EolicCat demana al Govern més decisió per impulsar la generació eòlica i fer efectiva la transició energètica

Després d’un any de l’aprovació del Decret 24/2021 per impulsar el desplegament de les energies renovables a Catalunya s’evidencien quatre fets. Primerament, l’avenç de l’autoconsum gràcies a la simplificació de tràmits i als ajuts públics per al seu finançament.

En segon lloc, que aquest model és insuficient per cobrir les necessitats d’un país com Catalunya, amb un pes rellevant de la indústria en el progrés econòmic i social. Segons l’OBERCat, les prop de 13.000 noves instal·lacions d’autoconsum de 2021 sumades a les ja existents van aportar una potència de 202,1 MW i una generació estimada en 275,7 GWh, un 0,6% de l’actual demanda elèctrica de Catalunya.

En tercer lloc, la necessitat d’implementar mesures polítiques, administratives i normatives que afavoreixin el desplegament de projectes eòlics i fotovoltaics de més de 5 MW de potència. Sols així s’assoliran els gairebé 700 MW anuals de nova potència eòlica terrestres necessaris, segons  la PROENCAT 2050, o els més de 650 MW eòlics nous anuals que es requereixen per assolir els 2.000 MW eòlics de potència per 2025, segons el Pacte Nacional per la Indústria.

En quart lloc, cal que des del Govern de la Generalitat es prenguin mesures urgents per recuperar la tramitació de la major part dels projectes eòlics a Catalunya. La Generalitat tramita 304,27 MW, el 38,5% del total; mentre que el Ministeri de Transició Ecològica està tramitant a Catalunya 484,8 MW, un 61,5% del total.

Primers parcs eòlics a informació pública en 5 anys

La Generalitat ha posat a informació pública vuit parcs eòlics a Catalunya, amb 59 aerogeneradors i una potència de 304,27 MW. Són els primers parcs eòlics tramitats des del 30 de juny del 2017. Juntament amb els 484,8 MW en projectes a Catalunya tramitats al Ministeri es cobririen els objectius anuals de la PROENCAT 2050, si per fer-los efectius s’aprova la Declaració d’Impacte Ambiental en els propers tres mesos i s’accelera l’aprovació urbanística i l’autorització administrativa.

Això no obstant, cal constatar que aquesta xifra només suposa un 7,5% dels 3.392,58 MW que la Generalitat té en cartera, resultants de restar del total els avantprojectes declarats no viables, els agrupats per ser tramitats al Ministeri i als desistits pels promotors, principalment per recuperar els avals dels punts de connexió.

Amb això es constaten dos fets; un positiu que indica que amb voluntat política i les mesures administratives oportunes, el Govern disposa de suficients MW en cartera per assolir tant l’objectiu del Pacte Nacional per la Indústria pel 2025 i, gairebé, cobrir l’objectiu per 2030 de la PROENCAT 2050, si se suma la potència que es tramita al Ministeri de Transició Ecològica.

El segon fet, aquest negatiu, és que des de l’aprovació del DL 24/2021 no consta la presentació de cap nou projecte de parc eòlic davant el Govern i posa de manifest la baixa confiança dels promotors que opten per tramitar davant del Ministeri o invertir en altres territoris. Cal capgirar la tendència per no posar en risc la sobirania energètica del país.

Una administració més àgil, ben dotada i que generi confiança

La crisi energètica resultant de l’escalada en el preu de l’energia fins nivells inimaginables, agreujada per la guerra a Ucraïna i sumada a l’emergència climàtica, obliguen a una interpretació del contingut del DL 24/2021 que afavoreixi l’acceleració en la implantació de renovables. En aquesta mateixa línia, la Comissió de la UE és clara en promoure la reducció dels terminis de tramitació i prioritzar la transició energètica com una eina efectiva per a la protecció dels hàbitats, assumint que, en determinades circumstàncies, cal prioritzar el desplegament de les renovables.

Coincidint amb la Comissió Europea, Eoliccat considera imprescindible reduir els terminis de tramitació i demana que s’ampliïn els equips professionals responsables de la tramitació dels expedients o, en cas que no sigui possible, buscar suport extern a través de col·lectius experts com els col·legis professionals tècnics, en funció de coadjuvants de l’Administració. Un altre mecanisme útil és l’ampliació de l’abast de les declaracions autoresponsables per part dels promotors a partir d’unes indicacions molt precises de requeriments per part de l’administració.

Caldria unificar els criteris de quantitat i qualitat de la documentació a aportar en els projectes en cada fase de la tramitació, evitant la disparitat actual en funció dels Serveis Territorials que tramiten els expedients. També cal evitar l’arbitrarietat de les administracions locals a l’hora d’interpretar l’ordenament i el planejament urbanístic municipal, que sovint s’utilitza per bloquejar temporalment la tramitació urbanística dels projectes, establint criteris interpretatius clars i no permetent la modificació dels planejaments municipals que tinguin per objectiu la prohibició de la instal·lació de renovables en sol no urbanitzable.

Si s’accelera la tramitació de projectes, Eoliccat es compromet a implementar els MW aprovats amb la màxima rapidesa per contribuir a la resolució de la crisi energètica i, com sempre, és oberta a col·laborar amb el Govern per minimitzar els inconvenients  DL 24/2021 i contribuir que s’assoleixin els objectius de generació eòlica previstos en la PROENCAT 2050 i al Pacte Nacional per a la Indústria.