Les empreses eòliques de Catalunya demandaran al Govern per inacció i dany patrimonial

  • EolicCat afirma que els promotors eòlics patirien un dany econòmic quantificable de 150 milions d’euros, com a resultes de l’acció política del Govern i l’abast del canvi normatiu.
  • Les accions jurídiques a emprendre deriven de l’impacte de la disposició transitòria segona del nou DL 24/2021, si s’interpreta retroactivament la disposició transitòria segona.

Barcelona, 4 de novembre de 2021.- EolicCat estudia fer efectiva una demanda contra el Govern de la Generalitat per la manca d’acció de l’administració en la tramitació dels expedients d’energies renovables des de la constitució del nou Govern el passat mes de maig.

A aquesta demanda s’hi sumaria la reclamació contra el Govern que diversos promotors tenen previst dur a terme si, finalment, l’administració considera que la disposició transitòria segona té efectes retroactius sobre els projectes que ja han superat positivament el tràmit de la ponència.

Segons càlculs d’EolicCat, les pèrdues que els promotors han patit, primerament per les instruccions del Govern cap als òrgans administratius competents per aturar la gestió dels expedients i, en segon terme, per l’impacte del canvi regulador, és de 500.000 euros de mitjana per projecte. Aquesta quantitat inclou el cost d’elaboració del projecte tècnic i el cobrament indegut de les taxes que els promotors paguen a les administracions, locals i autonòmica, en concepte de despeses per a la tramitació d’un expedient que no s’ha dut a terme, i que suposaria més de 30 milions d’euros. A més, caldria afegir la reclamació per la possible pèrdua dels avals dipositats per garantir-se els drets de connexió a la xarxa dels projectes, regulats per normativa estatal i que, tot i que el Decret en preveu la devolució, la Generalitat no és competent per a regular aquest aspecte. Els dipòsits dels projectes presentats a la ponència pugen 120 milions d’euros. En total, el conjunt de les reclamacions contra al Govern podria arribar als 150 milions d’euros.

Per a EolicCat, es dona un cas flagrant de canvi de les regles del joc a mig partit, generant una inseguretat jurídica i un perjudici substancial als promotors que ja havien iniciat la tramitació davant la ponència. Jurídicament i segons EolicCat, la retroactivitat de la norma no està justificada, menys quan es tracta d’una modificació del Decret anterior (i no d’una nova llei).

La inconstitucionalitat planeja sobre el nou Decret

En una reunió d’urgència celebrada aquesta setmana per a avaluar l’impacte del nou Decret Llei, molts dels associats d’EolicCat han apuntat a la possibilitat de sumar, a les demandes patrimonials, accions de denúncia contra l’administració per inactivitat i desviació de poder amb incompliment de les seves obligacions per part dels responsables públics atès que, presumptament, han aturat la tramitació dels expedients que havien superat la ponència des de la configuració del nou govern, el passat mes de març. La mateixa consellera Jordà, en més d’una ocasió, ha fet declaracions en aquest sentit, expressant que s’aturava qualsevol tramitació fins a l’aprovació del nou Decret, com efectivament ha succeït.

Per a EolicCat, aquesta actuació impedeix el correcte funcionament de l’administració i amenaça l’estabilitat professional dels funcionaris, forçant l’incompliment de les seves obligacions a respondre en els terminis regulats o emprant maniobres dilatòries injustificades que els departaments jurídics han compilat a efectes de la querella.

EolicCat, d’altra banda, apunta al fet que part de les disposicions amb les quals es modifica el Decret Llei 16/2019 són susceptibles d’inconstitucionalitat, i així ho ha reiterat repetidament al departament d’Acció Climàtica en conèixer l’esborrany del text. Per als promotors eòlics, el redactat actual del Decret afegeix, a la regulació de les renovables a Catalunya, un element més d’incertesa i inseguretat jurídica.

La pèrdua dels drets de connexió: letals per a la transició i la sobirania energètica de Catalunya

La pèrdua dels avals, a més de l’impacte patrimonial en les empreses, implica la pèrdua dels drets de connexió a la xarxa d’aquests projectes que s’anaven a implementar en municipis catalans i que, ara, quedaran a disposició d’altres grans projectes de generació que es podran implementar des de fora de Catalunya.

Una altra paradoxa del nou decret, que s’anuncia com a accelerador del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, és que no contempla cap novetat destacada en aquest sentit, excepte la declaració responsable per als projectes d’autoconsum sense connexió a la xarxa. El nou Decret, a més, és coix en limitar les mesures d’impuls a les tecnologies fotovoltaica i eòlica, deixant de banda d’altres rellevants com la biomassa, els biocombustibles o l’eficiència energètica.

En aquest sentit, per a EolicCat, tot i que el Decret no contempla una moratòria, les noves condicions de tramitació deixen la transició energètica que necessita el país, la de més capacitat i que permet abordar la transició energètica al teixit industrial català, fora de l’àmbit de decisió política de la ciutadania catalana i del seu Govern. L’actual Decret empeny al fet que la gran demanda d’energia renovable a Catalunya es cobreixi a partir d’instal·lacions fora de Catalunya, preferentment de l’Aragó com ja està passant; o bé què els promotors agrupin projectes per tramitar-los des del Ministerio para la Transición Ecológica a Madrid, a la cerca d’un marc jurídic més estable. Alguns dels membres d’EolicCat preveuen emprar aquesta via. En definitiva, en ambdós casos, Catalunya perd la sobirania i la capacitat de decidir.

Una petita part dels promotors s’ha pronunciat a favor d’intentar tramitar nous projectes eòlics d’acord amb els criteris marcats pel Decret Llei 24/2021, aprofitant  que no s’ha establert la moratòria, tot i l’increment de les restriccions.

Per a Víctor Cusí, president d’EolicCat, “la ciutadania de Catalunya és la gran perjudicada amb el redactat actual del Decret. Primerament, perquè s’haurà de rescabalar amb diners públics, diners de tots, el dany causat per la manca de previsió o valentia dels polítics i, en segon lloc, perquè suposarà, de nou, un retard important en l’avanç d’una transició energètica efectiva i amb garanties de progrés pel país, a més d’una pèrdua de sobirania irrecuperable”.