L’eòlica avança malgrat la pandèmia: arribarem a complir els objectius de neutralitat climàtica?

Amb pandèmia o sense pandèmia, el vent segueix bufant fort, tot i que no de manera suficient. Malgrat els retards acumulats en les comandes i les subhastes cancel·lades a causa de la Covid-19, l’associació eòlica europea WindEurope  estima que el 2020 es van afegir 14,7 GW de nous parcs eòlics a Europa, 10,5 GW dels quals a la Unió Europea. En total, l’organització calcula uns 43.000 milions d’euros d’inversió el 2020, la segona quantitat més elevada enregistrada en la història del sector i un 70% superior a la del 2019. Tot i això, aquesta xifra és un 19% inferior a les previsions delineades abans de l’arribada de la Covid-19, un fet que no s’atribueix a la pandèmia sinó als retards en les concessions de permisos.

Segons les dades de WindEurope, Espanya es troba en setena posició al rànquing de països per inversions en projectes eòlics el 2020, amb 1.500 milions d’euros d’inversió per finançar 1,5 GW. El Regne Unit lidera el llistat amb 13.500 milions d’euros, seguit dels Països Baixos (8.000 milions), França (6.500 milions), Alemanya (4.300 milions), Turquia (1.600  milions) i Polònia (1.600  milions). França i Alemanya, van ser els que més van invertir en energia eòlica marina.

Tampoc les comandes d’aerogeneradors van deixar de créixer durant la pandèmia. Segons l’informe Wind Turbine Orders Monitoring 2020 de WindEurope, els països europeus van realitzar en total 104 comandes de turbines eòliques el 2020, una xifra que suposa un creixement del 74% i correspon a la xifra rècord de 15 GW. D’aquests, 8,2 GW (un 13% més al 2019) corresponen a l’eòlica terrestre i 6,4 GW a l’eòlica marina, una xifra sis cops superior a la de l’any anterior.

L’objectiu establert al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) és 50,3 GW de potència eòlica el 2030. Aconseguirem arribar-hi? Per fer-ho s’estima que caldria instal·lar 2,2 GW anuals de potència eòlica a un ritme constant, així com assegurar els mecanismes que protegeixin la cadena de valor estatal. Part de la solució, segons Juan Virgilio Márquez, CEO de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE) implicaria incrementar els cupons destinats a la producció eòlica en les properes subhastes renovables.

A Europa es dóna una situació similar. Del total de 43.000 milions d’euros d’inversió el 2020, 17.000 van anar a projectes d’eòlica terrestre (13 GW) i 26.000 milions van anar a l’eòlica marina (7 GW). Malgrat els avanços, WindEurope ha advertit que aquestes xifres no són suficients per assolir els objectius climàtics fixats pel 2030.

S’estima que en els pròxims cinc anys, s’afegiran a Europa altres 105 GW de nova capacitat eòlica, més del 70% de la qual correspondrà a parcs terrestres. Tanmateix, aquest ritme és inferior al requerit pel Pacte Verd i els objectius de neutralitat climàtica. Per poder reduir les emissions en un 55%, es necessitaria afegir 27 GW de nova potència eòlica cada any. Segons l’associació, l’obstacle principal és la lentitud en els tràmits administratius relacionats amb els parcs eòlics. WindEurope assenyala que els procediments de concessió de permisos són massa complicats i també que les administracions públiques no contracten una quantitat suficient de personal per agilitzar la tramitació de les sol·licituds. Aquest és, a hores d’ara, el principal problema que els diferents governs han de concentrar-se a solucionar perquè l’eòlica pugui aportar la part que li correspon en el repte col·lectiu de complir amb els objectius europeus de neutralitat climàtica.