cop22

Marràqueix estableix les claus per al compliment de l’Acord de París

“El nostre clima s’està escalfant a un ritme alarmant i sense precedents, i tenim el deute urgent de respondre”. Així comença la Proclamació d’Acció resultant de la 22a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides (ONU) sobre el Canvi Climàtic (COP22), clausurada a Marràqueix la setmana passada. Deu dies després de la inquietant elecció als Estats Units del negacionista del canvi climàtic Donald Trump, la resposta de la comunitat internacional sembla clara: més compromís i més accions per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

L’Acord de París signat no fa encara un any durant la COP21 va ser titllat d’històric tant per l’ambiciós objectiu establert (“mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota dels dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials”) com pel nombre de signants, 192 països, que el van convertir en un acord vertaderament internacional. Malgrat les pors d’una eterna pròrroga, l’acord va entrar en vigor sorprenentment ràpid el passat 4 de novembre (el Protocol de Kiot va trigar més de set anys). Però l’objectiu central de l’Acord de París requereix molt més que paraules i bones intencions. Requereix accions i protocols concrets a seguir. Aquest era l’objectiu de la cimera d’enguany a Marràqueix, avançar cap a la implementació dels compromisos establerts a París.

Molt abans que el 2020

Els governs d’arreu del món representats a la cimera marroquina no només han reafirmat el seu compromís de mobilitzar 100.000 milions de dòlars per destinar a la lluita contra el canvi climàtic, sinó que han alçat una veu “unànime” per demanar “més acció climàtica” “molt abans del 2020”. A més, per tal d’enviar un missatge de confiança que garanteixi l’èxit del procés, els participants han fixat un curt termini, fins el 2018, per finalitzar el conjunt de normes d’aplicació de l’acord de París.

Un dels resultats més detacats de la cimera en aquest sentit ha estat la fundació de l’anomenada Associació NDC. Les sigles NDC, que a partir d’ara veurem sovint, fan referència a les “Nationally Determined Contributions”, és a dir, els compromisos climàtics que cada país va assumir voluntàriament sota l’acord de París. La nova plataforma, que inclou països desenvolupats, països en desenvolupament i institucions internacionals, vetllarà per oferir suport als països per facilitar-los el compliment dels objectius, amb la col·laboració del sector privat.

Però aquesta no és una missió només dels governs, avisa l’ONU al seu comunicat, i fa una crida a la societat civil i a les empreses per unir forces. En aquest sentit, la cimera ha vist néixer no poques iniciatives que donen raons per celebrar, entre elles l’Aliança de Marràqueix per a l’Acció Climàtica Global, que té per objectiu oferir un full de ruta que expliqui com es donarà suport als governs i a altres actors no governamentals de diferents sectors econòmics i socials.

Aliança Mundial per les Tecnologies Netes

El paper de les energies renovables per avançar cap al compliment dels compromisos de reducció d’emissions ha estat evident en els debats que han tingut lloc durant dues setmanes al país africà. El resultat és l’Aliança Mundial per a les Tecnologies Netes, impulsada per la Fundació Impuls Solar. L’objectiu és crear sinèrgies dins del sector de les tecnologies netes que ofereixin solucions rendibles per als reptes del clima i donar suport als governs i al món empresarial per avançar cap a sistemes energèticament més eficients i sostenibles.

Durant aquests dies s’han establert també acords subnacionals que reforcen els objectiu internacionals, com la Under2 Coalition, un grup de 165 governs compromesos a reduir emissions al menys un 80% d’aquí a tres anys, o el Fòrum de Vulnerabilitat Climàtica, que reuneix més de 40 països vulnerables compromesos, entre altres coses, a aconseguir que el 100% de la seva energia sigui renovable entre el 2030 i el 2050.

Entre les paraules i l’acció, un abisme

Entre les paraules i l’acció, tanmateix, encara queda un abisme que, en cas de superar-se o no, farà tota la diferència. No són poques les veus escèptiques que adverteixen de la dificultat d’arribar a un nivell d’acció suficient com per tenir l’impacte desitjat sobre el clima i aturar les conseqüències de l’explotació insostenible dels recursos naturals.

Espanya és un exemple per a l’escepticisme. Malgrat la recent ratificació de l’acord de París i la representació del govern a Marràqueix, l’actitud cap a sectors clau per al compliment dels objectius com el de les energies renovables deixa molt que desitjar. Una prova d’això és la posició de l’estat a l’índex d’Acció Climàtica 2017, elaborat per l’ONG GermanWatch i la coalició europea Climate Action Network (CAN): Espanya ha descendit 10 posicions en només tres anys «per falta d’acció» per combatre el canvi climàtic.

Però no tot són males notes. L’informe PwC Low Carbon Economy Index, que analitza el progrés de cada país cap al compliment dels seus objectius de reducció d’emissions ha remarcat que Espanya compta amb un dels valors d’intensitat energètica (relació del creixement econòmic amb l’augment d’emissions) més baixos del món. Una dada gens dolenta que ha estat assolida gràcies, entre altres coses, a l’increment de la contribució de les renovables al mix energètic en les darreres dècades.

Encara estem, doncs, ben posicionats en la carrera cap a la nova economia de baix carboni. Amb la voluntat política necessària i el suport del sector privat i la societat civil, encara estem a temps de recuperar el lideratge en l’inevitable transició cap a un model energètic més net, més sa i més sostenible aquí i arreu del planeta.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *