Sobre l'energia
eòlica a Catalunya

go to the next section

El primer molí

Catalunya va ser pionera en el desenvolupament de l’energia eòlica a Espanya. El 10 de març de 1984 s’inaugurava i es posava en marxa del primer aerogenerador a Catalunya –i un dels quatre primers de l’Estat-, un fet que va marcar el naixement de l’energia eòlica moderna.

La instal·lació d’aquest primer molí va ser iniciativa d’un grup de persones amb titulació tècnica superior, vinculades al pensament ecologista i a la pràctica de la tecnologia alternativa. Aquests varen començar a treballar per fer possible el naixement d’una estructura empresarial cooperativa, amb l’objectiu de desenvolupar tecnologia per a l’aprofitament de les fonts d’energia renovables. D’aquesta manera va néixer Ecotècnia i el somni de construir els primers molins de vent de l’Estat.

El prototip, construït i dissenyat a Catalunya per Ecotècnia, es va instal·lar al municipi de Vilopriu (Baix Empordà) i era un aerogenerador de tres pales amb 12 metres de diàmetre de rotor i una potència nominal de 15 kW. Es tracta d’una capacitat de producció molt reduïda en comparació amb un dels darrers aerogeneradors s’ha instal·lat a Catalunya, ubicat a El Perelló, que té una potència de 3 MW, és a dir, l’equivalent a 200 molins com el de Vilopriu. Un fet que demostra la important evolució tecnològica que s’ha viscut en els darrers anys.

El projecte va ser pioner a tot l’Estat, ja que dels quatre primers molins que es van instal·lar a Espanya, el primer a comercialitzar-se va ser el molí empordanès. Aquest prototip es va connectar a la xarxa de forma al·legal, ja que aleshores no hi havia cap normativa que regulés la instal·lació d’infraestructures per a la producció de l’energia eòlica.

El primer molí

El primer parc

Un altre dia històric per l’energia eòlica a Catalunya va ser la posada en marxa del primer parc eòlic de l’Estat, que es va ubicar en el municipi de Garriguella, a la província de Girona. El parc, inaugurat el 9 d’abril de 1984, estava format per cinc aerogeneradors promoguts per ENHER i la Generalitat de Catalunya i tenien una potència de només 24 kW cadascun.

El projecte desenvolupat a Garriguella era capaç d’abastir a 60 famílies, mentre que ara un sol molí de vent dels més potents pot generar electricitat per 2.500 llars.

Actualment tant a Vilopriu com a Garriguella no queden restes dels aerogeneradors que s’hi vam instal·lar. Això posa de manifest la reversibilitat de l’energia eòlica, que no genera cap residu ni durant el funcionament d’un parc ni un cop ha acabat la seva vida útil (uns 20 anys).

Aquests dos projectes donarien pas a un seguit d’iniciatives que permeteren a Catalunya posicionar-se com a pionera en l’impuls de l’energia eòlica. Una situació de creixement que es va aturar en sec el 2009.

2009, tot s’atura

L’any 2009 la manca d’una voluntat política decidida, va portar a la paràlisi de les energies renovables per un període de 10 anys amb la implementació del Decret 147/2009. Aquest va suposar la impossibilitat d’implementar nous projectes, que es van dur a altres punts de l’Estat.

Aquesta aturada tan llarga ha posicionat a Catalunya a la cua de l’Estat en energies renovables. Actualment només l’1,8% de la potència total en tramitació activa s’ubica en territori Català.

2020, una perspectiva de futur

Després de 10 anys de paràlisi, el 2019 es convalida el nou Decret 16/2019 de les energies renovables. Aquest estableix una eina normativa més apropiada per gestionar les necessitats, no d’un sector, sinó d’una societat que va cap a la catàstrofe climàtica.

El Decret, que deroga l’anterior, agilitza el procés de tramitació, garantint la participació de tots els àmbits de l’administració i enviant un missatge de confiança per avançar cap a un nou model energètic amb fermesa, permetent afrontar la situació d’emergència climàtica a través de la producció d’energia neta.

Actualment a Catalunya se li exigeix un procés accelerat de transició energètica. Les necessitats de generació a partir de renovables a Catalunya ja estan taxades per la UE, el Govern i el Parlament. Són 400 MW anuals nous d’energia eòlica, per arribar al 2030 amb un consum renovable del 50%; i un 100% de cara al 2050.

La magnitud del repte és enorme si es té present  que, des de 1984 quan es va posar en marxa a Vilopriu el primer aerogenerador de l’Estat, sols hem estat capaços d’instal·lar a Catalunya 1.270 MW eòlics i 276 MW fotovoltaics. No és sols un problema normatiu, si no accelerem i canviem la manera de procedir entre tots els actors, administracions, i societat civil, no ho aconseguirem.

En l’actualitat ens trobem probablement davant la darrera ocasió que Catalunya tindrà d’assolir una sobirania energètica a partir de renovables. Si no ens en sortim, haurem de transportar energia verda des d’Aragó, una gran potència en renovables, o de França, amb xarxes de molta alta tensió que creuaran el territori i sense la possibilitat d’intervenir ni en el model ni en el preu; o encara pitjor, dependre d’unes nuclears envellides que encara generen més de la meitat de l’energia que consumim a Catalunya.

Tenim una oportunitat davant nostre. Mirem al futur i no la malmetem.