Energia eòlica i economia circular: el repte del reciclatge

L’energia eòlica ja és una tecnologia i una indústria madura. La primera generació de turbines està arribant a la fi del seu cicle vital, i s’estima que cap al 2023 es retiraran unes 14.000 pales d’aerogenerador quan les turbines siguin substituïdes per d’altres més modernes i més eficients. Per fer front a aquesta nova fase, WindEurope, l’associació europea de la indústria eòlica, s’ha aliat  amb el Consell Europeu de la Indústria Química (Cefic) i l’Associació Europea de la Indústria de Composites (EuCIA) per abordar una de les principals prioritats del sector eòlic en l’actualitat: establir un sistema sòlid de reciclatge i reutilització en el marc de l’economia circular.

L’acord entre WindEurope, Cefic i EuCIA ha unit tota la cadena de subministrament de la indústria eòlica sota un objectiu comú: trobar unes solucions  de reciclatge innovadores i eficaces que permetin a la indústria seguir desenvolupant tecnologia puntera d’una manera coherent amb la seva missió de contribuir a un model energètic i econòmic més net, sa i sostenible.

Actualment, ja es recicla amb normalitat entre el 85 i el 90% dels materials dels aerogeneradors,  ja que es tracta de materials habituals en la construcció com acer o formigó. Les pales, tanmateix, requereixen processos específics de reciclatge. Per a aconseguir els nivells de lleugeresa i durabilitat que requereix la generació eòlica, les pales dels aerogeneradors es fabriquen amb complexos materials compostos, coneguts com composites, principalment fibra de vidre o de carboni. Aquests mateixos materials s’utilitzen també per fabricar vaixells, avions, tables de windsurf i molts altres productes de la vida quotidiana que contenen resines, com el para-xocs del cotxe o l’aigüera de la cuina.

Al document inicial publicat per WindEurope, CEFIC i EuCIA, que porta per títol Accelerating Wind Turbine Blade Circularity, es recullen les millors estratègies possibles per reintegrar tot aquest material en l’economia. L’objectiu final és desenvolupar tecnologies que permetin obtenir nous materials d’alt rendiment a partir del vell composite per reutilitzar-los en la indústria, inclosa l’eòlica, i així aconseguir la màxima circularitat.

Aquestes són les principals conclusions del document inicial:

  • Ja existeixen diverses tecnologies per reciclar les pales dels aerogeneradors, tot i que no totes estan disponibles a escala industrial ni estan madures des d’un punt de vista de competitivitat econòmica.

    • De moment, es considera que les millors estratègies de reciclatge de pales són les que integren el disseny, les proves, el manteniment, les actualitzacions i la tecnologia adequada, per garantir que es recuperi la major quantitat possible de materials al llarg de la vida útil de la turbina.

    • El reciclatge de materials compostos és una qüestió complexa que requereix la col·laboració transversal entre indústries. Per trobar solucions rendibles, és clau la participació activa de tots els sectors en què s’utilitza aquest tipus de materials, com l’aeronàutica, l’automoció o les energies renovables, així com el suport de les administracions.

    • Actualment, la solució de reciclatge de composites més estesa és la seva reutilització per fabricar ciment. És menester un major finançament de la investigació i la innovació per promoure el desenvolupament d’altres tecnologies de reciclatge alternatives. Algunes de les tecnologies que ja estan ja desenvolupant-se són el reciclatge mecànic basat en la fragmentació, triturat i separació, la solvòlisi (un procés de despolimerització termoquímica que utilitza aigua com solvent) i la piròlisi (una tècnica per separar les fibres de la resina i poder així recuperar-ne una part).

A l’Estat espanyol, on la primera turbina eòlica es va instal·lar al 1984, l’eòlica encara és un sector relativament jove. Segons dades de l’Associació Eòlica Espanyola (AEE), actualment l’índex de substitució de pales a l’Estat no arriba a l’1 per mil anual.

La retirada de pales sol estar associada a accidents fortuïts com la caiguda d’un llampec. Quan una pala pateix algun dany, es repara sempre que sigui possible, de vegades després de passar un període de temps emmagatzemades, seguint la regulació, com a residus no perillosos, ja que són productes inerts, sense risc de filtracions químiques al terreny. Cada any, es retiren entre 50 i 100 pales irreparables per a ser tractades com a residus. Unes mil en total en tota la història de la indústria, amb un pes aproximat de mil tones.