Assolir els objectius de la PROENCAT suposa més de 14.000 M€ per als municipis de Catalunya

L’Informe de Situació 2024 de l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya (OBERCat) confirma que el ritme de desplegament d’energies renovables és encara massa lent per assolir els objectius de la PROENCAT 2030 i 2050. De cara al 2030, s’hauria d’assolir una producció anual de 35,1 TWh d’electricitat d’origen renovable i Catalunya només ha cobert un 20% de la generació elèctrica renovable necessària per d’aquí cinc anys.

En aquest escenari, l’energia eòlica apareix com a peça clau, però alhora com l’assignatura pendent més rellevant. El 2024, els aerogeneradors catalans van generar 2.835,5 GWh d’electricitat, una xifra que equival a un 6,4% de la demanda elèctrica. Lluny de créixer, la producció eòlica va retrocedir un 7,8% respecte al 2023. Aquest retrocés s’explica no per manca de potencial ni de projectes disponibles, sinó pel bloqueig administratiu. El 2024, la Generalitat no va autoritzar cap nou parc eòlic terrestre, i bona part dels projectes que ja havien superat l’avaluació ambiental continuaven encallats en els tràmits urbanístics.

Taxes elevades sense retorn per desencallar projectes

Segons l’informe, el 2024 la Generalitat no va autoritzar cap projecte de parc eòlic terrestre i quatre dels sis projectes de parcs eòlics autoritzats l’any 2023 (Galatea, Conca de Barberà I, Conca de Barberà II i Conca de Barberà III) encara no havien obtingut l’aprovació definitiva dels Projectes d’Actuació Específica (PAE) de les Comissions Territorials d’Urbanisme.

Aquesta paràlisi administrativa contrasta amb l’elevat cost que assumeixen els promotors eòlics. Catalunya aplica les taxes de tramitació més altes de tot l’Estat, fins a quatre vegades superiors a les d’altres comunitats autònomes. Per exemple, mentre que a Andalusia o Castella i Lleó les taxes se situen al voltant dels 30.000 euros per parc eòlic, a Catalunya poden arribar als 130.000 euros. En conjunt, els projectes eòlics han abonat 4,1 milions d’euros en taxes a la Generalitat, sense que això es tradueixi ni en una major dotació de recursos, ni en una millora de l’agilitat administrativa.

Propostes per desencallar la transició

En aquest context, OBERCat ha proposat mesures concretes per facilitar el desplegament de les renovables: vincular l’interès públic superior amb la impossibilitat de moratòries genèriques, modificar l’ordre de tramitació perquè l’autorització energètica de la Generalitat sigui definitiva, introduir el silenci administratiu positiu si les Comissions Tècniques d’Urbanisme no resolen en termini, i agilitzar l’elaboració del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació d’Energies Renovables (PLATER).

Catalunya disposa encara d’un ampli potencial per esdevenir un referent en sostenibilitat energètica, especialment amb l’impuls de l’eòlica marina arran del Reial Decret 962/2024. Segons dades de l’OBERCat, la nova capacitat eòlica i fotovoltaica podria generar uns 15.001,4 milions d’euros en ingressos per a ajuntaments i rendes de lloguer de terrenys fins al 2080, i entre 4.159 i 5.740 llocs de treball anuals en construcció fins al 2040, convertint-se en una de les principals palanques per assolir els objectius climàtics i reforçar l’economia del país.

Retirada del Decret llei 12/2025

Mentre la dependència de l’exterior augmenta —les importacions van créixer un 8,1% i ja cobreixen el 15,4% de la demanda— i la nuclear continua aportant més del 50%, Catalunya manté aturat el recurs renovable amb més capacitat de creixement immediat. La cartera de projectes eòlics i solars disponibles suma més de 27.193,54 GWh anuals de generació potencial, una xifra superior a tota la producció dels tres reactors nuclears catalans quan operen a ple rendiment.

En aquest context de bloqueig i retard acumulat, l’any 2025 va arrencar amb el debat del Decret Llei 12/2025 de resiliència elèctrica i impuls a les renovables, que reconeixia per primera vegada les instal·lacions eòliques i els sistemes d’emmagatzematge com a infraestructures d’interès públic superior. La norma no va prosperar en la seva versió inicial, però ha servit per posar al centre del debat una qüestió inajornable: Catalunya no pot posposar més el desplegament de l’energia eòlica si vol garantir la seguretat del subministrament, reduir la dependència exterior i mantenir la seva competitivitat industrial.