Els servidors informàtics aposten per les energies renovables

Ara que gairebé tot passa a la xarxa o al “núvol”, l’increment de l’eficiència dels servidors informàtics i l’aposta per les energies renovables esdevé clau.  Només d’aquesta manera serà possible nodrir una demanda d’Internet cada cop més gran sense que, això, impliqui major consum d’energia.

La pandèmia va accelerar una digitalització que venia implantant-se progressivament a molts àmbits. Amb els confinaments, aquest procés va acabar per estendre’s a tots els nivells: teletreball, comerç, educació, videoconferències, plataformes de continguts audiovisuals, etc. La prohibició d’anar al supermercat, a l’escola, al cinema o al lloc de treball va fer que tota la nostra activitat es traslladés al món virtual. Les conseqüències van ser immediates: el planeta va respirar gràcies a la dràstica reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i es va retallar, també, la despesa energètica.

Tanmateix, cal ser conscients que la digitalització requereix la creació de grans centres de dades on poder allotjar els servidors informàtics. Aquests centres de dades necessiten energia elèctrica per tal de funcionar i refrigerar els dispositius. Si bé el seu impacte mediambiental és mínim, han de fer front a reptes com el de la despesa elèctrica. És evident que digitalitzar contamina menys, però, de totes maneres, sempre comportarà un consum.

Green computing: la preocupació per unes tecnologies més verdes

El Green Computing o Green IT és un concepte que va néixer fa temps. Fou encunyat el 1992 després que l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units desenvolupés un programa destinat a promoure i reconèixer l’eficiència energètica de diverses tecnologies. Avui dia, sota aquest paraigua, s’inclouen totes aquelles iniciatives o estratègies que tracten de produir tecnologies més verdes a través de la disminució de la despesa energètica i l’ús de materials més sostenibles.

L’expansió del teletreball, la sensorització de les fàbriques i la proliferació de l’Internet de les Coses, entre d’altres, fa que el consum energètic dels servidors vagi, inevitablement, en augment. Ara bé, els proveïdors disposen de macrocentres de dades molt eficients. Això significa que poden gestionar un volum d’informació que creix quasi de forma exponencial mitjançant la creativitat i la innovació. Així, s’optimitzen al màxim els recursos i es minimitza l’empremta de carboni.

Des de principis de la dècada, es temia que els grans proveïdors d’Internet, com Google, Amazon, Apple o Microsoft es convertissin en una mena de forat negre per on s’escolaria tota l’electricitat del planeta. Però són uns temors que l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha desmentit: enguany, el consum energètic dels macrocentres de dades gairebé no patirà canvis a l’alça (malgrat que la demanda de serveis sí que s’incrementarà en un 60% respecte a les xifres del 2019).

Eficiència i renovables

La preocupació del sector per fer sostenible la seva activitat ha portat les grans companyies de Silicon Valley a desenvolupar equips més petits, més potents i més eficients, cosa que en facilita la refrigeració. Però també s’ha aprofundit en dues línies d’innovació: la refrigeració natural –tan fàcil com ubicar els centres de dades a llocs freds– i l’ús d’energies netes, fins i tot pròpies.

L’any 2019, Google va ser el principal usuari d’energia renovable (solar i eòlica) del planeta: 2.706 MW, segons l’AIE. Per darrere, Facebook (1.111 MW), Amazon (925MW) i Microsoft (762 MW). Google no només s’abasteix amb fonts renovables; a més, tracta de predir les hores del dia en què hi ha més disponibilitat d’aquest tipus d’energia i, també, en procedeix a l’emmagatzematge en bateries. Una de les darreres empreses a moure’s en aquest sentit ha estat Apple. El gegant californià ha anunciat la construcció de dues turbines eòliques que, amb 200 metres d’alçada i una capacitat de generació de 62 gigawatts/hora per any, seran les més grans del món. S’ubicaran prop de la costa danesa i, el seu objectiu, és alimentar els servidors ubicats a la ciutat de Viborg, a través dels quals es brinda suport a iMessage, Siri, Apple Music o a l’App Store, per exemple. Tota l’energia que no s’utilitzi es bolcarà a la xarxa elèctrica del país escandinau.

Per la seva banda, Amazon farà quelcom de semblant a Galway. El projecte, en aquest cas, és un parc eòlic amb desenes d’aerogeneradors que començarà a operar aquest mateix 2022. Un cop més, la idea és l’autoabastiment de les seves instal·lacions i, com en el cas d’Apple, l’excedent se cedirà a la xarxa elèctrica irlandesa. També està prevista la construcció d’un parc solar a Saragossa que subministrarà electricitat a la seu d’AWS, la seva primera infraestructura “cloud” a la península.