El triple repte post-Covid: Salvar els pulmons, l’economia i el planeta

S’allunyen els dies del confinament estricte, però a la memòria roman el record. Recordem, és clar, les angoixes, però també el cel de Barcelona, clar com mai l’havíem vist. L’excepcionalitat de la situació ens va regalar una considerable millora de la qualitat de l’aire en les principals ciutats del país. Dit d’una altra manera: vam poder tastar durant un temps d’excepcionalitat com de net podria ser l’aire que respirem si organitzéssim la societat d’una manera una mica diferent.

Tres setmanes després de la declaració de l’estat d’alarma, la circulació a Barcelona s’havia reduït en un 77% i els nivells de NO2 havien caigut un 40% , segons un informe publicat per Ecologistes en Acció. No és una qüestió banal: l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) estima que el N02, un contaminant que s’emet majoritàriament pel tub d’escapament dels automòbils, va causar 7.700 morts prematures durant el 2016 (últim any amb dades disponibles) a l’Estat Espanyol. Tot amb tot, viure immersos en aire contaminat perjudica els nostres pulmons i ens fa més vulnerables a malalties respiratòries com la Covid-19.

Un nou estudi realitzat per la Universitat d’Exeter (Regne Unit) en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) avisa que l’exposició a una creixent contaminació de l’aire afecta a la meitat de la població del planeta, i constitueix una amenaça cada cop més important per a la salut pública.  La investigació, publicada el passat mes de juny a la revista Nature Climate and Atmospheric Science, examina les tendències en la qualitat de l’aire arreu del món entre el 2010 i el 2016, relacionant-les amb les polítiques implementades per reduir la contaminació a curt i llarg termini.

En línia amb aquest estudi, l’OMS ha estimat que darrere dels milions de morts anuals que s’atribueixen a la pol·lució arreu del món, hi ha l’ús  ineficient de l’energia tant a la indústria i el transport, com a la llar. Un problema que afecta per igual a països amb ingressos alts o baixos. Segons una enquesta elaborada per l’empresa demoscòpica YouGov per a la plataforma Transporte & Medio Ambiente, el 74 % dels espanyols i el 64 % dels enquestats en grans àrees urbanes d’Europa, van expressar que no volien que el fi de les restriccions a la mobilitat durant l’estat d’alarma fessin tornar la contaminació de  coronavirus devuelvan la contaminación de l’aire als nivells pre-Covid. En Madrid y Barcelona, un 82 % dels enquestats es van mostrar d’acord amb què les ciutats prenguin mesures per protegir la ciutadania de la contaminació atmosfèrica.

A mesura que ens acostumem a conviure amb una pandèmia que ningú sap ben bé fins quan durarà ni quines conseqüències tindrà, el món es prepara per seguir endavant. És una situacio extraordinària i una oportunitat d’or per a un gran reinici global, en el qual els plans d’estímul ecològics, l’anomenada «recuperació verda», abordaran al mateix temps la reactivació econòmica, la transició energètica cap a un model de societat menys contaminant i més sostenible, i la protecció dels nostres pulmons. Les tecnologies de generació d’energia neta i renovable hi són al centre d’aquest nou futur.