180718_Optimisme_optimismo_ renovable_2018_portada

El sector de les renovables demana la derogació immediata del Decret 147/2009

  • No fer-ho suposa l’incompliment del compromís per part del Govern de la Generalitat de derogar el Decret 147/209 al mes de novembre.
  • La derogació és imprescindible per atreure a Catalunya instal·lacions mitjanes i grans de generació eòlica i fotovoltaica que permetin complir amb els objectius de renovables previstos.
  • La proposta del Conseller de Territori, Damià Calvet, d’un nou Decret en el termini de tres mesos, igual que la moció del passat dijous al Parlament de Catalunya, en aquest mateix sentit, ha posat en alerta al sector, que tem un nou incompliment, i contradiu altres mocions aprovades anteriorment.

Barcelona, 28 d’octubre de 2019.- UNEFCAT i EolicCat, associacions que acullen les empreses dels sectors de les energies fotovoltaica i eòlica, no entenen que el Govern de la Generalitat no derogui de forma immediata del Decret 147/2009, tal com s’ha compromès repetidament en els darrers mesos, i tal com va resoldre el Parlament en una moció del 21 de març passat, aprovada unànimement amb 127 vots a favor i sense vots en contra ni abstencions. El sector de les renovables a Catalunya considera que aquest Decret ha contribuït a la paràlisi d’aquest sector al llarg de 10 anys, i actualment impossibilita la implantació de nous projectes de renovables, que es duen a terme en altres punts de l’Estat.

La redacció d’un nou Decret, com va assenyalar el Conseller de Territori, Damià Calvet, i la nova moció del Parlament, no és incompatible amb la derogació immediata del Decret vigent, i més atesa la seva absoluta inoperància i l’efecte fre, reconegut unànimement per Govern, Parlament i sector. Ans al contrari, la derogació ha de ser un estímul per a una ràpida aprovació del  nou, a més de garantir que la incertitud del calendari polític o un retard en el compliment del mandat de la moció, fet habitual, agreugi encara més la paràlisi que pateix la implantació d’energies renovables al país.

El sector no s’oposa a l’aprovació d’un nou Decret, sempre que reculli els objectius de generació a partir de renovables del Govern i Parlament i en faciliti, de forma realista i no programàtica, el seu assoliment. Això sols serà possible eliminant les traves i afavorint la necessària implantació de potència suficient fotovoltaica i eòlica. Cal, per tant, que per a l’elaboració del redactat del nou Decret s’escolti al sector i es tinguin clares les causes que han generat la paràlisi d’aquest darrers anys, per tal d’evitar repetir errades.

La no derogació immediata del Decret 147/2009 contradiu la declaració d’emergència climàtica que han fet Govern el passat mes d’abril i el Parlament aquest mes d’octubre, i seria una mostra flagrant del manteniment d’una política programàtica i gens efectiva pel que fa a la implantació de renovables a Catalunya.

Catalunya ha passat de ser puntera en renovables a l’Estat, a ocupar el vagó de cua. Com a mostra val a dir que Catalunya només ha estat capaç de captar l’1,8% de la nova potència eòlica en tramitació activa a l’Estat espanyol peninsular, situant-se tan sols per davant de La Rioja, en un rànquing que encapçala Aragó amb un 23% de captació de la nova potència. En energia solar fotovoltaica la situació és pràcticament la mateixa: dels 3.000MW que s’estima seran connectats aquest any a Espanya, només un 1,9% seran a Catalunya.

El moment és especialment crític per a Catalunya, atès que s’està planificant la xarxa de transport de Red Elèctrica Espanyola per als pròxims 5 anys, i que es farà en funció als projectes presentats.

UNEFCAT i Eoliccat estan alineats amb els objectius del Govern i del Parlament de Catalunya i comparteixen l’objectiu què l’any 2030 les energies renovables aportin el 50% de la demanda elèctrica a Catalunya. Donades les xifres actuals, però, convé que sense més dilació l’administració implementi urgentment els canvis normatius pertinents que ho facin possible.