Nou govern, nou horitzó d’esperança per a les renovables a l’Estat

Nou govern, nou horitzó d’esperança per a les renovables a l’Estat

El sector de les energies renovables a Espanya encara està integrant el radical canvi de rumb pel que fa a polítiques energètiques i mediambientals que ha suposat la imprevista arribada a la Moncloa del socialista Pedro Sánchez com a resultat de la moció de censura al govern del popular Mariano Rajoy votada al Congrés dels Diputats el passat 1 de juny.

Malgrat el seu caràcter, almenys en teoria, temporal, el nou govern del PSOE ha optat des del primer minut al poder per fer ràpids i impactants colps d’efecte en àrees on el perllongat govern previ havia generat insatisfacció i contrarietat durant anys. Una d’aquestes àrees és sense dubte la de les polítiques mediambientals i de lluita contra el canvi climàtic, i en particular el suport a la millora de les condicions legals i econòmiques que garanteixin un desenvolupament seriós i estable de les energies renovables, un sector tecnològic clau arreu del món per avançar la descarbonització de l’economia i assolir els objectius de reducció d’emissions contaminants establerts per la Unió Europea i l’històric acord internacional signat a París al 2015.

Una aposta amb nom i cognoms

En les darreres setmanes, Teresa Ribera, nomenada ministra per a la Transició Ecològica del nou govern encara no fa ni un mes, ha esdevingut el rostre de l’aposta del nou govern de construir un model econòmic sostenible. Dia sí dia també, Ribera ocupa titulars als mitjans de comunicació que estan enviant un missatge ben clar als ciutadans, a la Unió Europea (UE) i a la comunitat internacional: Espanya ha canviat radicalment la seva posició en la missió global per aturar el canvi climàtic.

L’objectiu de la intensa feina de Ribera com a ministra s’apareix ben clar: situar Espanya al costat dels països que aposten per objectius de reducció d’emissions ambiciosos i lideren el desenvolupament dels sectors econòmics fonamentals perquè la tant citada transició energètica sigui una realitat el més aviat possible. Tal com explica Ribera “l’objectiu hauria d’estar al voltant d’un 20% menys pel que fa a les emissions de 1990. Traduït a les xifres d’avui, significaria una mica més d’un 45% de reducció. Això significa un impuls immens en les mesures d’eficiència energètica i un nivell de penetració molt forta de les renovables, deixant pràcticament a final de la dècada dels vint o principis dels trenta un sistema elèctric amb molt poques emissions”.

A més d’anunciar per a l’agost un nou esborrany de Llei de Canvi Climàtic que revisi les “insuficiències” del document heretat de l’anterior govern popular, la nova ministra ha fet diversos gestos l’entorn de la UE. El 25 de juny Ribera es va sumar als països europeus més mediambientalment compromesos per presentar una declaració conjunta que pressiona les institucions europees a adoptar objectius de reducció d’emissions més ambiciosos, i va donar suport a una proposta de la Comissió Europea sobre reducció d’emissions en el transport. “És impossible reduir emissions sense abordar un canvi en el model actual de mobilitat”, va explicar en un comunicat.

Si el nou govern ha estat ràpid a tranquil·litzar el sector, aquest també ha estat àgil tant a l’hora de traslladar peticions al nou executiu com a l’hora de donar la benvinguda a les promeses

Estabilitat legislativa: la promesa més esperada

L’imprevisible curs de la història va voler que la inauguració del Congrés Eòlic 2018 fos el primer acte oficial de José Domínguez Abascal, el nou secretari d’Estat d’Energia del Ministeri per a la Transició Ecològica, fins i tot abans de prendre possessió del càrrec.

Domínguez va ser l’encarregat de traslladar la promesa més esperada en els darrers anys pel sector eòlic, per tota la indústria renovable i pels inversors de tot arreu interessats en projectes renovables de risc limitat: el Govern farà “tot allò necessari perquè hi hagi una regulació i unes regles del joc que permetin ser predictibles”. El nou secretari d’Estat d’Energia va fer també referència a “errors” comesos en el passat respecte a “inestabilitat, manca de confiança i fins i tot abusos”, i va que assegurar que és “una prioritat” establir un marc estable per al desenvolupament del sector de les tecnologies d’energia renovable.

Al darrere de tant de moviment ressona potser la mateixa esperança compartida: que la indústria renovable espanyola pugui recuperar el lideratge d’un sector actualment en auge arreu del món, i recuperi així també el temps perdut durant els darrers anys de polítiques poc favorables al seu creixement.