L’eòlica i la solar forcen una caiguda rècord del carbó l’any de la pandèmia

El 2020, l’energia eòlica i solar van contribuir al fet que la generació elèctrica amb carbó s’enfonsés arreu del món, però això només va ser possible per les circumstàncies especials de la pandèmia. Aquesta és una de les conclusions de l’informe Global Energy Review publicat recentment  pel grup d’experts en energia Ember, que adverteix que encara caldrà fer grans esforços per avançar cap a sistemes d’energia neta i sostenible que minimitzin l’ús dels combustibles fòssils.

L’energia afegida per les noves turbines eòliques i els panells solars (+315 Twh) va ser un factor clau en la històrica caiguda enregistrada en l’ús del carbó durant el 2020 (-346 Twh). Tot i la rellevància d’aquestes dades, l’estudi d’Ember recorda que encara no podem cantar victòria. L’augment continuat de la demanda d’electricitat ha superat des del 2015 el creixement de l’electricitat neta, el que en els últims anys ha provocat un augment de l’ús de combustibles fòssils i, per tant, de les emissions. Durant la pandèmia, aquesta creixent demanda d’electricitat es va detenir temporalment i va provocar que les energies renovables facilitessin una caiguda rècord del carbó del 4%. La lleu caiguda de la demanda enregistrada el 2020 (-0,1%), menys forta que la causada per la crisi financera dels anys 2000, va ser la primera caiguda que es produïa des del 2009.

L’episodi del 2020 ha estat, doncs, una mena de petit assaig de què podria passar si s’impulsa seriosament la transició energètica cap a fonts renovables. Ja hi ha dades que indiquen un augment en l’ús del carbó el 2021 a la Xina, l’Índia i els EUA. Per veure de debò el gran pas, serà necessari treballar intensament per impulsar les fonts de generació sostenibles.

L’eòlica i la solar, a prova de pandèmies

A l’informe, els experts d’Ember analitzen les dades d’ús de l’electricitat de tots els països del món per oferir una panoràmica de l’avanç de l’electrificació dels sistemes elèctrics l’any 2020. L’estudi mostra la resistència del creixement dels sectors de l’energia eòlica i solar, que van afegir el 2020 nova potència corresponent a tota la producció anual d’electricitat als Regne Unit (+314 TWh).

Les dues tecnologies renovables van ser responsables de la generació d’una desena part de l’electricitat mundial i de l’electricitat total a alguns països del G20, com els Estats Units (12%), Turquia (12%), Brasil (11%), el Japó (10%), la Xina (9,5%) i l’Índia (9%).

Europa lidera el camí cap a la transició energètica i és l’exemple a seguir per construir i integrar ràpidament en el sistema elèctric les energies renovables. Al 2020, les renovables van generar a Alemanya i el Regne Unit el 33% i el 29% de l’electricitat, respectivament.

Lluny dels objectius

Malgrat els avanços, els models de l’Agència Internacional d’Energia mostren que l’ús global del carbó per a generar energia hauria de caure un 14% cada any per poder assolir l’objectiu d’emissions netes zero al 2050. Així doncs, l’informe avisa que per compensar la recuperació de la demanda d’electricitat post-pandèmia caldrà impulsar significativament la producció eòlica i solar per garantir que l’ús del carbó continuï a la baixa.

A causa d’un increment dràstic de la demanda d’electricitat, la Xina va ser l’únic país del G20 que va experimentar un gran augment en la generació de carbó al 2020, va produir més de la meitat (53%) de l’electricitat a carbó del món. Als altres gran productors de carbó per darrere del gegant asiàtic, l’ús de l’energia generada a partir del carbó va disminuir: Estats Units (-20%), Corea del Sud (-13 %), l’Índia (-5%) i el Japó (-1%).

Fins i tot tenint en compte aquesta caiguda rècord de l’ús del carbó per generar electricitat, al 2020 les emissions corresponents al sector de l’energia encara van ser al voltant d’un 2% superiors que al 2015, quan es va signar l’Acord de París. Segons Dave Jones, líder global d’Ember, no avancem prou ràpid. «L’energia del carbó hauria de disminuir en un 80% cap al 2030 per poder evitar nivells d’escalfament perillosos per sobre dels 1,5 graus», assegura.