Energia neta, un pilar fonamental de les ciutats intel·ligents del futur

Les ‘smart cities’, o ciutats intel·ligents, constitueixen un dels conceptes de moda: tothom en parla. I no n’és per menys: amb una població mundial en constant augment, i una creixent concentració a les zones urbanes, la gestió dels nuclis urbans, amb tots els seus reptes, és la peça clau per construir una societat sostenible on els ciutadans puguin viure una vida sana i agradable. Les ciutats són alhora el problema i la solució en aquests temps de lluita contra el canvi climàtic.

Però, què fa intel·ligent una ciutat? Amb l’auge de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la connectivitat i la digitalització de la vida, cada cop més s’associa la idea de ‘smart city’ al desenvolupament de tecnologies d’aire futurista, amb pantalles per tot arreu, que pot donar lloc a aplicacions ben llustroses i «a l’última moda» que no sempre contribueixen a millorar l’espai públic urbà i les vides dels ciutadans.

Al cap i a la fi, saber quants minuts falten perquè arribi el bus (quan a més ja ets a la parada) és una comoditat anecdòtica. En canvi, un sistema de transport públic no contaminant i silenciós, gestionat amb l’aplicació de les TIC, que et permeti respirar aire net durant tot el dia i no haver de patir el soroll del trànsit, és un dels avanços més intel·ligents que es poden fer a una ciutat. I és només un exemple.

La ciutat intel·ligent és, doncs, multidimensional, i requereix la intervenció i la cooperació de sectors tan diversos com l’arquitectura, l’urbanisme, la biologia, les TICs i, evidentment, l’energia.

Ciutat intel·ligent, energia intel·ligent

A Europa les ciutats ja acullen el 68% de la població, segons dades de la Comissió Europea, i cap al 2050 es preveu que s’arribi fins al 85%. Els habitants de les zones urbanes concentren el 70 % del consum d’energia i emeten el 75 % dels gasos amb efecte hivernacle. Trobar respostes a la gestió energètica urbana significa abordar gran part del problema, no només pel que fa al canvi climàtic, sinó també a altres reptes històrics com la dependència energètica i l’accessibilitat dels mitjans de transport.

En aquest sentit, els edificis i altres estructures urbanes tindran un paper clau en la producció descentralitzada d’energia renovable: amb els seus terrats i façanes permanentment exposats a la llum solar, al vent i a altres fenòmens naturals, podrien funcionar, com apunten projectes de recerca actuals, com a centrals elèctriques, captant, emmagatzemats i distribuint l’energia a través d’una microxarxa elèctrica intel·ligent.

Una ciutat interconnectada

La ciutat intel·ligent és de tota evidència una ciutat connectada, on els avenços de les TIC i l’anomenat ‘big data’ permeten sofisticats sistemes de recollida, anàlisi i gestió de dades que poden millorar l’eficiència de tot tipus de recursos i serveis urbans.

Des del punt de vista energètic, l’aliança dels ordinadors amb la producció d’energia renovable pot donar lloc a sistemes interactius en què l’energia es produeix de manera diversificada per aprofitar totes les oportunitats de generació que ofereix l’entorn urbà, i es distribueix a travès d’una eficient microxarxa intel·ligent segons la producció i la demanda. Un sistema molt més eficient, flexible i fiable de proveir energia que l’actual, ja que entre altres coses evita grans distàncies entre punts de producció i centres de consum, evitant així que pel camí es perdi energia.

La idea de fons, doncs, és crear sistemes autorregulats i autosuficients, basats en la manera de funcionar dels organismes en l’entorn natural.

Tot per l’eficiència

L’eficiència és el tret més característic d’una ciutat intel·ligent. De fet, és la raó per la qual les pròpies ciutats existeixen. Més enllà de pensar a produir energia, desenvolupar solucions que aprofitin al màxim l’energia disponible, natural o produïda, i redueixin al mínim el malbaratament esdevé una qüestió essencial en el nou model urbà.

És aquest l’argument principal que hi ha darrere de grans àmbits d’investigació tecnològica, com les xarxes elèctriques intel·ligents, la producció distribuïda, o els sistemes d’emmagatzemament d’energia elèctrica.

No és un somni

No són poques les ciutats d’arreu del món que ja han assolit l’objectiu de cobrir el 100% de la seva demanda energètica amb fonts renovables.

El districte alemany de Rhein- Hunsrück, com altres ciutats del país, és des de fa anys un cas modèlic. Un cop assolida la fita 100 % renovables, l’administració ha dibuixat un nou horitzó encara més ambiciós: incrementar la producció d’energia neta en un 828 % fins al 2050 per tal d’exportar-la als municipis veïns. Si la conservació d’energia és típicament el primer pas d’un pla d’aquestes característiques, convertir el que solia ser una forta despesa econòmica en una font d’ingressos i de treball local és un pas final ideal.

El gran canvi que ve

El gran canvi que representa l’ideal de la ciutat intel·ligent és potser la millor caracterització de la transició cap a un sistema energètic eficient i net, cap a espais urbans on el soroll i el fum tòxic del trànsit no serà més que un mal record del passat.

Reformar el sistema a aquest nivell de profunditat no és un repte fàcil, com tampoc ho és aconseguir el suport d’administracions –especialment pel que fa als canvis imprescindibles i inajornables en la legislació- i ciutadans, ni el canvi de mentalitat i d’hàbits de consum a tots els nivells que això suposa. Però estem fent història, i mai és sense esforç que es fa la història.