Nedant contracorrent: la trista situació de l’eòlica a Espanya

Com ha evolucionat el sector de l’energia eòlica a Espanya en els darrers anys? Què ha aportat a l’economia? Quines són les perspectives de futur? Són les preguntes que tracta de respondre l’informe La Eólica en la Economía Española: 2012-2015, elaborat per la consultora Deloitte per a la Asociación Empresarial Eólica (AEE).

Són anys foscos per a l’eòlica. Les dades d’instal·lació de potència a l’estat són contundents: 370 MW al 2013, 18 MW al 2014, 0 MW al 2015. Aquest últim ha estat descrit anteriorment per la pròpia AEE com «l’any més negre de la història de l’eòlica a Espanya», i el 2016 no pinta gaire millor. Des del 2008, any en què l’AEE va començar a publicar l’estudi,  la incertesa regulatòria ha afectat profundament el sector, especialment a partir de la reforma elèctrica del 2013.

Aquesta situació ha servit per demostrar la resiliència i seriositat de moltes empreses i professionals. Segons apunta l’estudi, l’activitat del sector s’ha centrat en “l’operació i manteniment de les instal·lacions existents, l’exportació d’equips i serveis i el desenvolupament de negoci a l’estranger”.    Gràcies a les exportacions i a una estructura competitiva de costos, els fabricants han aconseguit compensar els efectes de la “inexistent demanda interna”. Tot i així, aquesta situació, adverteixen des de l’AEE, “no és sostenible a llarg termini i urgeix prendre mesures”.

Subhasta renovable o cortina de fum?

Així les coses, a la indústria eòlica li importa més bé poc la propera subhasta de renovables, prevista pel primer trimestre del 2017, la qual sovint es percep des del sector com una cortina de fum del govern per no prendre mesures serioses.

Ja en la subhasta celebrada al 2015, la primera després de la fi de la moratòria a la instal·lació de nova potència renovable privada, es van licitar 500 MW a l’eòlica que encara no se sap si finalment s’instal·laran degut als dubtes sobre la retribució. El nou concepte de rendibilitat raonable ha comportat una preocupant reducció dels ingressos dels productors d’energia eòlica.

“Al 2014 i 2015 els ingressos totals de l’eòlica van ascendir a 3.202 milions d’euros, el que representa un descens del 23% respecte als ingressos del 2012-2013”, apunta l’estudi. I afegeix: “Les dificultats que travessa el sector estan tenint el seu reflex en la pèrdua de valor dels actius i en els canvis de propietat dels mateixos, a l’hora que entren en joc nous actors, com els fons d’inversió”.

Un futur ambiciós

Mentrestant, al món les renovables estan en auge i l’eòlica bat rècords històrics. Segons un altre informe del Consell Mundial de l’Energia Eòlica (GWEC) Global Wind Energy Outlook 2016, el més optimista des que s’elabora l’estudi, “l’eòlica terrestre és avui una de les fonts més competitives de generació elèctrica, amb projectes que ofereixen l’electricitat a un preu tan baix com 4 cèntims de dòlar el kWh”. Segons les previsions del GWEC, al 2030 l’energia eòlica podria subministrar fins a un 20% de l’electricitat mundial, crear 2,4 milions de nous llocs de treball, reduir les emissions de CO2 en més de 3.300 milions de tones anuals, i atreure una inversió d’uns 200.000 milions d’euros l’any.

L’Estat espanyol no pot seguir nedant contracorrent. En un moment d’ineludible transició energètica cap a la descarbonització, els estats hauran d’anar complint els objectius establerts tant als Acords de París com a les directives europees. Els més immediat, com assenyala l’informe de l’AEE, són els objectius de la Unió Europea (UE) en matèria de consum d’energia final amb fonts renovables, que ha d’assolir el 20% abans del 2020. Al 2030, els països de la UE hauran d’arribar conjuntament a un mínim del 27% del consum a través de renovables. Aquests objectius col·lectius deixen espai per als estats per imposar-se metes més ambicioses, com ja estan fent França i Alemanya. Espanya, diu l’estudi, també estaria en posició d’assumir objectius més enllà del mínim, i siuar-se així en posició d’avantatge en els mercats que ja està obrint el nou model energètic.

Des d’EolicCat hem expressat reiteradament demandes d’actuació per reactivar el sector, entre les quals destaquen la necessitat de modificar el mapa d’implantació eòlica per tal d’habilitar zones de més de 3.200 hores equivalents i endegar una modificació de la legislació que permeti desenvolupar nous projectes de parcs eòlics de més de 10 MW. Aquestes demandes estan recollides en el document “Oportunitats per a Catalunya d’un major desenvolupament i òptima implantació de l’energia eòlica en l’horitzó de l’any 2020”.

Malgrat tot, l’eòlica estatal encara manté una posició competitiva a l’àmbit internacional. Esperem que els governs estatal i català sàpiguen reaccionar a temps per aconseguir aprofitar els avantatges competitius desenvolupats en el passat, i garantir la projecció futura del sector.