Per què Putin i Trump es prenen a broma l’energia eòlica?

Els presidents de Rússia i dels Estats Units comparteixen una afició, o potser una obsessió: es prenen a broma l’energia eòlica. O potser és que els fa nosa?

El món ja està fins i tot començant a acostumar-se a l’estil de Donald Trump, i la seva preferència pels combustibles fòssils és ben coneguda. Gairebé ens el podem imaginar com un Quixot a l’americana, lluitant contra molins eòlics en la seva guerra personal contra l’evidència del canvi climàtic i la necessitat urgent d’un sistema energètic més net i sostenible.

A Trump el recordem fa uns anys, quan encara era candidat a la Casa Blanca, portant enfurismat un parc d’energia eòlica marina a Escòcia davant la justícia perquè considerava que la seva presència a prop d’uns terrenys de la seva propietat feia nosa als seus negocis. Des de llavors, ha expressant en no poques ocasions la seva escassa simpatia cap a l’energia del vent, i fins i tot ha arribat a acusar els aerogeneradors de ser factors causants de càncer (la Societat Americana contra el Càncer ho va desmentir). Aquest estiu, durant la cimera del G7 a Biarritz, va respondre així a una pregunta de Bloomberg sobre la crisi climàtica: «Som el primer productor d’energia al món. No perdré aquesta riquesa en somnis, en molins de vent, que, francament, no funcionen tan bé».

Ara sembla que Vladimir Putin, també President d’una potència mundial de combustibles fòssils, s’ha unit a les bromes de Trump.

Durant una conferència a la ciutat d’Ekaterimburgo, el president rus va posar en qüestió la viabilitat de les tecnologies de producció d’energia eòlica. “Tothom sap que l’energia eòlica és bona, però qui se’n recorda de les aus? ¿Quantes aus estan morint?», va preguntar Putin al públic. I va afegir: «(Els aerogeneradors) tremolen tant que els cucs surten de sota el sòl. No és cap broma, és una conseqüència d’aquestes formes modernes d’obtenir energia».

Un estudi publicat al Journal of Integrative Environmental Sciences al 2012 va concluir que les plantes de generació d’energia a partir de combustibles fòssils maten aus com a conseqüència dels processos d’excavació, o per col·lisió, electrocució o enverinament. «Aquest article posa en evidència que l’energia nuclear i els sistemes de producció d’energia basats en combustibles fòssils també tenen un cost ambiental», apunta l’autor Benjamin Sovacool, investigador de l’Universitat de Sussex. «Per tant, com a font d’energia de baixes emissions i poc contaminant, un ampli ús de l’energia eòlica pot salvar molts animals salvatges, particularment aus, en desplaçar altres fonts  d’electricitat més nocives».

El mateix investigador ja havia apuntat en un estudi anterior, del 2009, en què utilitzava dades d’Europa i dels Estats Units, que tot i que els parcs eòlics eren responsables d’aproximadament 0,3 aus per cada gigawat hora generat, aquesta xifra contrastava amb les 5,2 morts per gigawat hora causades per les plantes de generació basades en combustibles fòssils.

L’impacte de les tecnologies de producció eòlica sobre els ecosistemes i en particular, les aus, és una qüestió de màxima importància que la indústria estudia des dels seus inicis. En general, actualment es considera que l’impacte dels aerogeneradors pot mitigar-se significativament simplement evitant situar els parcs al llarg de les rutes migratòries o a espais on  les aus acudeixen per alimentar-se o reproduir-se.

En tot cas, tenim al davant una amenaça a llarg termini molt més alarmant tant per a les aus com per la resta d’éssers vius, inclosos els humans: el canvi climàtic. I l’energia eòlica, a hores d’ara, és una eina fonamental per tractar d’aturar-lo.

Amb sort, i malgrat els atacs de líders polítics mundials com Trump i Putin, l’energia eòlica avança al món. Fins i tot als Estats Units, on els estats de la costa est tenen previst instal·lar gariebè 20 GW de capacitat eòlica marina fins al 2035.