megawatt megavatio

Vida d’un megawatt eòlic

Quin és l’impacte mediambiental d’un megawatt eòlic o d’un aerogenerador? Per tal de conèixer l’impacte ambiental d’un producte o servei, cal saber quant d’esforç requereix en termes de materials, energia, aigua, gestió de residus, etc. al llarg del temps de la seva existència: extracció, fabricació, vida útil, fi de vida…

En això consisteix la metodologia Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), que permet prendre decisions mediambientalment sostenibles en qualsevol projecte, com ara un parc eòlic, i verificar un producte o servei sota una Declaració Ambiental de Producte (EPD, sigles en anglès), una certificació estàndard internacional que facilita informació ambiental fiable, rellevant i verificada, fonamental per establir processos de reutilització i reciclatge i millorar l’eficiència dels parcs eòlics.

La idea de fons, doncs, és maximitzar l’ús i aprofitament tant de les matèries primeres com de l’energia, i alhora minimitzar-ne els residus, vessaments i emissions. D’aquesta manera no només es desenvolupen tecnologies i processos amb menor impacte ambiental, sinó que es poden dissenyar sistemes de funcionament que suposen cada cop menys costos al llarg del cicle de vida, una pràctica molt lògica també des del punt de vista empresarial i clau per al desenvolupament i generalització de l’energia eòlica.

Aerogeneradors, del bressol al taüt

El cicle de vida d’una estructura de gran envergadura com és un aerogenerador inclou nombrosos aspectes ambientals. Al llarg de la seva vida útil, que dura uns 20 anys, passarà per diferents etapes, des de l’extracció de cada matèria primera fins al seu reciclatge o eliminació final. Aquestes fases —l’obtenció de la matèria i fi de vida—, juntament amb la producció, són les més rellevants des del punt de vista mediambiental.

Si a l’anàlisi del cicle de vida d’un aerogenerador, hi sumem les consideracions corresponents a l’impacte del parc eòlic en el qual funciona, en podem deduir l’impacte d’un kilowatt per hora eòlic (kWh). En aquest article, prenem com exemple el document “Análisis de Ciclo de Vida de 1kWh Generado por un Parque Eólico Onshore GAMESA G90-2.0MW”, realitzat per la mateixa empresa al juny del 2013 amb l’objectiu que poguès ser utilitzat com a cas tipus d’un parc europeu.

Qüestió de grandària

Dos aspectes fonamentals a l’hora de calcular l’impacte mediambiental d’un parc eòlic són la localització i les dimensions.

La localització determina les condicions de vent, un factor clau que influirà en la generació d’energia al llarg de la vida útil d’un aerogenerador i per tant en el resultat final de l’impacte de cada megawatt generat. Si a l’emplaçament del parc el vent és suau, es redueix l’energia generada i augmenta l’impacte mediambiental de cada megawatt.

Les dimensions del parc, per una altra banda, també tenen una gran influència sobre l’impacte, ja que hi ha infraestructures que són comunes a tots els aerogeneradors, com ara la subestació elèctrica o el cablejat subterrani. A més, algunes activitats de manteniment es condueixen de manera similar si es fan per a un sol aerogenerador o per a un grup més ampli.

Això fa que en termes generals es consideri més sostenible construir parcs més grans. O dit d’una altra manera, com més aerogeneradors s’hi erigeixen, menor és l’impacte mediambiental per megawatt d’energia eòlica generat.

El retorn energètic, superat

La Taxa de Retorn Energètic indica quant de temps necessita un aerogenerador per generar la mateixa quantitat d’energia que consumirà durant tot el seu cicle de vida, i també fins a quin punt l’amortitza.

En aquest estudi de Gamesa, es demostra que a una turbina li costa menys d’un any generar tota l’electricitat que consumirà, mentre que la seva vida útil és de 20 anys. Per tant, aquest l’aerogenerador, considerat modèlic, és capaç de produir 26,73 cops la quantitat d’energia que consumeix.

Manteniment, recuperació i reciclatge, pràctiques clau

En ser l’energia eòlica un sector relativament jove, no existeixen encara estadístiques sobre desmantellament d’aerogeneradors, ni suficient acumulació de determinats residus.

Segons l’estudi realitzat per Gamesa, gràcies a les mesures de protecció ambiental, actualment les fases d’ús, manteniment  i fi de vida dels aerogeneradors no són preocupants: són les fases de fabricació i muntatge de parcs eòlics les quals suposen el 90 % de l’impacte mediambiental total del cicle de vida d’un megawatt eòlic.

La principal raó que fa això possible, explica l’estudi, és l’elevat índex de reciclabilitat d’un aerogenerador model, que es situa en un 90,67 %. Aquesta estimació està basada en el “Manual de reciclatge d’aerogeneradors” realitzat per AMBIO, que calcula percentatges de reciclatge entre el 90 i el 99 % per a metalls, plàstics i cables; del 50 % pels components elèctrics o electrònics i del 0% per a lubricants, greixos, olis, fibres de carboni i vidre, pintures i adhesius.

Una altra pràctica clau és la recuperació associada a la reparació de components que sovint és necessària durant la fase de manteniment.

Escenaris de futur

Segons estimacions del sector, cap al 2020 ja hi haurà al món unes 50.000 tones de pales eòliques fora d’ús, una quantitat que es preveu que es quadrupliqui cap al 2034. La gestió d’aquest tipus de residus és un dels reptes del sector, que ja prepara escenaris per encarar una fase que representa la maduresa de la indústria.

En la tesi doctoral titulada ‘Análisis del ciclo de vida y aportaciones a la metodología del ACV para sistemas de generación eólica’, l’investigador de la Universidad de La Rioja Eduardo Martínez Cámara assenyala la importància d’innovar en aquest àmbit, així com la viabilitat de la reutilització i reciclatge de components i la repotenciació de parcs eòlics.

Recentment, el parc eòlic “El Cabrito” de Tarifa, un dels primers de l’Estat, ha anunciat l’aprovació del seu pla de repotenciació. Paral·lelament, avança la investigació en els processos de tractament dels materials, en especial la fibra de vidre de les pales eòliques, que permetin la seva reutilització i reciclatge. Degut al recent desenvolupament de la indústria, el coneixement de la fase de desmantellament i reciclatge és encara limitat. Mentrestant la pràctica més comuna, juntament amb la incineració de les pales, és el reciclatge de les cendres com a material de construcció de carreteres o com a aïllants tèrmics en edificis.

Una altra mesura prevista és l’ampliació de la vida útil dels parcs eòlics, actualment establerta en 20 anys. Amb l’experiència adquirida pel sector en les darreres dècades, una ampliació d’entre cinc i deu anys es considera viable. Un canvi en aquesta direcció influiria en els nivells de producció i, conseqüentment, en l’impacte ambiental per megawatt generat.

Amb tot, són reptes que assenyalen la maduresa del sector eòlic, preparat per innovar, dissenyar i gestionar integralment una indústria clau per a la tan necessària transició energètica.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *