hillary-clinton-donald-trump

Qüestió d’energia: què proposen els candidats a la presidència dels Estats Units?

La campanya electoral als Estats Units, que finalitzarà  el proper 8 de novembre quan es celebren els comicis, porta mesos ocupant les pàgines de la premsa, les xarxes socials i les converses. Pero quina és la posició dels candidats Hillary Clinton i Donald Trump en termes d’energia? En un país de grans dimensions amb un paper de superpotència mundial, l’energia és una qüestió clau tant per a la política econòmica com per a la seguretat nacional. La direcció que es prengui finalment no només és important per al país, sinó que afectarà l’evolució de la indústria energètica arreu del món.

Durant dècades, des del primer mandat del president Nixon (1969), l’objectiu d’assolir la independència energètica ha estat present en les promeses electorals de demòcrates i republicans. Un cop assolida finalment durant la presidència de Barack Obama, el debat sobre l’energia s’enfoca ara cap a altres paràmetres, com ara construir una política energètica integral i coherent amb la política econòmica general o la creació de llocs de treball per compensar-ne la pèrdua provocada per la competència internacional. Amb els recursos disponibles, els Estats Units podrien, si volguessin, omplir el món de petroli i gas, però de moment prefereix acumular grans reserves i assegurar-se la independència de l’Orient Mitjà que tants mals de cap dóna a altres països.

Les grans preocupacions

En termes generals, els candidats construeixen el seu discurs sobre l’energia al voltant de les qüestions que més interessen  i preocupen les seves respectives bases electorals. En el cas de Clinton, el gran tema és la lluita contra el canvi climàtic, mentre que per a Trump és la creació de llocs de treball.

La recent competència de la Xina i Rússia ha impactat profundament les indústries de l’acer i del carbó nacionals respectivament, en les quals s’han perdut centenars de milers de llocs de treball concentrats en estats com Ohio o Michigan. Donades les circumstàncies, ambdós candidats busquen durant la campanya el suport dels milers d’aturats, cadascun a la seva manera.

Canvi climàtic i oportunitats de treball

En línia amb la gran aposta del president Obama per lluitar contra el canvi climàtic, Clinton aborda tota qüestió energètica amb el punt de mira posat en descarbonitzar l’economia. Un dels seus objectius en aquest sentit és complir amb el compromís de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle comunicat per Obama durant la Cimera del Clima a París del desembre passat: en un 30% (respecte al 2005) pel 2025 i en més d’un 80% abans del 2050.

Des del punt de vista de la candidata a la Casa Blanca, les energies renovables són al mateix temps una eina per combatre el canvi climàtic i un catalitzador de l’economia que permetrà generar llocs de treball, revitalitzar les comunitats que depenien dels combustibles fòssils i posicionar els Estats Units en una posició d’avantatge de cara a la transició energètica que el món sencer, més prompte o més tard, acabarà per fer.

Moltes de les grans promeses electorals de Clinton tenen l’energia renovable com a protagonista. Per exemple, es posa com objectiu que a la fi del seu primer mandat el 50% de l’electricitat del país procedeixi de fonts renovables.

llocs-de-treball-canvi-climatic

Recuperar les feines de les energies fòssils

Per Trump, tanmateix, els plans de Clinton són letals per a l’ocupació, fins i tot ha arribat a anomenar la candidata republicana «job killer» (assassina de feines) en un acte al maig al Consell del Petroli de Dakota del Nord. El seu objectiu, segons va dir durant el mateix discurs, és «salvar la indústria del carbó i altres indústries amenaçades per l’agenda extremista de Hillary Clinton».

Un dels molts aspectes polèmics de Trump és el seu costum de fer bromes sobre el canvi climàtic, que percep com una mena de d’invenció o bandera ideològica del discurs d’esquerres. A l’agost, la cadena nord-americana CTV News va informar de la intenció del candidat de retirar Amèrica de l’acord del clima de París en cas de guanyar les eleccions, i el candidat ha expressat la seva intenció de revertir totes les accions d’Obama «destructores de feines».

El seu pla, doncs, és invertir en l’explotació de les reserves de petroli, gas natural i carbó, amb l’objectiu d’assegurar el domini energètic dels Estats Units. Tot i que es declara «partidari de totes les formes d’energia» i mai ha dit obertament que no vulgui donar suport a les renovables, sí que ha fet declaracions sobre la insostenibilitat i alt preu de les mateixes, en particular contra l’energia eòlica.

A més, el candidat republicà ha protagonitzat una lluita legal per aturar la construcció d’un parc eòlic offshore experimental, a Aberdeen (Escòcia), perquè «malbarataria les vistes» des de la costa, on el magnat és propietari d’un terreny on vol desenvolupar un complex hoteler de luxe i camps de golf . La compra va ser posterior a l’aprovació del parc eòlic, però sembla ser que l’empresari pensava que podria tombar el projecte fàcilment, cosa que no ha aconseguit, ja que el Tribunal Suprem britànic va fallar a favor de la construcció del parc eòlic.

energia-fossil-energia-renovable

Clinton oneja la bandera del canvi climàtic com una de les grans amenaces del segle; Trump en fa broma. La candidata demòcrata proposa retallar els subsidis de les companyies de petroli i gas, el republicà vol cancel·lar les restriccions que sofreixen les mateixes. Ja queden pocs dies per sortir de dubtes, després caldrà veure fins quin punt les promeses de campanya es converteixen en accions reals. Esperem que la superpotència aposti per caminar cap al futur.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *