Geopolítica de les renovables: implicacions de la transició energètica

Els núvols del dubte han escampat: l’energia del futur és renovable, neta i sostenible. La transició energètica a la qual l’històric Acord de París va donar l’impuls definitiu, ja està en marxa. A mesura que deixen la seva funció marginal de banda, i esdevenen una aposta seriosa i ambiciosa de generació d’energia neta i autòctona, les renovables estan provocant canvis profunds en elements tradicionals de les relacions internacionals com la seguretat energètica i el repartiment de poder entre les diferents regions del món.

Com està afectant l’ascens de les renovables a les dinàmiques de la geopolítica mundial, en les quals l’energia sempre hi ha jugat un paper clau? Els reptes hi són, i no en són pocs, però la generalització de les tecnologies d’energia renovable podria suposar un factor clau no només per a la protecció del nostre entorn, sinó també per a l’estabilitat de les relacions internacionals.

Netes i igualitàries

El model energètic basat en les energies fòssils ens ha portat a un escenari amb no pocs inconvenients. Més enllà d’ésser insostenible i destructiu des del punt de vista mediambiental i del canvi climàtic, la lluita pel control d’un bé limitat i desigualment repartit com el petroli ha estat en la història recent una de les principals fonts de tensió en les relacions internacionals, i massa sovint ha conduit a conflictes i a crisis humanitàries arreu del món.

En aquest sentit, les energies renovables són, almenys en essència, considerablement més igualitàries. Les fonts d’energia neta com el vent o el sol, a diferència del petroli, el gas, l’urani o el carbó, estan disseminades per tot el planeta i són en molt sentits més accessibles per a tots els pobles, sigui quin sigui el seu nivell de desenvolupament.

Energia és poder

Les dinàmiques geopolítiques tradicionals, en les quals l’energia ha estat clau al llarg de la història, estan jugant també el seu paper a favor de l’energia renovable. Un exemple és el cas d’Europa de l’Est, on molts països que tracten d’allunyar-se del control de Rússia estan invertint en energies renovables com una alternativa al gas natural rus, que els permet reduir la seva dependència energètica, i per tant política, de Rússia.

Però malgrat el caràcter en essència més accessible de les energies renovables, hi ha noves desigualtats que apareixen en el nou panorama energètic de la transició cap a una energia descarbonitzada. Una desigualtat òbvia és el coneixement tecnològic que permet la fabricació, instal·lació i gestió de l’equipament i les infraestructures necessàries per convertir elements de la naturalesa com el vent i el sol en energia disponible per a l’ús humà.

Tot i això, però, aquestes tecnologies són molt més accessibles que les grans infraestructures i inversions que requereixen els combustibles fòssils o l’energia nuclear, i molts països en vies de desenvolupament ja estan transformant el seu panorama energètic gràcies a les renovables, una qüestió que ja hem comentat en articles anteriors d’aquest blog («Com poden les energies renovables ajudar els refugiats?»; «Com la generació aïllada d’electricitat renovable pot canviar el món»).

Nou paisatge, nous obstacles

Fa poc més de 15 anys, les tecnologies renovables eren considerades prohibitives en termes de cost respecte a les tecnologies de producció energètica tradicionals. Els avenços en desenvolupament i fabricació de l’última dècada, tanmateix, han suposat una important evolució en termes d’eficiència, seguretat i preu.

Malgrat això, l’accelerat ritme de desenvolupament actual no està lliure d’obstacles. Alguns dels materials necessaris per a la construcció de tecnologies clau, com ara les turbines eòliques o les bateries per als vehicles elèctrics, són escassos i només es troben en un grapat de països.

Per utilitzar l’exemple de les turbines eòliques, els imants utilitzats en els aerogeneradors contenen neodimi, un element químic que forma part de les anomenades «terres rares». El 90% de les reserves d’aquests minerals procedeixen actualment de la Xina, una situació de monopoli que, en un context de creixent demanda, podria generar problemes als països fabricants i fins i tot crear noves situacions de dependència energètica o daltabaixos en els preus internacionals degut a inseguretats en el subministrament.

Així s’ha anat dibuixant un nou paisatge geopolític que ja genera maldecaps arreu del món tant a fabricants, preocupats pel control dels preus, com a governs, que tracten d’evitar noves formes de dependència energètica.

Nous fluxos de capital

Segons dades de la consultora BNEF, al 2015 les energies renovables van marcar un rècord històric d’inversions a tot el món: 371.900 milions de dòlars, un 4% més respecte el 2014. L’Acord de París va establir una ruta a seguir pels governs dels més de 190 països signants, i l’efecte de les polítiques energètiques nacionals i internacionals que vénen i vindran ja han tingut un impacte visible en els mercats financers. Un senyal inconfusible que els inversors globals veuen avantatges competitius en mobilitzar capital per a la transició energètica.

Aquesta redirecció dels fluxos de capital cap a l’energia neta ha resultat en un suport generalitzat a les tecnologies baixes en carboni, una tendència que s’espera que continuï accentuant-se. Com ja vam comentar a l’article «Canvi climàtic: la necessària transició del sector financer», productes financers com els anomenats préstecs verds o els bons verds, emissions de deute privat o públic que utilitza els fons en projectes de mitigació o adaptació al canvi climàtic, ja comencen a proliferar, i segons dades del BBVA, l’any 2016 l’emissió de bons verds als Estats Units va arribar als 80.000 milions de dòlars americans, una xifra que representa gairebé el 50% del mercat de bons verds emesos arreu del món des del 2007.

Les renovables obren un ventall d’oportunitats, és cert, però no són cap panacea. Hi haurà oportunitats, i hi haurà reptes. És la nostra responsabilitat assegurar que les renovables no esdevinguin tan sols un sector competitiu més, sinó també una eina que doni pas a nous nivells de cooperació entre les regions del món. Aquest esperit serà el que finalment determinarà l’impacte de la transició energètica en les relacions internacionals.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *