Els relats del vent

Fa uns dies, l’Associació Empresarial Eòlica anunciava els millors relats de la vuitena edició del concurs de microcontes, dels quals finalment en va sortir guanyador el text ‘Nous Vents’, de Laura Fernández. Seguidament us mostrem alguns dels millors relats d’enguany.

Encara sense ella – Mª Cristina Monge Alonso

Em vaig ajustar l’arnès i vaig entrar a la cabina. El lleuger trontoll em gronxava mentre repassava la seqüència dels meus passos. Sentia el fred del matí com un vel de gebre fent-me anhelar, encara més si és possible, la calor dels seus braços aquella nit. L’elevador va parar, vaig creuar l’estret accés atent, assegurant cada passa, com sempre. Em vaig acostar a la trapa arrossegant certa mandra; era la meva primera vegada en aquell lloc remot envoltat de muntanyes de vasts boscos. Al treure el cap, la bellesa d’aquell paisatge em va fer emmudir i em vaig sentir feliç per ser-hi, tot i estar sense ella…

El molí del meu avi – Fermín Balaguer Calpe

Cada dia ajudava al meu avi Armando a acomodar-se a la seva butaca preferida davant el finestral. Allà, mirava les muntanyes i rememorava les seves aventures pel poble. També fixava la seva atenció als aerogeneradors que culminaven amb la seva silueta el paisatge. Sempre emetia el seu informe: -Avui roden tots. – Van molt lents, que no bufa tot just. En tenia un de preferit, el que estava col·locat damunt de la seva finca, El Corralico, deia que no fallava mai. Un dia, alguna cosa em va preocupar. El seu predilecte estava parat, ell semblava adormit; però la seva mà estava gelada. El seu molí interior també s’havia aturat.

El meu ull dret – Ángela Sánchez Nagy

El sent acostar-se poc després de l’alba, suau, dolçament. Encara mig adormida, s’allisa els cabells amb la pinta de tres pales. Badalla alhora que s’estira llargament per les línies de distribució.

-Estàs preciosa, la meva nena, amb aquest vestit de llum -li diu el seu pare amb afecte-. Mira’t al mirall del cel. I el vent i l’energia, feliços, baixen a jugar i córrer junts pel parc eòlic.

Vent, netegem, allibera’m – Rosa Mª de la Font Merino

El sol, avui no ha volgut despertar-me deixant entrar els seus raigs per la meva finestra, era un dia gris per dins i per fora. Les llàgrimes estaven en posició de sortida i jo, sense pensar-hi, em vaig posar a caminar, sense rumb amb l’objectiu que paressin. Caminant vaig arribar davant dels gegants, pesats i robustos, em vaig aturar, el vent em colpejava fortament les galtes, i de sobte vaig deixar que de la mateixa manera que ells permetien que el vent mogués les seves aspes per crear vida jo deixaria que ell em netegés, que s’endugui  tot allò que fa el meu dia gris.

El vell gegant blanc – Gonzalo de Paz Sardón

Sota la mirada d’un molí de vent, un ancià esperava l’autobús resignat a començar una altra vida lluny del poble. El vell gegant blanc es va acomiadar del seu amic, movent els braços i udolant. Durant el viatge, llàgrimes de comiat van acompanyar l’ancià; llàgrimes que va amagar quan el seu fill el va recollir. En obrir la finestra de la seva nova llar, l’ancià va albirar un exèrcit d’aerogeneradors girant simultàniament. Va sentir les carícies del vent que, a vegades enèrgic, altres suau, però sempre perpetu, mai deixaria de bufar. Aleshores va somriure, fins i tot lluny, podia escoltar la veu del vell gegant blanc.

La força de la vida – Maria Vañó Vicent

Vent, que amb la teva força mous els meus braços, creant l’energia necessària per subministrar el corrent de la subsistència humana. Tu m’ajudes a crear màgia, donant llum i calor a les llars. Sense tu, la meva funció no tindria sentit. Seria com un simple pal amb branques i no un molí de vent. Junts formem l’equip perfecte. Bufa fort, tant que els meus aspes no deixin mai de girar. I no paris, no t’aturis mai. Si ho fas, la vida s’aturarà amb tu.

Què ser? – Laura Pérez Peña

No siguem foc, ja que això dels límits ens costa i vam acabar cremant. Tampoc siguem aigua, perquè correm el perill de tornar-nos freds, inhumans. Molt menys ser terra, ja que mai ningú ha explicat grans històries amarrat a una sola arrel. Però sí podem ser molins de vent. I com, et preguntaràs. Convertint les circumstàncies en la nostra maquinària, transformant l’ambient que ens envolta en la nostra pròpia energia eòlica, sabent interpretar la vida al nostre favor. Hem de ser nets, amb consciència. Inesgotables, sense deixar de lluitar. Hem de renovar-nos, però mantenint la nostra naturalesa. Encara podem ser lliures, és hora de ser vent.

Els gegants del vent – Madai Curbelo Rodríguez

Més raó que desraó tenia Don Quixot. Un gran visionari, ja que tants segles després, els molins sí que són gegants. Són titans de gran envergadura, gairebé immutables i d’armadura ferma. Ai, si estigués Sancho! Com explicar-li la realitat, com explicar-li que no són lluitadors de contesa, sinó ingenus combatents que no busquen l’entropia. Són gladiadors per mar i per terra, que engoleixen l’aire del vent transformant l’energia, perenne i neta. Ai Sancho, si poguessis veure a través dels meus ulls! Ja no només hi ha els molins dels Camps de Castella.

Cap vent passat va ser millor – José Luis Guerrero Carnisser

Explica una llegenda que els personatges de l’insigne Cervantes, van cobrar vida a l’actualitat. Camí de Barataria, Sancho va veure uns molins eòlics i, es va témer el pitjor. Va prémer amb força els seus genolls en els lloms del seu ase i va mirar de reüll al seu senyor. Don Alonso, que havia guanyat en serenitat i saviesa, des que trobés a la bella Dulcinea, va somriure i, amb el seu habitual to solemne, va dir: “No tingueu por, bon Sancho, aquests gegants només volen fer el bé. Transformen el vent en energia positiva per la gent”. Sancho es va asseure tranquil a la seva muntura i van seguir camí.

El relat guanyador

Nous vents – Laura Fernández Salvador

La cua de la taquilla donava la volta a l’illa.

El primer va comprar un bitllet sense destí. I el segon, i el tercer…

– Doni’m un bitllet sense destí -i així, un darrere l’altre.

Després d’hores de venda al públic va arribar una persona amb un diari sota el braç.

– Té algun bitllet disponible a un món millor?

– I tant senyor!

Va agafar el seu tiquet i va deixar allà mateix el seu diari.

El següent va poder llegir la portada: “Els forts vents del nou planeta fan que l’energia eòlica sigui l’esperança”.

Per sort els bitllets al món millor eren il·limitats.