El Priorat. Una oportunitat perduda per liderar la transició energètica?

El Priorat és una comarca única. La seva bellesa natural, la seva cultura vinícola i amb un potencial per a un turisme sostenible han creat un model territorial admirat però fràgil. Tanmateix, davant el repte global de la crisi climàtica, el Priorat s’ha manifestat com un territori extremadament sensible: està patint una de les sequeres més persistents de Catalunya, que suposen una amenaça extrema al mode de vida actual. Una crisi en que la implementació de renovable es reconegut com una de les eines més efectives per contribuir al frenar el seu avanç.

Malauradament, considerem que el Pla Comarcal d’Energies Renovables del Priorat no està a l’altura del repte. Lluny de ser una eina objectiva per facilitar la implantació d’energies netes, el Pla mostra biaixos, contradiccions i una preocupant falta de rigor tècnic que limiten severament el seu potencial transformador.

Un Pla amb biaixos ideològics

El primer punt que sorprèn és una manca d’objectivitat en l’enfoc. Coordinat per una professor amb un reconegut posicionament polític-social respecte a les renovables, el document s’esforça per assolir un resultat: limitar al màxim el potencial d’implementació de renovables a la comarca, més que un esforç per integrar-la de manera sostenible al territori. Cal afegir, a més, la poca interdisciplinarietat entre els membres del equip responsable del informe, on s’haguessin tingut que incorporar professionals de l‘economia, el dret, les ciències mediambientals o l’enginyeria, permetent una anàlisi holística del marc del Pla.

Això es reflecteix en la manera com es limiten les zones aptes en el cas de l’eòlica: només el 2,3% del territori es considera adequat per a la implantació de parcs eòlics, mentre que un aclaparador 97,7% queda fora de joc per raons poc fonamentades. Aquesta restricció extrema no només contradiu la Directiva (UE) 2023/2413, que considera les energies renovables d’interès públic superior, sinó que també ignora el paper fonamental que han de jugar aquestes infraestructures per assolir els objectius climàtics.

Criteris econòmics: interessos privats disfressats de protecció territorial

Un altre aspecte problemàtic són els criteris econòmics utilitzats. El Pla fixa distàncies arbitràries, com una prohibició d’instal·lar turbines eòliques a menys de 500 metres de cellers o senders turístics. Aquesta mesura, aparentment encaminada a protegir el sector vinícola i turístic, no està recolzada per cap evidència científica ni tècnica que demostri una incompatibilitat real entre aquestes activitats i la generació renovable. Al contrari, hi ha nombrosos exemples en altres regions d’Europa on les vinyes i el turisme conviuen amb instal·lacions eòliques, sovint creant sinergies positives.

Aquesta protecció excessiva d’interessos privats entra en conflicte directe amb l’interès general superior de les energies renovables, tal com exigeix la normativa europea. És especialment preocupant que el Pla no contempli cap mesura per harmonitzar aquestes activitats amb la generació d’energia neta, renunciant així a possibles beneficis per a tots els sectors implicats.

Un escenari decreixentista fora de la realitat

El Pla també inclou un escenari decreixentista que preveu una reducció del consum energètic basant-se exclusivament en dades de la crisi econòmica del període 2008-2015. Aquesta visió és completament desconnectada de la realitat actual, on l’electrificació del transport o dels activitats agràries, l’eliminació dels combustibles fòssils o la digitalització apunten a un augment del consum energètic. Les previsions de la PROENCAT 2050 són clares: Catalunya necessitarà més energia elèctrica, no menys, per poder assolir la neutralitat climàtica. Ignorar aquestes tendències condemna el Pla a la irrellevància i perpetua una visió immobilista que no és compatible amb els reptes del segle XXI.

Un potencial poc aprofitat

Tot i les restriccions imposades, el Pla reconeix un potencial d’implantació de fins a 60 MW de potència eòlica al Priorat, amb una generació estimada de 128,40 GWh anuals. Aquesta energia podria cobrir una part important del consum comarcal, reduint la dependència dels combustibles fòssils i contribuint a l’autosuficiència energètica. Tanmateix, aquest potencial queda severament infrautilitzat a causa de la manca d’ambició i la visió restrictiva del document. Es limita artificialment la contribució del Priorat a la transició energètica, perpetuant una dependència d’altres territoris per assolir els objectius comuns.

Treballar conjuntament per una transició justa i beneficiosa

Per canviar aquesta realitat, és imprescindible una nova mirada. Cal que institucions, empreses (incloent al sector energètic) i ciutadania treballin conjuntament per desenvolupar un model de transició energètica integrador i just, i no com una amenaça. S’ha de configurar com una oportunitat per al progrés econòmic i social del Priorat.

Un pla ben elaborat podria generar beneficis directes per a la ciutadania, millorar la competitivitat de les empreses, atreure possibles inversors que dinamitzin l’activitat en zones rurals, oportunitats d’ocupació directa i indirecta en la instal·lació i manteniment de les infraestructures, i un atractiu afegit per a un turisme sostenible. A més, una planificació que no es deixi portar per apriorismes i que incorpori la tecnologia adequada pot garantir que les renovables es despleguin sense perjudicar altres sectors clau, com el vinícola o el turístic.

Una crida a la responsabilitat

La transició energètica no és només una qüestió de tecnologia o infraestructures. És un compromís col·lectiu per afrontar una crisi que afecta a tothom. El Priorat, com qualsevol altra comarca, té una responsabilitat de contribuir-hi, però això només serà possible amb un pla que prioritzi l’interès general per sobre de les pressions locals o privades.

Per això, fem una crida al treball conjunt i a la revisió del Pla Comarcal d’Energies Renovables del Priorat per convertir-lo en una eina efectiva i transformadora. Aquesta és una oportunitat històrica, no només per liderar la transició energètica, sinó també per assegurar un futur més pròsper i sostenible per a tots els ciutadans del Priorat. No la deixem escapar.