Energia eòlica flotant: oportunitat d’or per al futur

Jessica Russo (NRDC)

El desembre de 2021, el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica, aprovava el full de ruta per al desenvolupament de l’energia eòlica marina. L’estratègia conté 20 línies d’actuació amb l’objectiu d’assolir, d’aquí a 2030, entre 1 i 3 GW d’eòlica marina flotant i fins a 60 MW d’altres energies marines, com ara la de les ones o les marees. Un programa que, d’entrada, tothom va acollir favorablement: tant la indústria com els col·lectius ecologistes i el turisme.

Un èxit tot plegat, però amb un petit inconvenient: l’actualització, o millor dit, la necessitat d’actualització del Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), totalment obsolet. Sense oblidar, és clar, la convocatòria de subhastes per tal que les empreses puguin licitar els projectes. Sembla que la primera podria celebrar-se a principis de 2023, almenys així ho va expressar la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, recentment. Per tot això, les prediccions més optimistes assenyalen 2028 com la data en què podríem assistir a la compleció del primer parc eòlic flotant en aigües espanyoles. Difícilment abans.

Els últims seran els primers?

Espanya arriba tard al boom de l’eòlica marina i això que es tracta d’una tecnologia clau a la UE. De fet, la Comissió Europea preveu que es passi dels actuals 12 GW als 60 d’aquí a 2030. Altres veïns europeus com Alemanya, Escòcia o Dinamarca ja compten amb parcs eòlics marins, però a diferència d’aquests països, les aigües del litoral espanyol són molt profundes. Aquest tret particular complica la instal·lació d’aerogeneradors de cimentació fixa, amb els quals es va engegar aquesta revolució fa poc més d’una dècada.

Per sort, els ràpids avanços tecnològics en matèria d’eòlica marina flotant ofereixen una solució al problema de la profunditat. Amb 6.000 kilòmetres de costa, sense a penes plataforma continental i bastant profunditat a prop de les platges, una indústria naval potent i puntera, especialitzada justament en la construcció de components destinats a l’obtenció d’energia eòlica, drassanes i grans enginyeries, sols cal posar al dia la normativa i convocar les subhastes oportunes. Amb tot això, Espanya aviat podria esdevenir un centre neuràlgic per a la fabricació de components i plataformes i liderar el desplegament de la tecnologia eòlica marina flotant a escala internacional.

Sorprèn, si més no, que essent capdavanters pel que fa a tecnologia i desenvolupament de solucions flotants, no es disposi encara de licitació. Però això, gràcies al que s’ha avançat i a les perspectives que obre el full de ruta, podria fer que tot canviés ràpidament. Els últims en afegir-s’hi podrien ser, així doncs, els primers. Però abans caldrà inversió, i bastant: entre 500 i 1.000 milions d’euros, calcula el Govern, per potenciar les infraestructures portuàries i uns 200 milions extra per a I+D.

Un munt d’avantages

Les reticències que, com sempre, n’hi ha per part de grups ecologistes i de la indústria turística, de moment, no tenen cap base fundada, ja que sense subhasta no es poden concretar els projectes. Tots els parcs dels quals ara mateix es parla (el de Tramuntana, el de Cap de Gata o el de Gofio), ara per ara, no són més que especulacions. Però en el cas que es fessin realitat en un futur pròxim, oferirien molts avantatges en més d’un sentit.

Mediambientalment, com que es tracta d’estructures flotants, un cop finalitza el seu cicle de vida útil es poden desmantellar sense deixar empremta ecològica. Les plataformes, fins i tot, podrien fer-se servir com a refugi per als coralls. Un projecte pioner que la companyia danesa Ørsted posarà en marxa a Taiwan aquest mateix estiu. A més a més, per les característiques particulars de la franja marítima espanyola, els parcs eòlics s’ubicarien a 20-30 milles mar endins. A aquesta distància i amb la curvatura de la Terra, amb prou feines es veuran des de la platja i, per tant, el seu impacte paisatgístic es reduirà al mínim.

Galícia, Catalunya, Andalusia i, especialment, Canàries són les comunitats costaneres amb major potencial per al desplegament de l’eòlica marina flotant. I les grans empreses energètiques ja han començat a posicionar-se i a crear aliances internacionals de cara al seu boom imminent. Primer van ser dos gegants, Repsol i Ørsted, els qui van signar un acord per identificar i portar a terme projectes conjunts d’eòlica flotant. I poc després, Shell feia el mateix amb l’espanyola Capital Energy. Moltes altres empreses, grans i petites, ben conegudes, tindran també alguna cosa a dir. Sembla que, més que mai, els vents bufen a favor de l’eòlica flotant.