Reptes globals i lideratge xinès: Catalunya a contrarellotge per impulsar les renovables
Open Menu
Les energies renovables estan avançant significativament els darrers anys, impulsades per la necessitat de reduir emissions, incrementar la seguretat energètica i, sobretot, per la seva competitivitat econòmica. No obstant això, segons el darrer l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), encara queda molt per fer si es vol assolir els objectius globals marcats pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) pel 2030.
Un dels punts claus que subratlla l’informe és que, malgrat el ràpid creixement d’aquestes energies, el món encara fa curt amb els objectius marcats a la COP28 de Dubai. L’AIE preveu que la capacitat de generació d’energia es multiplicarà per 2,7 entre 2022 i 2030, però per sota de la meta de triplicar-la. Això és degut a una combinació de factors, com la inflació i la incertesa econòmica, que han afectat especialment països com Polònia o l’Estat espanyol, on el creixement de les renovables s’ha alentit de manera inesperada el 2023.
Pel que fa a l’energia eòlica, després de diversos anys de dificultats i retards per problemes de timing i retards burocràtics, se n’espera una recuperació de cara al 2030, contribuint que, juntament amb l’energia solar, aquesta energia representi prop del 30% de la generació d’electricitat global a principis de la pròxima dècada.
Aprofitant aquest panorama, la Xina s’ha convertit en el líder mundial d’energia renovable de manera inqüestionable. D’aquí a sis anys, s’estima que gairebé la meitat de l’energia renovable mundial serà generada per aquest país, convertint-se en l’actor més important pel que fa a la producció d’energia renovable. Això és degut tant per la seva capacitat de producció solar, com per la seva gran inversió en energia eòlica i altres fonts netes.
A la resta del món, l’informe de l’AIE dibuixa un escenari més pessimista del previst. En veure les projeccions, cal esperar que les institucions dibuixin plans d’acció ambiciosos i cooperin internacionalment, incidint especialment en aquelles regions on els alts costos de finançament encara són una barrera significativa.
Queda clar: el camí cap a un futur 100% renovable està lluny de ser un camí exempt de reptes. Malgrat la impressionant tendència de creixement de les energies renovables, l’objectiu fixat pel PNIEC sembla inabastable sense una acció unitària a escala global. Amb un horitzó amb països com la Xina distanciant-se cada cop més de la resta, d’altres, com el cas de Catalunya, hauran de redoblar els seus esforços més que mai.
En aquest context, l’Estat ha entomat el repte i ha presentat uns objectius de reducció d’emissions que busquen consolidar el camí cap a la neutralitat climàtica el 2050, seguint les directrius del pla REPowerEU. D’aquí al 2030 la quota renovable s’eleva al 81% i la potència instal·lada en el sector serà de 214 GW, dels quals 160 GW seran de generació renovable i la meitat hauria de ser d’origen nacional. Pel que fa a l’eòlica, es preveu un augment en la capacitat de generació de 50 GW a 62 GW, incloent-hi 3 GW d’eòlica marina.
Que a Catalunya hi hagi un creixement de l’energia eòlica diversificant la matriu energètica i reduint la dependència del país respecte als combustibles fòssils és, clarament, essencial. I més si es té en compte l’enorme potencial del territori, sent una de les tres regions preferents pel desplegament de l’eòlica marina.
No obstant això, la producció catalana d’energia eòlica encara està molt per sota de la mitjana espanyola, tal com assenyala el darrer informe de l’Observatori de les Energies Renovables. Tot i els esforços per impulsar el sector, la burocràcia i la manca de coordinació entre administracions estan frenant clarament el seu progrés.