COP29: Un acord climàtic imperfecte davant del repte del finançament global
Open Menu
El repte del finançament climàtic global
En el recent congrés climàtic en Bakú, Azerbaidjan, celebrat el 22 de novembre, va revelar el desacord sobre el finançament necessari pels països en desenvolupament, qui pateixen els pitjors efectes del canvi climàtic, malgrat ser els menys responsables. Tot i que les nacions industrialitzades actualment mobilitzen mes de 100.000 milions de dòlars anuals, l’ONU estima que es necessiten fins 1 bilió per 2030. Per aquest motiu, les propostes presentades van ésser considerades insuficients per molts països emergents i per les organitzacions ecologistes.
El desacord es va produir en l’actual context internacional marcat per l’auge dels populismes, que han produït un impacte negatiu sobre les polítiques climàtiques. El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, las polítiques de Milei a l’Argentina, van generar tensions en les negociacions.
Un acord resolt… però insuficient?
Després de 48 hores d’intenses negociacions diplomàtiques, la COP29 va arribar a un consens d’última hora. L’acord final contemplava mobilitzar mínim 300.000 milions de dòlars anuals fins 2035 destinats als països en desenvolupament, un augment de 50.000 milions respecte a l’esborrany inicial. Aquest avanç representa un pas endavant clau per atenuar la crisis climàtica, amb l’esperança d’impulsar una nova onada d’inversió. Mukhtar Babayev, president de la COP29, va destacar que aquest acord podria arribar a transformar l’arquitectura financera mundial. Tanmateix d’ésser un progrés important per limitar l’escalfament global a 1,5°C, molts països emergents i organitzacions ecologistes consideren que els fons acordats continuen sent insuficients per tal de cobrir les necessitats d’adaptació i mitigació en el països del Sud Global.
Finalment, també s’ha aprovat un mercat global de carboni, el qual busca impulsar les inversions verdes i reduir les emissions, tot i que encara queda veure la seva efectivitat real. A més, s’amplia la base de construcció climàtica, promovent que països emergents amb grans economies, com la Xina o l’Aràbia Saudita, realitzin aportacions voluntàries.
Pròrroga i nous compromisos
A causa de la falta de consens, la COP29 es va prorrogar fins el dissabte 23 de novembre. L’esborrany inicial plantejava mobilitzar 1,3 bilions de dòlars anuals a partir de 2035, amb un increment de 250.000 milions anuals dels països desenvolupats. Tanmateix, molts països del Sud Global, liderats pel G-77, van exigir una xifra més alta: 500.000 milions de dòlars anuals. Alhora, l’esborrany va ser criticat per no concretar amb claredat de quina manera es gestionarien i distribuirien els fons, els quals haurien de combinar recursos públics i privats. Aquest buit d’informació va generar preocupació sobre la possibilitat d’un “mal acord”, més perjudicial que l’absència del mateix.
Avenços obtinguts i pròxims reptes
Tot i que la COP29 va aconseguir mantenir el multilateralisme i evitar un fracàs semblant al de Copenhaguen en 2009, l’acord assolit continua essent imperfecte. Els compromisos de finançament dels països industrialitzats no cobreixen completament les necessitats climàtiques globals, i la falta de claredat sobre l’origen de les fons i l’absència d’un pla per la supressió de combustibles fòssils limiten l’impacte real de l’acord. Tanmateix, el mateix pacte obre camí cap a la mobilització de recursos, l’èxit dels quals dependrà d’una implementació efectiva. Brasil, que organitzarà la pròxima COP30, s’enfrontarà al repte d’assolir els avenços concrets en la lluita contra el canvi climàtic en un context encara incert.
La COP29 és només un pas més en una llarga lluita contra el canvi climàtic, però el seu èxit o fracàs dependrà de com es materialitzin els compromisos i de la capacitats dels països de superar els reptes polítics, econòmics i socials que encara persisteixen.