Trineu de Vent | Trineo de Viento

Trineu de Vent: rumb a una altra missió

El Trineu de Vent, l’única plataforma científica del món de zero emissions impulsada per energia eòlica, ha sortit a l’aventura un cop més. Aquesta vegada, el viatge anomenat ‘Antàrtica inexplorada 2018-2019″ i que ha començat aquest passat dissabte 1 de desembre i acabarà el 12 de febrer de 2019, té per objectiu estudiar una de les zones més desconegudes i inhòspites de l’Antàrtica.

Durant la presentació de l’expedició, l’investigador i dissenyador del Trineu de Vent, Ramón Larramendi, augurava  que “serà possible després de 18 anys de treball, 20.000 km recorregut en expedients anteriors i un llarg aprenentatge que han conduït al concepte actual de trineu de vent”. De fet, al nostre blog d’EolicCat ja us vam parlar d’una de les seves anteriors expedicions, la realitzada a Groenlàndia, detallat tot el recorregut i característiques de la investigació.

“El Trineu de Vent és un vehicle superior a qualsevol altre per realitzar expedicions polars, perquè té zero emissions i el seu disseny és d’una màxima senzillesa, una característica primordial per moure’s en un continent com l’Antàrtica. Tot el trineu és desmuntable i molt econòmic” afegia Larramendi. La següent il·lustració mostra més detalladament com és el trineu i totes les seves instal·lacions:Trineu de vent | Trineo de viento

Un trineu, 50 dies i 2.000 kilòmetres

Però, en què consistirà la investigació? Aquesta vegada i tal com expliquen a la seva pàgina web oficial Tierras Polares, el viatge serà de 2.000 km i durarà 50 dies. Al llarg de tot aquest temps, l’equip d’investigació recorrerà un territori mai abans recorregut per aquest vehicle no contaminant, tal com mostra el següent mapa geogràfic de la zona:

Trineu de vent | Trineo de viento

L’objectiu de l’expedició és realitzar diferents projectes científics d’impacte nacional i internacional i que marcaran, segons com també detallen a la web, una fita geogràfica arribar fins al Domo Fuji, a 3.810 metres d’altitud sense mitjans motoritzats. A més, els investigadors hauran de suportar temperatures  de fins a menys 50 graus! Cal recordar, però, que tant Larramendi com els tres investigadors que l’acompanyaran són experts pilots del Trineu de Vent i professionals que hauran rebut formació per tal de realitzar de manera efectiva tots els treballs i proves científiques que hauran de portar a terme durant l’expedició.

D’aquesta manera, el Trineu de Vent inicia una nova expedició basada, sobretot, en la demostració de la força de les energies renovables, on es basa en la eòlica com a força motora i la solar com a font d’energia per obtenir electricitat per cobrir les necessitats del trineu.

 

(Les fotografies d’aquest article s’han extret de la pàgina Tierras Polares).