Seguretat energètica - Seguridad energética

Seguretat energètica: l’assignatura pendent

Seguretat energètica, accessibilitat de la població a l’energia i sostenibilitat mediambiental. Són els tres factors clau que s’utilitzen internacionalment per avaluar la qualitat energètica d’un país. L’any passat, el Consell Mundial de l’Energia (WEC) va retirar a Espanya la qualificació ‘AAA’, i enguany l’estat no ha recuperat posicions i es manté en posició 15 al 2015 Energy Trilemma Index, el rànquing mundial del WEC, que avalua els sistemes energètics de 129 països. Quin és el problema?

Suspenem en seguretat energètica

La WEC valora positivament tant els aspectes relatius a l’accessibilitat a l’energia —possible fruit de la reducció dels preus dels combustibles i de l’electricitat— com a la sostenibilitat, gràcies a la presència de les energies renovables al mix. En el primer factor, Espanya ha guanyat 20 posicions en la darrera edició de l’índex, i en el segon, es manté en la 24. El problema, doncs, és la seguretat energètica.

Espanya segueix perdent capacitat energètica de manera consistent. L’any passat, l’estat va caure de la posició 22 a la 37 en seguretat energètica, i enguany ha perdut 18 punts més fins situar-se en la 55.

El preu de la dependència

Segons dades de l’Eurostat, Espanya importa més del 70% de l’energia que consumeix, el que el converteix en un territori altament dependent, molt per sobre la mitjana europea. Per fer front als riscos que això comporta, l’estat ha sabut compensar amb mecanismes de reducció de la vulnerabilitat del sistema d’abastiment, com la diversificació de la procedència dels subministraments o la millora logística. A més, el sistema de resposta de l’OCDE front a possibles interrupcions en el subministrament garanteix que, fins i tot en situacions d’emergència, l’energia entri al territori.

Tot i això, l’alta dependència energètica té importants conseqüències econòmiques. Durant l’any 2014, el desequilibri entre importacions i exportacions de productes energètics va generar un dèficit de 38.071 milions d’euros, l’equivalent al 4% del PIB, segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat. Aquesta proporció entre el consum d’energia i el PIB és la principal causa de la pèrdua de qualificació en seguretat energètica.

A més, la protecció del sistema energètic és un repte continu que suposa la millora constant de les infraestructures crítiques i de la logística al voltant del sector. Un exemple és l’increment dels ciberatacs dirigits a infraestructures energètiques dels països desenvolupats. Segons el Ministeri d’Afers Exteriors, Espanya és el tercer estat que més atacs informàtics rep, per darrere dels Estats Units i el Regne Unit, i l’energètic és el sector que més pateix amb diferència. Només al 2014 es van gestionar gairebé 18.000 incidents, un nombre preocupant que encara amoïna més quan es tracta de centrals nuclears.

El repte de la independència energètica

El document del WEC es va distribuir a tots els participants de la cimera de París COP21, i servirà de base per al proper Congrés Mundial de l’Energia, que tindrà lloc a Istanbul l’octubre del 2016. El debat al voltant de la seguretat energètica serà doncs clau durant els propers mesos.

La volatilitat dels preus dels hidrocarburs i la dinàmica geopolítica internacional, especialment en zones clau per al mercat del gas i del petroli  ja siguin productores o de trànsit, dificulta que es pugui assolir l’equilibri de factors que valora el WEC. Segons l’organisme, especialment complicats són els reptes relacionats amb la seguretat energètica, i no són pocs els països que tenen dificultats per reduir la dependència o la vulnerabilitat del seu subministrament.

En aquest sentit, les solucions vénen més per la via de les estratègies a llarg termini, menys populars políticament, com ara la promoció de l’estalvi i l’eficiència, i l’aposta per les energies renovables autòctones, lliures de pressions geopolítiques. La consciència i la voluntat són les primeres passes, i la meitat del camí. I les eines les tenim a l’abast.