La minieòlica i l’autoabastiment energètic urbà

Quants de nosaltres no hem imaginat una ciutat neta, autoabastida i autosuficient energèticament? En aquesta línia està treballant ara l’Ajuntament de Barcelona amb el seu pla d’autosuficiència energètica, l’objectiu del qual és maximitzar la generació d’energia renovable dins la ciutat i reduir el consum global d’energia.

En aquest context, l’energia minieòlica té el seu espai. Però hi ha d’altres ciutats i països a nivell europeu que ens porten avantatge en l’ús urbà de minieòlica. Des de fa temps la producció energètica distribuïda –un sector que segons l’Associació Mundial de l’Energia ja compte amb un milió de miniaerogeneradors arreu del món– s’ha convertit en el futur per a molts països europeus com ara Polònia, Dinamarca o Gran Bretanya.

La facilitat d’instal·lació que tenen i sobretot, l’afavoriment del sistema legislatiu que regula aquest tipus d’activitat en alguns països, han fet que aquest model s’estengui ràpidament pel nord d’Europa, abaratint la factura elèctrica en les economies familiars i en les petites empreses

Anglaterra és el millor exponent d’aquest fenomen cada vegada més estès. El país es situa com el primer exportador mundial de miniaerogeneradors i la visió de petits aerogeneradors culminant les teulades d’edificis no és estranya a ciutats com Londres o Manchester. A Croydon, un dels districtes de la capital britànica, la instal·lació d’aquests miniaerogeneradors –que oscil·len entre els dos i els quinze metres–  als sostres de les cases ha fet possible l’autoabastiment de les famílies que hi habiten.

El mateix camí segueix Escòcia, on ja fa uns anys que el govern es va marcar com a objectiu aconseguir que el 80% del total de l’energia que produeix sigui renovable el 2020 –avui ronda el 25%– gràcies en bona part, a la implantació de minieòliques en espais urbans de forma generalitzada.

En altres punts del nord d’Europa també treballen en favor d’aquesta energia neta. Dinamarca i Polònia han posat en marxa un sistema de primes en favor del desenvolupament del mercat de la minieòlica especialment beneficiós per a les famílies i les petites empreses. En el cas de Dinamarca, a més, l’entrada en vigor d’aquesta ajuda per a la instal·lació de petits autogeneradors suposa un reforç a una línia política altament compromesa des de fa anys amb les energies renovables. La intenció del govern escandinau és complementar el model de grans turbines –gràcies al qual compta amb la quota d’energia eòlica més alta del món– amb el de les petites unitats, de tal manera que el país sigui energèticament autosuficient.

Pel que fa a Espanya, existeixen algunes iniciatives similars per implementar i potenciar la minieòlica però la legislació sobre el tema encara està molt lluny de la britànica o la danesa. Malgrat això, hi ha algunes iniciatives  que mostren com  aquest podria ser un model d’èxit,  com el petit aerogenerador de nou metres a l’estació de tren de l’Aldea-Amposta amb una potència de cinc quilovats, per exemple. .

A Canàries, l’Ajuntament de Las Palmas també és pioner en l’aplicació d’una ordenança específica en el terreny de la minieòlica així com en la instal·lació de 5 petits molins a diferents punts de la ciutat, l’any 2011. Amb aquesta acció, l’ajuntament ha apostat pels autogeneradors com a “font de negoci i ocupació” a la vegada que pretén “donar exemple” en el que defineix com “el camí del futur”.

No obstant, a Espanya aquestes iniciatives no passaran de ser experiències puntuals si no es desenvolupa d’una vegada una reglamentació que fomenti l’autoproducció i l’autoconsum. Ara per ara, però, la iniciativa legislativa en curs d’aprovació incorpora un peatge per connectar les instal·lacions a la xarxa elèctrica que impossibilita la seva rendibilitat. Només les instal·lacions aïllades podrien ser-ho i amb això no n’hi ha prou per assolir una generació representativa i per fomentar una indústria potent.