PIMEC, UNEFCAT i EolicCAT rebutgen la petició de moratòria i defensen la contribució de Catalunya a la lluita contra l’emergència climàtica

  • El Decret Llei 16/2019 és la norma més estricta i garantista de l’Estat en crear la Ponència de les Energies Renovables de Catalunya que amb caràcter previ a la tramitació avalua cadascuna de les propostes d’acord amb els impactes mediambientals, paisatgístics, en l’activitat agrària i en el patrimoni cultural.
  • L’actuació de la Ponència està sent molt restrictiva, atès que, en termes de potència, només han superat el filtre previ, sense condicionants, el 36% dels MW eòlics i el 5% dels MW fotovoltaics.
  • PIMEC, EolicCAT i UNEFCAT són totalment favorables a impulsar projectes de base ciutadana, comunitària o cooperativa, així com els d’autoconsum energètic.

 

Barcelona, 12 de maig de 2021.- PIMEC, UNEFCAT i EolicCAT s’oposen de forma categòrica a la petició de moratòria en la implantació d’energies renovables a Catalunya que promouen alguns col·lectius, amb el suport de grups polítics, atès que no hi ha cap raó que en justifiqui la seva necessitat i qualsevol proposta de canvi en la normativa vigent es pot dur a terme sense la necessitat d’una aturada.

Després de més d’una dècada de moratòria de facto que ha dut Catalunya de pionera en generació d’energies renovables a la cua de l’Estat, una nova moratòria suposaria una irresponsabilitat política per la impossibilitat per a Catalunya d’assolir els objectius marcats pel Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i de la Unió Europea d’implantació de renovables com a estratègia prioritària de lluita contra l’emergència climàtica. Una moratòria que, a més, hipotecaria la sobirania energètica del país.

La sensació d’inseguretat generada per l’eventualitat d’una moratòria ja té un impacte directe. En primer lloc, ha alentit el flux de projectes a tramitar a través de l’administració catalana i ha afavorit l’agrupació de projectes per superar els 50 MW de potència i tramitar-los a través del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

En aquest context, es donaria la paradoxa que els grans parcs i els seus promotors, quedarien fora de l’abast de la moratòria.

D’altra banda, a les comarques de l’Aragó properes a Catalunya s’estan impulsant 7.000 MW eòlics i 8.500 MW fotovoltaics que podrien cobrir la demanda catalana. Així ho reflecteix la planificació de Red Eléctrica de España amb el traçat de xarxes de molt alta tensió amb destinació a la zona metropolitana de Barcelona i altres zones d’alt consum, a través de la Terra Alta, les Terres de l’Ebre i Ponent.

Si els 15.500 MW renovables de l’Aragó s’instal·lessin a Catalunya suposarien pels municipis que els allotgessin 430,6 milions d’euros quant a impost de construcció (ICIO), més de 57,3 milions anuals durant 25 anys en impostos municipals (BICE y IBI) i més de 46 milions anuals pels propietaris dels terrenys en concepte de lloguer. Pel que fa a la creació de nous llocs de treball, suposa ocupar més de 50.000 persones-any en fase de construcció i 11.500 llocs directes i indirectes derivats del seu manteniment, permanents durant  tota la vida de les instal·lacions.

La generació i l’accés garantit a l’energia renovable serà un factor decisiu per determinar la competitivitat de les empreses i sectors industrials estratègics com el químic, l’automoció o la siderúrgia, i les decisions de localització i deslocalització. Disposar de recurs renovable suficient generat a Catalunya serà un condicionant clau per afavorir la descarbonització industrial.

 

El Decret Llei 16/2019 desenvolupa la regulació més estricta de l’Estat sobre renovables

El Decret Llei 16/2019 és una norma necessària i de consens, com ho constata la ratificació per una amplíssima majoria al Parlament de Catalunya, rebent només 4 vots en contra de les CUP i 4 abstencions del PP.

El Decret Llei 16/2019 és la norma més estricta i garantista de l’Estat. Crea un nou instrument administratiu transversal, la Ponència de les Energies Renovables de Catalunya, que amb caràcter previ a la tramitació, avalua cadascuna de les propostes d’acord amb els impactes mediambientals, paisatgístics, en l’activitat agrària i en el patrimoni cultural. L’actuació de la Ponència està sent, a criteri de les entitats, excessivament rigorosa per tractar-se d’una avaluació preventiva que aborda aspectes propis de la fase posterior de tramitació. A més, la presa de decisions en la Ponència per unanimitat, endureix molt més els dictàmens resultants.

Fins avui, la Ponència, ha rebutjat  el 39% dels projectes eòlics analitzats i el 38% dels fotovoltaics, i només el 36% d’eòlics i el 5% de fotovoltaics han estat considerats viables sense condicions[1]. Un cop superada la ponència, cal iniciar el procés de tramitació del projecte, on estan cridades a intervenir totes les administracions i organitzacions del territori amb interessos legítims en el projecte en concret.

Val a dir que, de tots els projectes que han superat l’avaluació de la Ponència, tan sols quatre projectes fotovoltaics i cap eòlic, que sumen un total de 29,1 MW han iniciat el tràmit d’exposició pública. Per això, d’acord amb les entitats, resulta interessat i fals parlar d’allau de projectes, si es té present que Catalunya acumula una dècada de moratòria.

 

El fals debat sobre el model

PIMEC, EolicCAT i UNEFCAT són totalment favorables a impulsar projectes de base ciutadana, comunitària o cooperativa, així com d’autoconsum energètic. Algunes de les persones i empreses membres de les entitats signants han promogut activament i participat en aquests projectes.

Tot i que l’avanç de l’autoconsum a Catalunya, impulsat en bona part per les mesures que inclou el Decret Llei 16/2019, és dels més importants de tot l’Estat, ja que el dia d’avui s’ha assolit una potència de 100,3 MW[2], és menester tenir en compte, però, que només amb autoconsum fotovoltaic, instal·lant els panells sobre les teulades, no hi ha prou superfície disponible i s’arribarà, en el millor dels casos, a cobrir un 25% de la demanda elèctrica estimada per a l’any 2050. Les instal·lacions sobre terreny són també imprescindibles per assolir els objectius necessaris per a la Transició Energètica.

Pel que respecta a l’eòlica, en els darrers 11 anys, en què els projectes de base ciutadana, comunitària o cooperativa no estaven subjectes a cap limitació, només un projecte cooperatiu eòlic, Viure de l’Aire del Cel, ha vist la llum. Un projecte en el qual cap de les entitats i organitzacions que promouen la proposta de moratòria no hi han participat tot i ser-hi convidades a fer-ho. Tanmateix, no hi ha cap projecte d’aquestes característiques entre tots els que han entrat a la Ponència de Renovables a partir del Decret—Llei 16/2019.

Els compromisos d’implantació de renovables pel 2030 necessaris perquè Catalunya assoleixi els objectius climàtics i energètics del Govern, el Parlament i la Unió Europea són clars: 4.090 MW de nova capacitat eòlica i 6.270 MW de nova capacitat fotovoltaica a Catalunya.

Des que l’any 1984 es va instal·lar el primer aerogenerador a Catalunya, la capacitat de generació renovable és de 1.271,1 MW en capacitat de generació eòlica i 344,54 MW en capacitat de generació solar fotovoltaica[3], equivalents, respectivament, al 5% i al 4% del total de capacitat de generació eòlica i solar fotovoltaica en servei a l’Espanya peninsular a 31 de desembre de 2020.

Unes dades que constaten la irresponsabilitat de qualsevol actuació, sigui política o administrativa, que empari o promogui una moratòria a la implantació de projectes d’energies renovables a Catalunya.

 

[1] En termes de potència. Dades publicades per la Ponència d’Energies Renovables de Catalunya fins l’11/5/2021

[2] Observatori de l’Autoconsum a Catalunya, consultat el 9/5/2021

[3] Institut Català d’Energia, Balanç energètic de Catalunya 2018—2019 i Balanç Elèctric 2020, 9/3/2021