El futur serà renovable o no serà (futur)

El futur serà renovable o no serà (futur)

El passat 30 de novembre es va fer pública la nova estratègia corporativa del gegant energètic alemany E.ON. Els mitjans espanyols van recollir la noticia sota la lupa econòmica i financera sense reflectir, en la majoria dels casos, el fons de l’anunci. I és aquí on hi ha la verdadera noticia.

E.ON és un referent europeu i mundial en el sector energètic i les seves passes no són casuals, són fruit de projeccions de futur a mig i llarg termini. Les decisions d’empreses com E.ON ens permeten dibuixar com serà el tauler de joc sectorial en les properes dècades. El baix impacte que el fons de la noticia ha tingut als mitjans espanyols reflecteix la incertesa en la que es mou el sector a l’Estat des de l’entrada en vigor de la nova normativa.

L’energètica alemanya ha optat per separar, és a dir, diferenciar el negoci de renovables, distribució i comercialització de la part dedicada a la generació elèctrica basada en combustibles fòssils i no renovables, amb totes les seves àrees d’exploració de recursos i producció. La companyia també ha venut els seus negocis a Espanya i Portugal.

Així doncs,  E.ON es converteix en una marca d’energies renovables que mantindrà 40.000 dels 60.000 treballadors de l’antiga companyia. El negoci d’energies fòssils, encara sense nom, disposarà dels 20.000 treballadors restants de l’empresa i serà venut als actuals accionistes d’E.ON.

La separació dels dos negocis posa de relleu la diferència entre el nou model de producció energètica, basada en renovables, i el vell model. El negoci basat en els combustibles fòssils és un llast econòmic i financer davant un futur proper marcat per les necessàries reduccions d’emissions i els costos cada cop més alts de producció de les fòssils.

Segona conclusió: la desinversió a Espanya i Portugal, i segons s’apunta també a Itàlia, deixa clar que l’actual regulació i l’estratègia de les grans utilities d’aquests països cada cop estan més allunyades de les dels països del nord d’Europa. L’actuació normativa i estratègia empresarial dels països del sud d’Europa respon a l’estratègia de l’estruç d’amagar el cap sota l’ala en lloc de mirar cap a l’horitzó per anticipar-se al que s’acosta.

Tercera conclusió: l’aposta d’E.ON posa en valor un futur que respondrà a un model de generació distribuïda, on la xarxa jugarà un paper estratègic clau, amb una arquitectura flexible que afavorirà la producció sense penalitzar la mida del productor.

La decisió d’E.ON és global i no està fonamentada en la pressió del govern alemany per reduir 78 milions de tones de CO2 al 2020. Cal que els països de l’UE comencin a prendre nota. No es trigarà en reformular el model energètic per molt que el govern espanyol miri cap a l’altra banda.

Espanya havia estat un referent mundial en renovables, potser per primer cop veritables líders en un sector econòmic i empresarial amb gran potencial de generació d’ocupació, R+D+i i, en definitiva, de crear riquesa. El model potser era imperfecte però encertat i avançat en el fons i en els objectius. Ara els interessos de pocs han aconseguit desmantellar el futur de molts, un futur que serà renovable o no serà (futur).

 

Miquel Cabré, president d’EolicCat.

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *