transicio energetica - transicion energetica

La transició energètica, com més ràpida i valenta, millor

Ni la caiguda en picat del preu del petroli en els primers mesos del 2015 ha aturat l’impuls de les energies renovables arreu del món. El 2015 va ser un any de rècords històrics, tant en termes d’inversió global (més de 300.000 milions d’euros) en tecnologies d’energia neta com en capacitat instal·lada. A més, l’acord mundial del clima signat a París a finals d’any sembla indicar que aquest cop, la transició energètica cap a un model descarbonitzat més sostenible s’ha, com a mínim, iniciat, no sense resistència i pressió de determinats sectors econòmics.

L’Informe de Riscos Globals de 2016 del Fòrum Econòmic Mundial celebrat a Davos a finals de gener, va declarar que el major risc per a la pau i la prosperitat global és el canvi climàtic. Tant l’informe de Davos com l’acord de París representen un canvi de retòrica, per a alguns més simbòlic que executiu, que s’espera que condueixi a la generalització de la consciència dels riscos que el canvi suposa en termes no només mediambientals, sinó també socials, econòmics i financers.

Les renovables, més sexis que mai

És aquesta consciència creixent, sumada a polítiques governamentals favorables, la que fa que cada cop més empreses s’esforcin, per una banda, a limitar la seva exposició a aquests riscos i, per l’altra, a adaptar-se a futures polítiques com ara un possible impost sobre les emissions de diòxid de carboni.

Paral·lelament, un procés semblant està tenint lloc als mercats financers. Al final del mes de gener, l’agència de rating Moddy’s va anunciar que la cimera de París podria provocar un nou rècord al 2016 per a l’emissió dels anomenats “bons verds”, que financen projectes d’energies renovables o altres projectes empresarials baixos en carboni. Aquest mercat, que existeix des del 2007, ja va assolir el seu nivell màxim al 2015. Els bons verds, però, tot i ser un senyal del canvi de tendència, encara representen una part petita del mercat general de bons, i la sostenibilitat encara té un llarg camí per recórrer per esdevenir un criteri habitual d’inversió.

Invertir en el futur enlloc de subvencionar el passat

Tot i així, la transició energètica cap a una economia descarbonitzada, com qualsevol transició, requereix un període d’adaptació en el qual és habitual que les forces de l’anterior model es resisteixin i tractin d’endarrerir canvis que, almenys en una primera instància, semblen anar en contra dels seus interessos.

Davant d’aquest escenari, no són pocs els que han insistit en un missatge que sembla ara més important que mai: la transició energètica, com més ràpid la fem, millor. El secretari general de la ONU, Ban Ki-Moon, va fer una petició expressa als empresaris líders mundials perquè assumeixin el repte d’arribar a l’any 2020 havent duplicat la inversió en renovables, fins als 600.000 milions de dòlars anuals.

També el President dels Estats Units, Barak Obama, va assenyalar durant el seu discurs de l’Estat de la Nació a mitjans de gener, la importància d’accelerar la transició cap a un sistema energètic net. Poc més tard, en presentar els pressupostos per al 2017, va recordar: “en lloc de subvencionar el passat, hauríem d’invertir en el futur”, i va anunciar que duplicarà els fons d’investigació i desenvolupament d’energies renovables fins al 2020.

La resistència al canvi en totes les seves formes, les polítiques tímides i les mitges tintes dels sectors que es resisteixen a evolucionar cap a la descarbonització de l’economia no faran més que prolongar el període de canvi i incrementar els costos que acompanyen qualsevol adaptació d’aquestes magnituds.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *