Illa Eficient Eixample

Illes Eficients, nous models de ciutats sostenibles

A principis d’any, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el Grup Habitat Futura, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i altres entitats públiques i privades, escollien una illa de l’Eixample, situada entre els carrers Diputació, Viladomat, Calàbria i la Gran Via, i que inclou 27 edificis on hi conviuen més de 700 persones, per convertir-la en una Illa Eficient.

Per tal d’assolir el gran repte de futur de les ciutats -ser més eficients energèticament i col·laborar d’aquesta manera a assolir els objectius climàtics fixats pel 2020-, els impulsors d’aquest pla pilot trobaven una manera d’estimular els projectes de rehabilitació sostenible a la ciutat comtal: convertir la ciutadania en protagonista activa del procés de canvi del seu habitatge.

Així, a través d’un concurs d’idees del que en van resultar 14 projectes finalistes, han estat els mateixos veïns els encarregats d’escollir les propostes guanyadores: dos dissenys presentats que conformaran una única solució integral. No ha sigut gens fàcil, ja que els projectes no només havien de resoldre tots els aspectes tècnics, sinó que havien d’incloure un pla financer per convèncer els veïns, que hauran de fer front al 50% del cost (l’altra meitat estaria subvencionada amb les ajudes públiques a la rehabilitació).

Projecte innovador i ambiciós

L’Illa Eficient preveu la construcció d’una anella verda amb jardins i horts urbans que uneixi totes les cobertes dels edificis i la pavimentació d’algunes zones amb materials fotocatalítics, que netegen l’aire de partícules i de contaminants perjudicials per a la salut, així com la implementació del concepte façana intel·ligent, capaç de recuperar la calor i amb diferents sensors de qualitat d’aire, temperatura i lluminositat.

Per l’autoconsum d’electricitat, es proposa un sistema fotovoltaic i de mini turbines eòliques que cobrirà el 46% de la demanda elèctrica. A més, la cobertura final de consum sobre la base de la producció́ d’energies renovables serà capaç de proveir el 58% de la demanda de climatització́ i el 23% del consum energètic total dels veïns de l’illa.

Amb totes aquestes actuacions, s’aconseguiria una reducció de fins al 61% del consum energètic i del 54% en les emissions de CO2 de tota l’illa. Aquests resultats encara podrien millorar-se si finalment s’aposta pels plans de compra col·lectiva d’energia verda.

Cost zero pel veïns?

L’illa s’inclou en l’àrea pilot del projecte estratègic Marie, del Programa MED de la Unió Europea, en el qual s’assenta l’estratègia catalana de renovació́ d’edificis, i compta amb un 50% de finançament públic. Així que per tal d’incentivar a veïns i propietaris a tirar endavant la iniciativa i fer front al 50% restant, s’ha ideat un pla de “cost zero” a través dels estalvis energètics que es generin.

D’aquesta manera,  entre altres mesures i formes de finançament, es proposa la creació d’una cooperativa de serveis energètics, formada no tan sols pels residents, que obtindrien guanys del 3’5% sobre la seva inversió, sinó també pel sector terciari present a l’illa i dos immobles propietat de la Generalitat i l’Ajuntament. Amb tot, per tal que aquesta opció sigui viable hauria de comptar amb l’adhesió del 40%, com a mínim, dels veïns.

En cas d’aprovació per part dels propietaris, les obres podrien començar a finals d’any. Caldrà estar atents per veure si el projecte tira endavant i es converteix en una realitat.