La Generalitat tomba, per primera vegada, un projecte renovable per motius de paisatge i posa en risc la transició energètica a Catalunya

  • La DIA desfavorable als quatre aerogeneradors del Pla de la Tallada, al Baix Empordà, es basa únicament en l’impacte sobre el “fons escènic del Montgrí”, després que tots els impactes ambientals s’hagin considerat compatibles.
  • La resolució introdueix un factor d’inseguretat jurídica en tota la cartera de projectes renovables de Catalunya.
  • Les comarques gironines continuen sense cap aerogenerador en funcionament, tot i que el PLATER els assigna 2.649 MW d’eòlica terrestre per al 2050.

Barcelona, 28 d’octubre de 2026.- La Generalitat de Catalunya ha emès, per primera vegada, una declaració d’impacte ambiental (DIA) desfavorable a un projecte renovable amb el paisatge com a motiu determinant. La resolució afecta els quatre aerogeneradors del Pla de la Tallada, al Baix Empordà, amb una potència conjunta de 22,8 MW. Per a EolicCat, l’associació que representa el sector eòlic a Catalunya, la decisió és arbitrària, es fonamenta en una apreciació subjectiva i pot suposar un precedent que posa en risc qualsevol projecte renovable en tramitació al país.

L’acord de la Ponència d’Energies Renovables del 21 d’octubre considera compatibles els principals impactes ambientals analitzats, inclosos els que afecten l’àguila cuabarrada, la resta de l’avifauna i els quiròpters. L’únic motiu que justifica el rebuig és la valoració de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona sobre el que la resolució anomena “els impactes que generarà al fons escènic del Montgrí”. El projecte compleix els criteris urbanístics objectius indicats pel mateix Departament.

“És una decisió arbitrària. El projecte ha superat l’avaluació de tots els impactes ambientals objectius i cau perquè algú considera que altera un fons escènic. El missatge que rep el sector és que cap projecte està segur, per ben tramitat que estigui”, afirma Víctor Cusí, president d’EolicCat.

Un precedent que amenaça també la fotovoltaica

El concepte de “fons escènic” no respon a cap paràmetre mesurable ni a cap llindar definit per la normativa. Si la visibilitat d’una instal·lació és motiu suficient per tombar-la en l’avaluació ambiental, el mateix argument es pot fer servir contra una planta fotovoltaica en una plana agrícola, una línia d’evacuació o una subestació. EolicCat adverteix que la resolució no afecta només l’eòlica: introdueix un factor d’inseguretat jurídica en tota la cartera de projectes renovables de Catalunya.

La decisió, a més, avança un debat que la llei situa en una altra fase. D’acord amb l’article 17 del Decret llei 16/2019, la integració paisatgística es valora específicament en el Projecte d’Actuació Específica (PAE), que inclou un informe d’impacte i integració paisatgística i que aprova la Comissió Territorial d’Urbanisme després de l’avaluació ambiental. En aquest cas, la valoració paisatgística d’Urbanisme ha estat determinant per emetre una DIA desfavorable abans d’arribar a aquesta fase, sense que el promotor hagi rebut resposta a les justificacions tècniques que va presentar.

El PLATER, desautoritzat per la mateixa Generalitat

Així mateix, la resolució contradiu el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER), que la mateixa Generalitat ha elaborat per identificar els emplaçaments adequats a partir de criteris ambientals, territorials i paisatgístics. La cartografia preliminar del Pla classifica com a apte l’àmbit on se situen els aerogeneradors. El valor paisatgístic del massís del Montgrí i les directrius que el protegeixen ja eren coneguts i formen part de les 141 capes d’informació i els més de 50 criteris d’exclusió o ponderació que s’han utilitzat per elaborar-lo.

Si una zona apta segons el PLATER no permet instal·lar quatre aerogeneradors, la planificació renovable del país perd tot el seu valor pràctic. El Baix Empordà té assignats 568,7 MW eòlics per al 2050.

Girona, zero megawatts eòlics

Des de l’aprovació del Decret llei 16/2019 les comarques gironines no han incorporat cap parc eòlic i continuen sense potència eòlica en funcionament. El PLATER hi preveu 2.649 MW d’eòlica terrestre el 2050, dels quals 1.968,7 MW corresponen a l’Alt i el Baix Empordà, dins dels 23.136 MW que la PROENCAT 2050 fixa per al conjunt de Catalunya.

“Hi ha comarques, com la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà o la Segarra, que fa anys que assumeixen parcs eòlics, plantes solars i línies de transport per produir l’energia que consumeix tot el país, també Girona. Que les comarques gironines continuïn sense ni un sol aerogenerador i que la Generalitat tombi els pocs projectes que hi arriben és un greuge territorial inadmissible”, denuncia el president d’EolicCat.

Transparència sobre una decisió inèdita

EolicCat considera que és una resolució sense precedents. En tractar-se de la primera DIA desfavorable per paisatge de la història de Catalunya, l’associació demana que es faci públic l’expedient complet, inclosos els informes i les actes de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, per conèixer quins criteris s’han aplicat, qui els ha valorat i per què les justificacions tècniques del promotor no han rebut resposta. Des d’EolicCat es considera que si la decisió és tècnica, no hi ha cap motiu per no explicar-la.

Lluny dels objectius de la PROENCAT

El precedent arriba quan Catalunya continua lluny dels seus compromisos de transició energètica. Segons l’Informe de situació 2025 de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat), les renovables només van cobrir el 15,3% de la demanda elèctrica catalana, davant l’objectiu del 50% fixat per al 2030.

EolicCat reclama a la Generalitat que defineixi criteris paisatgístics objectius i públics, que la valoració del paisatge es faci en la fase que preveu la llei, el PAE, i que la planificació energètica, l’avaluació ambiental i l’ordenació territorial deixin de contradir-se. “Si el Govern vol complir la PROENCAT, no pot aprovar un mapa de zones aptes i, al mateix temps, rebutjar els projectes que estan ben tramitats i s’hi ubiquen. O una cosa o l’altra”, conclou Cusí.