Energia eòlica - Energía Eólica (Autumn Lights Felipe Amaral)

Energia eòlica i conservació natural, dos objectius del mateix horitzó

El recent i molt necessari acord pel clima signat per quasi 200 països a París ha obert un panorama de canvi en el qual l’energia eòlica, com també altres renovables, apareix com la gran aliada per avançar  en combatre el canvi climàtic.

A Catalunya i a l’Estat, això comporta una oportunitat per encarar no només el repte de la descarbonització del sistema energètic, sinó també altres qüestions endèmiques com la seguretat i la dependència energètica. Però per tal que l’energia eòlica pugui fer el paper que li correspon en la transició cap a un model energètic sostenible tant a Catalunya com al món, és necessari reactivar el sector i promoure el seu desenvolupament seriós, eficaç i competitiu.

Un dels reptes que això comporta és trobar la manera de combinar la protecció dels espais naturals amb un desenvolupament òptim de l’energia eòlica, un debat obert des de fa dècades que encara no ha trobat solucions.

Parcs eòlics i reserves naturals

Molts parcs eòlics de l’Estat estan ubicats dins o a prop d’espais d’interès natural. És el cas del parc eòlic de Trucafort (Baix Camp i Priorat), dels parcs eòlics de Tarifa o del Moll d’Arinaga, a Gran Canària.

A l’àmbit internacional també és comú trobar parcs eòlics en aquestes condicions, fins i tot a àrees força conegudes pel seu valor natural com les Illes Galápagos, a l’Equador. Un exemple a Europa és Alpha Ventus, el primer parc eòlic offshore d’Alemanya, que va començar a operar al 2010 i està construit al costat del mar de Wadden, un espai natural inscrit a la llista de patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

I per què són allà, els parcs? Molt senzill: perquè les àrees amb potencial eòlic (zones elevades, poc freqüentades) sovint són també àrees amb una gran riquesa natural i biodiversitat que cal protegir. I aquí és on neix el dilemma.

L’eficiència és la clau del canvi

Un parc eòlic només pot contribuir a canviar el model energètic si funciona a ple rendiment durant el màxim nombre d’hores possible. Per això l’eficiència és un criteri clau a l’hora de determinar la ubicació d’un parc. La pregunta, llavors, és: És possible aprofitar el potencial eòlic del nostre territori sense ubicar-hi parcs a les zones actualment qualificades com a protegides?

En la primera convocatòria de la subhasta del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR), el paràmetre clau per fer viable un parc eòlic és que estigui localitzat en una zona amb un recurs disponible de mínim 3.200 hores. Segons el mapa d’implantació aprovat al 2002, a Catalunya, un 80% del territori amb aquest nivell de recurs eòlic correspon a zones vermelles d’especial protecció, on   es prohibeix la ubicació de parcs eòlics.

Si volem un sector eòlic competitiu que pugui fer avançar la penetració de les energies renovables i combatre el canvi climàtic, cal desbloquejar aquesta situació legislativa que fa incompatible el desenvolupament del vent com a font d’energia neta amb la no menys necessària conservació dels espais naturals.

Energia eòlica i conservació són compatibles

Malgrat ésser una polèmica que ja dura anys, l’energia eòlica i la protecció dels espais naturals són objectius compatibles. Tot i que els parcs tenen un impacte sobre el territori que cal minimitzar, l’aposta per l’eòlica i la conservació natural són dos punts en el mateix horitzó d’un futur més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Els avenços tecnològics dels sistemes eòlics, juntament amb els estudis d’impacte ambiental i el desenvolupament d’una normativa conservacionista, han fet que es pugui gestionar la ubicació d’aerogeneradors a zones medioambientalment protegides.

La normativa actual estableix els procediments de revegetació i recuperació de sòls, entre altres mesures compensatòries. Pel que fa a l’impacte més sensible sobre l’avifauna, l’estudi previ a la construcció d’un parc eòlic ha de recollir la presència i pas de les aus a la zona, així com un inventari d’espècies. Els sistemes de distribució dels aerogeneradors i de les línies d’alta tensió, així com d’increment de la visibilitat d’aquests elements per a les aus o el soterrament dels cables, també són opcions que s’estan desenvolupant per tal de reduir al mínim l’impacte ambiental dels parcs eòlics.

El camí després de París

Davant el panorama obert després de l’Acord de París, Catalunya té l’oportunitat de desenvolupar un sector eòlic fort que contribueixi significativament a un canvi de model energètic. Per això, ja al maig del 2015 Eoliccat va publicar el document “Oportunitats per a Catalunya d’un major desenvolupament i òptima implantació de l’energia eòlica en l’horitzó de l’any 2020” , que recull la petició a la Generalitat de modificar el mapa l’implantació eòlica actual per tal de desenvolupar un marc legislatiu addient.

Una anàlisi en profunditat de la validesa de les restriccions que en el seu dia –fa ja quinze anys- es van incorporar a aquest mapa i llur revisió, faria possible l’obertura de noves zones d’implantació i permetria a Catalunya ser competitiva en les futures subhastes previstes pel Ministeri, així com complir amb el paper que li correspon en la transició cap a un model energètic sostenible que freni el canvi climàtic i els desoladors efectes que aquest té sobre els espais naturals, tant d’aquí com d’arreu del món.