trump cop21 acord paris acuerdo clima

Espanya ratifica l’Acord de París en mig de la incertesa ‘post-Trump’

Per fi tenim govern, i per fi li ha arribat el torn a Espanya de ratificar l’Acord del Clima de París assolit a la COP21, la històrica cimera del clima de les Nacions Unides celebrada encara no fa un any. El passat divendres 11 de novembre, més d’un mes després de la ratificació del Parlament Europeu, el nou govern espanyol ha aprovat remetre a les Corts l’expedient de ratificació de l’acord internacional per combatre el canvi climàtic, i ha demanat una tramitació parlamentària urgent.

Durant l’anunci, la titular d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient Isabel García Tejerina ha assegurat que el país ja compta amb “nombroses” eines per reduir emissions, i que “complirà l’Acord del Clima de París” com es va complir amb els acords de Kyoto. Des del punt de vista energètic, és un moment clau perquè l’estat es comprometi a la necessària transició energètica cap a un model sostenible d’energies renovables, sense el qual difícilment es podran complir els objectius.

La incertesa ‘post-Trump’

La ratificació espanyola de l’acord arriba en un moment de gran incertesa, després de la victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units. Com ja vam comentar a l’article Qüestió d’energia: què proposen els candidats a la presidència dels Estats Units?, entre els temes que han sembrat més polèmica de la campanya del nou President nord-americà està el seu escepticisme sobre el canvi climàtic, i les intencions comentades públicament de “baixar-se’n de l’acord” i cancel·lar la ratificació del mateix que va escenificar al setembre de la mà de la Xina. De fet, al seu llistat de deu primeres mesures a implementar per arrencar el seu mandat, hi ha l’anul·lació dels propers pagaments als programes climàtics de les Nacions Unides.

Mentrestant, la resta de governs, reunits a la COP22, la cimera del clima de Marràqueix, han reaccionat reafirmant el seu compromís per avançar cap a una economia global baixa en emissions que contribueixi a aturar el canvi climàtic. La Xina fins i tot s’ha mostrat disposada a liderar el moviment en cas que els Estats Units es retirin de l’acord.

I ara què?

El passat 4 de novembre, l’Acord de París va entrar en vigor, en sobrepassar-se el llindar establert de 55 parts de l’acord ratificades que sumin un 55% de les emissions globals. Actualment ja en són 105 els països, emissors del 75 % de les emissions globals, que han fet aquest pas.

La resta de països escara tenen temps fins abril del 2017, i pel 2018 tindrà lloc l’anomenat diàleg de facilitació, en el qual les parts examinaran la contribució a la reducció global d’emissions per estudiar l’avenç cap a l’objectiu de mantenir l’augment de temperatura per sota dels 2 ºC respecte als nivells preindustrials. A partir de llavors, està previst fer un balanç mundial cada cinc anys, el primer del quals es celebraria al 2023.

Però, com dèiem, incertesa. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha despertat no pocs dubtes, ja que en el cas, poc probable, que els Estats Units cancel·lin la seva ratificació, és difícil de preveure com reaccionarien altres països i com això acabaria afectant la implementació general de l’acord. En qualsevol cas, només ens queda esperar i veure quins seran els moviments que Trump decideixi fer finalment: una cosa es retallar despeses destinades a qüestions climàtiques i una altra molt diferent és retirar el país d’un acord internacional al quan s’han adscrit, al menys en una primera instància, gairebé 200 països.