Turisme actiu entre turbines - Turismo activo entre turbinas

Turisme actiu entre turbines

L’aliança de l’energia eòlica i el turisme ja és un tendència amb referències tant a dintre de l’estat com a l’àmbit internacional que està començant a conèixer-se com a ‘turisme eòlic’. Nombrosos parcs eòlics han començat a incorporar-hi projectes innovadors, com ara centres de visitants o estratègies turístiques més ambicioses, que pretenen atreure la gent de la zona i turistes de totes les edats amb activitats familiars, científiques, educatives o esportives.

Un dels referents internacionals en aquest camp comú entre les energies renovables i el turisme és el parc eòlic de Whitelee, a Escòcia, segons explica el recent article del diari El País “Vacaciones en el parque eólico en Escocia”. Amb una capacitat de 539 magavats que abasteixen unes 300.000 llars, i operat per Iberdrola a través de la seva filial britànica Scottish Power, Whitelee és el segon parc més gran d’Europa i ara, gràcies a una innovadora iniciativa de turisme actiu, està obert al públic.

La seva localització a 15 kilòmetres de Glasgow el va convertir en un exemple de parc a gran escala construït al costat d’un nucli de població, i va motivar l’organització a trobar maneres de crear vincles amb la gent. Avui, el parc ofereix fins a 130 kilòmetres de rutes traçades entre les seves 215 turbines, que es poden recórrer caminant, en bici o a cavall.

L’activitat més popular és el circuit per a bicicleta de muntanya dissenyat per Phil Saxena, encarregat, entre altres, dels circuits ciclistes dels Jocs Olímpics de Pequín, que ha convertit els forats deixats durant l’extracció de materials per a la construcció del parc en un espai d’oci i esport. A més, hi ha també  un petit museu sobre l’energia eòlica, i altres serveis per als visitants com una cafeteria amb vistes sobre el parc.

Turisme actiu entre turbines - Turismo activo entre turbinas

Parc eòlic de Whitelee

Turbines eòliques: el paisatge del futur

Whitelee és també un cas d’èxit d’integració de les energies renovables en espais naturals, i prova de la progressiva acceptació de les turbines eòliques com a part del paisatge del futur. Igual com les torres d’electricitat van ser símbol de l’arribada de l’electricitat, els molins de vent constitueixen la cara visible del model energètic sostenible que estem construint.

En els últims tres anys, Whitelee ha rebut un milió i mig de visitants, una xifra que ha convertit el parc en una de les atraccions d’ecoturisme més importants d’Escòcia. I no només això. Whitelee també ha contribuït a fer entendre la necessitat d’acceptar la presència al territori dels parcs eòlics. Segons una enquesta del 2013 citada per El País, el 62 % dels escocesos donaria suport a un projecte de parc eòlic a gran escala a prop de casa seva.

Al cap i a la fi, els parcs eòlics són productors de l’energia neta que permetrà no només la transició energètica que necessitem, sinó també la preservació de les zones naturals.

El cas de Gorona del Viento

A l’estat, el parc hidroeòlic canari Gorona del Viento, que va començar a operar al 2014, ha apostat per l’anomenat turisme científic, en línia amb el model de turisme sostenible que promou l’illa per atreure turistes compromesos i interessats en els espais naturals, però també en les tecnologies que faciliten un desenvolupament sostenible.

Durant el 2015, més de 1.000 persones van visitar el parc. A més, la iniciativa té també un vessant educatiu i de formació tècnica que promou El Hierro com a punt de trobada d’estudiants interessats a conèixer les energies renovables.