Eix horitzontal

Els molins d’eix horitzontal necessiten orientar-se en direcció del vent per poder aprofitar la força de sustentació. Normalment funcionen amb una hèlix de cara al vent (sobrevent), pel que han de tenir un mecanisme d’orientació.

Els molins de torre van ser els primers d’eix horitzontal. La seva hèlix està feta amb quatre o més pals (anomenats aspes) que tenen una estructura per posar-hi una vela. D’aquesta manera s’obtenen les pales que, muntades de forma guerxa, composen l’hèlix. L’orientació del molí es fa de forma manual. Són molins que es feien servir per a la mòlta o el bombeig d’aigua.

El segle XIX es desenvoluparen els molins multipala, basats en una roda provista de raigs sobre la que es munten un bon nombre de pales, muntades de forma guerxa per obtenir l’hèlix. S’orienten de forma automàtica gràcies a un penell. Són fonamentalment molins aiguaders i també se’ls coneix per molí americà o molí de ramell.

Els avenços en aerodinàmica i automatització de les darreres dècades han permès desenvolupar molins horitzontals amb poques pales, havent-se imposat els de tres pales, anomenats tripala. Funcionen de forma totalment informatizada i fan d’aerogeneradors.

alternative text