Pla de xoc: els punts claus del nou decret que posa ordre en les renovables

Són moltes les veus que en les darreres setmanes han apuntat a l’anomenada «recuperació verda» com a l’element clau que ha d’articular la sortida de la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia de la Covid-19. Exemple d’això ha estat la primera Cimera de Transicions d’Energia Neta de l’AIE celebrada el passat dimecres 8 de juliol. Ministres, directors generals, inversors i altres actors clau que representan més del 80% de l’economia mundial, es van reunir per discutir com impulsar una recuperació de l’economia sostenible i resistent en aquest moment crucial en què el món encara es troba amb desafiaments urgents i globals.

En aquesta mateixa línia, el Consell de Ministres ha donat llum verda per tramitar urgentment dos nous decrets llei de mesures energètiques per reprendre les reformes aturades des de fa mesos. L’objectiu és construir un marc de certesa i seguretat jurídica pel sector que faciliti un desplegament ordenat de les energies renovables. En altres paraules, el que es busca és posar fi a les pràctiques que estaven generant una nova bombolla renovable, i que constitueixen obstacles per avançar cap a una transició energètica seriosa, sostenible i fiable.

Què canviarà si s’aproven aquests decrets? A continuació en resumim les qüestions clau.

Nou model de subhastes renovables

La nova regulació acabarà amb el sistema de subhastes establert per l’anterior ministre d’energia Álvaro Nadal, dissenyat a partir d’una premisa que actualment no és certa: que el preu d’un kilowat-hora d’energia renovable al mercat és inferior al cost de generació. El nou sistema pretén solucionar aquesta discordança i reorientar l’eficiència cap a la reducció del cost de producció. Dit d’una altra manera, en el nou model, guanyen aquells que ofereixin el millor preu a llarg termini, una estratègia que busca fomentar la inversió i la instal·lació de renovables al mateix temps que es redueix la factura elèctrica dels consumidors.

Les futures subhastes (la primera està prevista abans que acabi l’any) permetran fer distincions entre les diferents tecnologies, segons factors com les característiques tècniques, grandària, gestionabilitat o maduresa tecnològica.

Liquidesa elèctrica

L’impacte de la Covid-19 va suposar una caiguda de la demanda elèctrica del 20% durant els mesos de confinament, pel que s’espera que els comptes de les elèctriques per a l’actual exercici siguin negatius. Amb la nova normativa, el Govern preten garantir la liquidesa de les elèctriques en els exercicis 2019 i 2020, per al qual ha habilitat l’executiu a utilitzar la guardiola generada pels superàvits acumulats pel sistema elèctric, que ascendeix a uns 1.000 milions.

Explotar la bombolla

El segon  real decret regula el procediment i els criteris generals d’accès i connexió a les xarxes de transporte i distribució elèctriques per tal d’evitar moviments de caràcter especulatiu, que són sovint obstacles que alenteixen i encareixen el desenvolupament de projectes renovables sòlids i solvents.

La nova norma estableix un termini de tres mesos tant pel Govern com per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), les institucions competents en aquesta àrea.

Llum verda a la hibridació

Una instal·lació de generació d’energia elèctrica pot ser eòlica, fotovoltaica, tèrmica…, però la regulació actual no permet barrejar tecnologies. Aquesta és una de les qüestions a les quals dóna resposta la nova llei, que permetrà que es puguin combinar tecnologies de generació en un mateix espai per aprofitar el punt de connexió a la xarxa. Per exemple, una instal·lació híbrida generar energia amb aerogeneradors quan no brilli el sol i amb plaques solars quan no bufi el vent.

Tot amb tot, és un pas endavant per construir un nou sistema elèctric més flexible, descentralitzat i sostenible.