L’energia eòlica segueix imparable

Segons l’EurObserv’ER (l’Observatori de les Energies Renovables de la Comissió Europea), durant l’any 2017 la indústria eòlica va instal·lar 14.750 MW de nova potència eòlica al territori europeu. El seu últim estudi sobre de l’energia eòlica, el Wind Energy Barometer 2018, afirma que és el registre anual més elevat de tota la història eòlica europea, una xifra prometedora en l’ús i generació d’energia renovable.

L’estudi detalla que a finals de 2017 Europa va acumular 168.993 MW de potència eòlica instal·lada. I l’energia eòlica segueix un bon ritme a Europa, ja que segons l’EurObserv’ER hi ha 169 GW eòlics instal·lats, i d’aquests, 15,2 estan situats mar endins, davant les costes del continent europeu (al 2017 es van sumar 2.568 MW marins, per exemple).

Xifres a Europa

Quines són aquestes xifres entre els països membres? Tal com mostra a continuació el gràfic, Alemanya continua sent el primer país al capdavant de la instal·lació de nova potència eòlica, amb 6.440 MW. El segon i tercer lloc són per el Regne Unit i França, amb 2.783 i 1.798 MW instal·lats, respectivament.

Altres països amb una instal·lació important de nova energia eòlica són Polònia (650 MW), Irlanda (538 MW), Bèlgica (456 MW), Finlàndia (515 MW) i Itàlia (359 MW). El cas espanyol és més alarmant, ja que només es van instal·lar 95 MW d’energia eòlica al llarg de tot el 2017.

Malgrat això, aquest passat mes de març l’energia eòlica ja instal·lada a Espanya va produir un total de 343 GWh d’energia, segons dades de WindEurope. La xifra més elevada d’aquests últims tres anys, però que no ha aconseguit superar el rècord històric del 2015.

Motius de l’èxit

L’Observatori de les Energies Renovables recalca la importància de diversos factors que han permès aquest creixement històric: en primer lloc, destaca la ràpida caiguda de les despeses de generació de l’eòlica terrestre (ajudada per la introducció de les subhastes). En segon lloc, també puntualitza la caiguda més ràpida dels costos de l’eòlica marina.

La conclusió general de l’EurObserv’ER és que aquestes dues característiques han ajudat que en diverses regions del món tant els enginyers i com els tècnics dels parcs eòlics competeixin ja amb els promotors de centrals termoelèctriques de gas.