari o promogui una moratòria a la implantació de projectes d’energies renovables a Catalunya.