La revolució de l’hidrogen verd i el que significa per a l’indústria eòlica

L’any 2020 va estar un any de rècords per a l’energia eòlica. Va ser la tecnologia renovable amb major presència al mix, responsable del 21,7% de l’electricitat generada. Tanmateix, el vent no sempre bufa quan més falta fa. La variabilitat en la generació és un dels principals obstacles per avançar cap a la penetració massiva de les renovables al mix elèctric i complir amb els objectius de reducció d’emissions establerts arran de l’Acord de París. És per aquesta raó que en l’actualitat el desenvolupament de tecnologies d’emmagatzematge d’energia està accelerant-se exponencialment: bateries, bombeig hidràulic, hidrogen. D’aquesta darrera solució en parlem avui.

La idea d’utilitzar l’excés d’energia renovable per produir hidrogen està despertant un gran interès des de fa uns anys. I és que actualment es considera una de les solucions que poden contribuir a accelerar la transició energètica i la reducció d’emissions. El Full de Ruta de l’Hidrogen, que el  Ministeri per a la Transició Ecològica i el Retpte Demogràfic va aprovar a l’octubre del 2020, diu: “L’hidrogen renovable és una solució sostenible clau per a la descarbonització de l’economia”. El govern, que ha establert com objectiu assolir la netralitat climàtica amb un sistema elèctric 100% renovable abans del 2050, vol integrar l’exportació d’hidrogen renovable en l’estratègia de recuperació econòmica post-covid.

Què fa que l’hidrogen sigui verd?

Tot i que actualment la major part de l’hidrogen encara es produeix a partir de gas natural, un combustible fòssil que emet CO2 quan crema, el mateix procés pot fer-se utilitzant electricitat renovable. És el que es coneix com ‘hidrogen renovable’ o ‘hidrogen verd’, un canvi que està accelerant la descarbonització de la indústria del gas. Per produir hidrogen renovable, o verd, s’utilitza aigua (H2O) com a matèria primera i com a font d’energia, una renovable. Per explicar-ho fàcil: es va ús de l’energia renovable per injectar electricitat en la mol·lècula de l’aigua per separar l’hidrogen i l’oxigen que conté. L’oxigen, l’única emissió resultant, s’allibera a l’atmosfera, mentre que l’hidrogen s’emmagatzema.

La tecnologia P2G (power to gas) proposa que l’energia renovable sobrant durant els pics de producció s’utilitzi per produir hidrogen, que després pot tornar-se a transformar en electricitat a través de les piles de combustible, gràcies a una combinació electroquímica amb oxigen, i utilitzar-se per impulsar vehicles o altres maquinàries. D’aquesta manera, l’hidrogen esdevé una manera d’emmagatzemar energia.

L’hidrogen verd i l’eòlica marina

La utilització de l’hidrogen com a solució d’emmagatzemament sembla especialment interessant pel sector de l’energia eòlica marina. Diverses empreses del sector estan ja desenvolupant maneres per integrar electrolitzadors (sistemes que descomposen l’aigua en oxigen i hidrogen) a les turbines marines, de manera que s’agilitzi la producció d’hidrogen en els moments de sobreproducció. Altres, com l’empresa alemanya d’energia Tractebel, estan estudiant la possibilitat de construir una planta de producció d’hidrogen en alta mar, no gaire lluny de les turbines eòliques d’on obtindria l’energia per operar. Fins i tot hi ha l’opció, com proposa la britànica Neptune Energy, de convertir plataformes petrolieres en estacions de producció d’hidrogen verd, que es pot bombejar cap a terra ferma a través de les mateixes infraestructures que actualment  transporten gas natural.

Aquest ús dels aerogeneradors s’ha anomenat «energia eòlica híbrida», ja que a més d’enviar electricitat a la xarxa, les turbines s’encarreguen també del procés d’electròlisi que permet generar hidrogen. Tot i que fa ja molts anys que es discuteix l’opció de produir hidrogen verd en alta mar, és ara que la tecnologia sembla estar preparada. Els electrolitzadors d’hidrogen a gran escala són cada cop més eficaços i accessibles,  i al mateix temps els costos de la instal·lació de turbines marines han disminuït significativament.

L’entusiasme que està despertant aquesta nova funció de la tecnologia eòlica respon en gran part al repte de complir amb els objectius climàtics, però hi ha una altra raó important: les oportunitats que conté per a la re-industrialització i la recuperació de l’economia en l’era post-Covid. L’hidrogen podria convertir-se en un nou producte de les empreses de generació renovable, tot i que encara és una indústria jove i molts dubten encara de la seva viabilitat i rendibilitat d’aquests sistemes a gran escala. En tot cas, del que no hi ha dubte és que per ser capaços d’assolir l’objectiu de ser neutrals en carboni, els països necessitaran combinar diferents tecnologies i enfocaments.