180627_ Energías renovables y PIB espanyol

Les energies renovables i el PIB espanyol

Després d’anys de veure les xifres caure, sembla que al sector renovable, atiat per les noves tendències polítiques, l’avenç de les tecnologies i l’auge dels projectes d’energia neta arreu del món, li toca viure moments d’esperança. Una esperança a la qual en les darreres setmanes, des del sobtat relleu del govern de Mariano Rajoy, se li ha posat nom i cognoms: els de la nova ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera.

Malgrat la greu paralització dels darrers anys, que ja vam comentar al post Nedant contracorrent: la trista situació de l’eòlica a Espanya, les indústries de l’energia renovable han continuat marcant gols. En els darrers anys, tot i que les xifres de nova potència s’han reduït fins a mínims històrics, les renovables han seguit incrementant la seva aportació a l’economia de l’Estat i contribuint a reduir els preus de l’electricitat.

En un futur proper veurem sense dubte l’impacte de les subhastes d’energia celebrades i anunciades en els darrers anys, juntament amb una situació política a l’estat i a l’àmbit internacional favorables al sector. La Unió Europea, per exemple, està realitzant una auditoria per analitzar les estratègies de desenvolupament de les tecnologies renovables a Espanya i a Europa, els resultats de la qual podrien impulsar una execució de projectes més eficient i beneficiar significativament la indústria.

Endavant malgrat els obstacles

Segons el darrer Estudi de l’Impacte Macroeconòmic de les Energies Renovables a Espanya, que l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA) prepara cada any, al 2016 el sector va aportar 8.511 milions d’euros al PIB, una xifra que correspon al 0,76% del total i indica un augment del 3,3% respecte a l’exercici anterior. Si parem atenció a la distribució per tecnologies, la solar fotovoltaica apareix en primer lloc amb un 32,37%, i al segon l’eòlica amb un 22,38%, seguida de la solar termoelèctrica, que va aportar un 16,45% de l’energia renovable. A més, les renovables van suposar una aportació de 1.000 milions en fiscalitat neta i es va enregistrar un saldo exportador net de 2.793 milions.

Dades positives, tot i que estan ben lluny del rècord d’aportació al PIB del 2012: 10.641 milions, un 1% del total. Dues xifres il·lustren la manca de suport polític al sector en els últims anys. Una és que en tot l’any 2016 només s’hi van sumar 43 MW de potència nova, una xifra ridícula si comparem amb les enregistrades durant el mateix termini a altres països europeus. L’altra és la xifra d’ocupació vinculada a les renovables, que el mateix any va caure gairebé un 50% respecte a l’enregistrada al 2008 i es va situar en el nivell més baix de tota la sèrie estudiada per l’APPA. En total, es calcula que es va perdre un total de 2.760 llocs de treball.

Estalvi renovable

A banda de la seva aportació macroeconòmica, un altre impacte positiu de les energies netes és que la seva presència al mix energètic té una influència sobre el preu de l’electricitat en el mercat. Gràcies a les tecnologies renovables, al 2016 el preu de cada MWh adquirit va disminuir 21,5 euros i es va situar en els  39,67 euros, sempre segons les dades aportades per l’APPA. Sense la contribució de l’eòlica, la solar i la hidroelèctrica, el preu de cada MWh hagués estat de 61,17 euros. En total, l’associació calcula un estalvi total de 5.370 milions al llarg de tot l’any.

Per altra banda, les energies renovables també van fer innecessària la importació de gairebé 20.000 tones de petroli, el que no només va suposar un estalvi de 5.989 milions d’euros sinó que també va impedir l’emissió a l’atmosfera de 52,2 milions de tones de CO2, una xifra que es tradueix en un estalvi afegit de 279 milions en forma de drets d’emissió no utilitzats.

La innovació en els temps del còlera

Una altra dada a destacar de l’estudi de l’APPA és el gran esforç enregistrat en el sector de les energies renovables en termes d’inversió en innovació durant el 2016. Les empreses renovables de l’estat hi van destinar un 3,39% de la seva contribució directa al PIB, una xifra gairebé tres cops més alta que la mitjana estatal (1,2%) i molt superior a l’europea (2,03%).

A més, Espanya va ser al 2016 el segon país del món amb major percentatge de patents renovables sobre el total de patents enregistrades.

Sembla ser que, malgrat tots els obstacles, la indústria renovable ha sabut mantenir-se ferma a l’Estat, un esforç que esperem vegi ben aviat resultats i torni a situar el sector al capdavant de la transició cap a l’energia del futur.