Els efectes del canvi climàtic a Catalunya en 4 punts clau

Fa dècades que se’n discuteix, i sembla que alguna cosa ha començat per fi a moure’s des que a finals del 2015 es va aprovar l’històric acord internacional pel clima de París. Però, com està afectant el canvi climàtic a Catalunya?

Per respondre aquesta pregunta de manera exhaustiva i rigorosa acaba de publicar-se el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC), un extens document elaborat per 140 científics i experts tècnics coordinats pel catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB) Javier Martín Vide, i impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), el Departament de Territori i Sostenibilitat (Oficina Catalana del Canvi Climàtic i Servei Meteorològic de Catalunya) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Perquè, com diu el President Carles Puigdemont per presentar l’estudi, “la presa de decisions requereix informació rellevant i de qualitat, i també el diàleg i el treball conjunt entre científics i decisors públics i privats”.

No parlem en abstracte. D’aquests canvis en el clima que es prediuen, “es deriven impactes sobre la disponibilitat d’aigua, sobre la demanda energètica i la producció d’energia d’origen renovable, sobre l’agricultura i la ramaderia, sobre els ecosistemes terrestres aquàtics, sobre el turisme i altres activitats econòmiques, etc”, com adverteix l’informe. Al post d’avui resumim en quatre punts els efectes canvi climàtic més importants que els experts han observat al nostre territori.

 1. Adéu, hivern

A Catalunya, la temperatura mitjana ha apujat 1,55 °C des del 1950, i uns dos graus des del 1900. Aquest canvi aparentment insignificant des del punt de vista quotidià ja està tenint efectes importants. A Catalunya, hi ha previst un augment de la temperatura de com a mínim 1,4 °C fins a l’any 2050, una dada que ens situa per sobre de la mitjana mundial com a la resta de territoris de la conca mediterrània.

L’informe adverteix que l’augment de les temperatures es farà notar especialment al Pirineu, on les neus perpètues ja han desaparegut, i durant l’estiu. Les prediccions no dibuixen un escenari sense hiverns i gelades, però sí que indiquen que els episodis de fred extrem seran menys freqüents, i viurem més sovint puntes de calor extrema i períodes de sequera més recurrents i més llargs. En els últims anys, per exemple, ja s’han començat a enregistrar a Barcelona el que s’anomenen ‘nits tropicals’ o ‘nits tòrrides’, quan els termòmetres no baixen dels 20 °C o 25 °C respectivament.

2. Aquesta platja s’encongeix

L’efecte més conegut de la pujada de les temperatures és l’augment del nivell del mar, una conseqüència directa del desglaç dels pols i de les glaceres, així com de l’expansió que pateix l’aigua en escalfar-se.

A Catalunya, la població de l’Estartit, al Baix Empordà, s’utilitza com a referent perquè hi ha dades disponibles des del 1974. Allà, els experts han determinat que el nivell del mar puja uns 3,6 centímetres cada deu anys. L’efecte visible d’aquest fenomen, juntament amb les tempestes marítimes, és el canvi en les superfícies de platja, cada cop més erosionades. Segons el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Agustín Sánchez-Arcilla, coautor del TICCC, les platges catalanes ja perden entre 60 i 90 centímetres anuals. “Fins i tot mantenint la configuració costanera actual”, assenyalen, “serà necessari plantejar mesures d’actuació addicionals per a un percentatge important de platges que, d’altra manera, no compliran les funcions de protecció i d’ús turístic”.

3. Canvis en la fauna, la flora i els cultius

La pujada de la temperatura també ha provocat canvis importants al paisatge i als ecosistemes del territori. Per exemple la desaparició de les últimes glaceres i el retrocés d’espècies forestals que creixen en ambients freds. “La millor constatació de les conseqüències de l’increment tèrmic queda evidenciada pel fet que ja no queda cap aparell glacial visible a Catalunya i que en els sectors pirinencs propers (Pirineu aragonès i de l’Arieja) es troben clarament en retrocés: dos dels tretze aparells glacials catalogats el 2008 s’han extingit”, explica l’estudi.

Això està afectant també a la vida humana, ja que la floració i la fructificació dels cultius ha canviat de dates, i s’han observat també canvis entre les espècies marines de pesca. A més, com recorda l’estudi, els organismes vius i els ecosistemes no són mers objectes passius del canvi climàtic, sinó que el retroalimenten, ja que afecten als processos biogeoquímics, com la funció dels ecosistemes com a embornals del CO2 atmosfèric.

4. L’aigua, preuat recurs

L’escassetat d’aigua es perfila com l’efecte del canvi climàtic més problemàtic per a Catalunya. Tot i que la precipitació mitjana anual no ha variat significativament des del 1950, el que inquieta és que les projeccions calculen una disminució de l’aigua disponible del 13% al 2100. La calor farà augmentar l’evapotranspiració (la suma de l’evaporació i la transpiració vegetal, una fase fonamental del cicle de l’aigua) i reduirà les quantitats d’aigua disponible en un moment en què s’espera que la demanda d’aigua per part de boscos i regadius sigui superior.

Segons consta “en l’informe, que presenta cartografies inèdites de la disponibilitat futura d’aigua a Catalunya, “les reduccions de disponibilitat dels recursos —o, dit d’una altra manera, de l’escassetat— s’han xifrat en un 9,4 % a les comarques dels Pirineus, en un 18,2 % a les interiors i en un 22 % a les litorals, fet que evidencia la importància que el canvi climàtic tindrà en la disponibilitat hídrica i en la gestió”.

Per tancar, fem nostres les paraules ben dites de Martín Vide: “Amb només un 0,1 % de la població mundial, des de Catalunya no resoldrem el problema del canvi climàtic; però amb el nostre coneixement i les polítiques i les accions adients, integrades en els àmbits polítics espanyol i europeu, hem de contribuir a la consecució del repte global de no ultrapassar el llindar dels 2 °C d’increment de la temperatura respecte a la de l’època preindustrial i, preferiblement, de no ultrapassar els 1,5 °C. I —afegim— això ho hem de fer, també, per un imperatiu ètic de solidaritat planetària”.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *