energies renovables | energías renovables

Renovables: Una aposta estratègica per a la salut pública i l’economia

energies renovables | energías renovables

Els beneficis d’avançar cap a un sistema energètic basat en fonts d’energia renovables va més enllà de l’escalfament global i l’emergència climàtica. Un recent estudi del prestigiós MIT, publicat a la revista Environmental Research Letters, assegura que el valor econòmic associat a l’impacte positiu de les renovables sobre la salut de les persones supera els costos generats per la transició energètica. L’aposta per les renovables és també, doncs, una qüestió de gestió de la salut pública i d’economia.

«Cobeneficis de salut»

Produir energia cremant combustibles fòssils allibera a l’atmosfera uns contaminants coneguts com a partícules fines. En respirar l’aire contaminat, aquestes petitíssimes partícules de HOLLIN poden passar a la sang i ser absorbides pel cos, provocant possibles malalties al cor i als pulmons. En termes de salut pública, aquestes malalties generen un alt cost als ciutadans i als Estats, que perden productivitat i competitivitat a l’àmbit global.

Això és el que en ciència econòmica s’anomena «cobeneficis de salut», és a dir, beneficis colaterals per a salut derivats de la implantació de les energies renovables.

Sumar i restar

Els resultats publicats pels investigadors del MIT assenyalen que el valor econòmic associat a aquests beneficis és tan elevant que compensa i sobrepassa els costos estimats per instal·lar suficients sistemes eòlics i solars per complir amb els anomenats estàndards de cartera renovable (RPS), ja vigents als estats americans de Pensilvània, Ohio, Wisconsin, Michigan, Illinois, Indiana, Virgínia Occidental, Nova Jersey, Maryland i Delaware.

L’estudi estima que duplicar els actuals objectius d’energia renovable a aquests estats fins a situar-los al 26% tindria un cost d’uns 9.000 milions de dòlars, i generaria uns «cobeneficis de salut» d’uns 20.000 milions. A més, també han calculat que al 2030 es generaria un benefici de 94 dòlars per cada tona de diòxid de carboni no emès a l’atmosfera, o de 8 cèntims per cada kilowatt hora d’energia renovable.

Els resultats també conclouen que el cobenefici de salut de posar un preu a les emissions de carboni ascendiria a uns 211 dòlars per tona de CO2 evitada al 2030, una xifra que suposa un 63% més que quan s’aplica l’enfocament RPS. Podríem dir, doncs, que posar un preu al carboni és, segons l’estudi del MIT, l’estratègia més efectiva per reduir emissions.