L'esperat canvi de rumb de les grans elèctriques, El esperado cambio de rumbo de las grandes eléctricas

L’esperat canvi de rumb de les grans elèctriques

A principis d’any, el Fòrum Econòmic Mundial celebrat a Davos, va declarar que el major risc per a la pau i la prosperitat global és el canvi climàtic, i l’històric acord de París va marcar un abans i un després en el compromís governamental per mitigar-lo. A mesura que es generalitza la consciència de les conseqüències del canvi climàtic, els mercats es preparen per a adaptar-se a la nova situació que es perfila, no només en termes mediambientals, sinó també socials, econòmics i financers.

El viratge cap a un model energètic sostenible basat en sistemes d’energia renovable ja ha començat. Després de dècades de discussió, desenvolupament tecnològic i sensibilització de l’opinió pública, ara els llums apunten a les empreses del sector energètic: quin costat de la història triaran?

El canvi climàtic, un risc real

Com ja vam explicar al post “La transició energètica, com més ràpida i valenta, millor”, el mercat dels anomenats “bons verds”, que financen projectes d’energies renovables o altres projectes empresarials baixos en carboni, va assolir el seu nivell màxim al 2015, i l’agència de rating Moddy’s ha previst que la cimera de París provoqui un nou rècord al 2016 per a aquest mercat. A més, aquesta mateixa setmana, l’Agència Internacional de l’Energia ha presentat l’informe «Inversió Global en el sector Energètic 2016» (World Energy Investment 2016), en el qual destaca dues dades clau del 2015: la caiguda del 8% de la inversió global en el sector energètic mundial, i la tendència dels fluxos d’inversió cap a les energies netes.

I és que els riscos relacionats amb el canvi climàtic no són teòrics, són ben reals. El canvi climàtic ja està generant una transformació estructural del sector de l’energia. Davant d’aquesta situació, cada cop més els inversors demanen proves que mostrin que les empreses estan preparades per a la nova dinàmica del mercat i per a les mesures que des dels governs nacionals s’implementaran per tal d’assolir l’objectiu de limitació de l’escalfament global al qual s’han compromès en un acord internacional i vinculant.

Què volen els inversors?

Els gestors d’actius i de fons necessiten conèixer els plans de les empreses d’energia per fer front i aprofitar l’impacte del nou escenari sobre la demanda d’energia i la fixació de preus, i busquen models de negoci que, en sintonia amb els acords internacionals i els objectius dels governs nacionals, contemplin en si mateixos mesures per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

La guia Investor Expectations of Electric Utility Companies: Looking down the line at carbon asset risk, publicada fa uns mesos pel IIGCC (Institutional Investors Group on Climate Change) recull els elements que els inversors esperen veure en els renovats plans de negoci: estratègies de descarbonització, eficiència operativa i bona gestió dels recursos naturals, estratègies orientades al consumidor, més transparència i divulgació… “Les estratègies de negoci i les decisions d’assignació de capital que s’efectuïn ara determinaran la futura sostenibilitat i rendibilitat del sector de serveis públics”, assegura el document.

Rumb al futur

Ja ho havia advertit l’elèctrica nord-americana AES Corporation, amb més de 270 inversors i actius de més de 20 bilions d’euros: els acords de París suposaran canvis a les estratègies de negoci de les grans companyies elèctriques d’arreu del món. L’elèctrica americana va fins i tot arribar a dir que només les empreses que progressin cap a un escenari d’energia descarbonitzada comptaran amb el suport dels inversors.

Els exemples més recents d’aquesta tendència és l’estratègica decisió de l’elèctrica alemanya E.ON de desfer-se de les divisions de gas, carbó i energia hidroelèctrica per centrar-se en la solar fotovoltaica i l’eòlica i de la també alemanys RWE de concentrar les seves activitats en les energies renovables en Innogy. Davant d’una indústria sorpresa per la radicalitat de la mesura, el conseller delegat Johannes Teyssen ha explicat la costosa operació com una “necessària orientació cap als esdeveniments energètics del mercat en els propers anys”.

El rerefons d’aquestes modèliques decisions és l’aposta d’Alemanya per les renovables i l’allunyament del país dels combustibles fòssils y dels sistemes de generació elèctrica contaminants. La raó, tanmateix, és purament de negoci: E.ON ja havia acumulat pèrdues de fins a 3.000 milions d’euros durant el primer semestre de l’any. Els canvis en el mercat havien generat una situació en què les seves energies contaminants perdien valor a un ritme accelerat.

De la mateixa que les grans oportunitats de negocis requereixen grans apostes, els grans canvis al llarg de la història necessiten de grans líders, confiats i engrescats, que aprofitin el corrent i marquin el rumb cap a un nou model, en aquest cas energètic.

Tant els riscos com les oportunitats continuaran creixent a mesura que la visió de la transició cap a una economia descarbonitzada es va fent real. És previsible que el ritme del canvi s’accelerarà en els propers anys, pel que el moment actual és de vital importància perquè les grans elèctriques, de la mà dels respectius governs, estudiïn la situació i apostin amb coratge per un futur d’energia neta.