WEO2015

Què podem esperar del sector energètic mundial?

Els  compromisos climàtics anteriors i posteriors a la COP21 per assolir un sistema energètic més eficient i sostenible no modifiquen ni alteren les necessitats energètiques mundials, que continuen creixent. Segons l’escenari central previst per l’Agència Internacional de l’Energia (AIE o IEA en les seves sigles en anglès) en la nova edició del seu World Energy Outlook, l’ús de l’energia experimentarà a nivell mundial un creixement d’un terç fins al 2040. Els protagonistes principals d’aquesta crescuda seran l’Índia, que encara depèn excessivament  del petroli i el carbó, la Xina, l’Àfrica, l’Orient Mitjà i el Sud-est asiàtic. Com fer que ambdues tendències –més energia, més sostenibilitat– siguin compatibles?

2014: les renovables generen la meitat de l’energia produïda al món

Amb l’eòlica, l’hidroelèctrica i la solar al capdavant, l’any 2014 les energies renovables van contribuir gairebé a la meitat de la nova capacitat de generació elèctrica i, en conjunt, , van ser la segona font mundial d’electricitat després del carbó. Una bona dada tenint en compte que encara “no existeix una competència justa”, així ho assegurava Fatih Birol, director executiu de l’AIE, en la presentació de l’informe energètic anual. I és que malgrat concentrar el 60% de les inversions mundials en el sector de les renovables, les ajudes i els subsidis es continuen assignant, en la seva majoria, a les energies fòssils (490.000 milions de dòlars el 2014).

Pel que fa a l’abast de la regulació en matèria d’eficiència energètica, aquesta s’ha expandit ja a una quarta part del consum global.

Perspectives fins al 2040

Per començar, aquest 2015 la demanda mundial d’energia creixerà en tots els escenaris plantejats per l’AIE, però el ritme vindrà marcat per les polítiques governamentals i la regulació que es faci de les emissions de gasos d’efecte hivernacle permeses. A llarg termini, segons l’escenari Polítiques Noves (escenari central de l’informe) creixeria prop d’un terç entre el 2013 i el 2040. En aquest punt cal diferenciar entre els països que no formen part de l’OCDE, protagonistes d’aquest creixement, i els que sí en són membres, que reduirien les seves necessitats energètiques un 3% respecte a l’actualitat.

Pel que fa a la demanda mundial d’electricitat, la previsió és que augmenti un 70% fins al 2040. Aquest increment aniria acompanyat, però, d’un esforç generalitzat de reduir les conseqüències ambientals de la generació d’energia necessària per satisfer aquesta pujada de la demanda. Amb tot, les emissions de C02 relacionades amb l’energia es preveu que siguin un 16% superiors l’any 2040.

El carbó i el petroli perdrien, conjuntament, un 9% de quota en el mix energètic mundial. Per contra, les energies renovables augmentarien la seva quota en 5 punts percentuals i el gas i l’energia nuclear guanyarien un 2% cadascuna. De fet, a la UE, la generació amb renovables podria assolir el 50% del total al 2040, a la Xina i el Japó al voltant d’un 30% i als Estats Units i l’Índia se situaria lleugerament per sobre del 25%.

La mirada posada a París

Al ritme actual, les renovables superarien el carbó en el mix energètic mundial l’any 2030 segons vaticina l’AIE, però queda molt per fer i cal actuar ràpid. “Els líders mundials necessiten accelerar la transformació del sector energètic”, advertia Birol a tres setmanes vista de la Cimera del Clima de París i amb la constància que els compromisos previstos no són suficientment ambiciosos per evitar un escalfament global de 2,7 graus centígrads respecte de l’era preindustrial. A més, recomana als participants de la COP21 ser valents i garantir compromisos a llarg termini cada vegada més forts, enviant d’aquesta manera un missatge clar als inversors.

En aquest sentit, l’AIE aconsella ser més encara més ambiciós per tal d’evitar els efectes del canvi climàtic a través d’una sèrie de recomanacions: tancar progressivament les centrals de carbó menys eficients i prohibir-ne la seva construcció; reduir les emissions de metà en la producció de gas i petroli; regular i augmentar l’eficiència energètica  en els sectors de la indústria, els edificis i el transport; incrementar prop del 50% la inversió en tecnologies renovables alhora que eliminar progressivament les subvencions i ajudes als combustibles fòssils per a usuaris finals per al 2030.

De fet, en la presentació de l’informe a Londres, Birol, posava èmfasi en les dos últims consells enumerats: “Considerem que l’eficiència energètica i les energies renovables són les dues eines més importants dels països per fer front al problema del canvi climàtic i assolir els seus objectius”. És realment prometedor que fins i tot una organització associada històricament amb el petroli com és l’AIE admeti el futur esperançador i el paper transcendental de les renovables en aquesta creuada contra el canvi climàtic.