Wälderhaus, edificis intel·ligents, edificios inteligentes

Edificis energèticament eficients

Què fa que un edifici sigui intel·ligent? Els edificis del futur combinen dues grans àrees tecnològiques que defineixen la direcció del desenvolupament social i econòmic de les properes dècades: les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i la gestió eficient de l’energia.

Els anomenats ‘edificis sostenibles’ són l’última moda en arquitectura. Aquesta tendència recupera el sentit comú dels costums que en el passat aprofitaven al màxim l’energia natural a través del disseny i els materials de construcció, i les combinen amb avançades tecnologies de gestió de dades i sistemes automàtics que optimitzen, amb una mínima intervenció humana, la manera en què s’utilitzen els recursos energètics.

Una ciutat interconnectada

El concepte del ‘big data’ ha donat lloc a l’anomenada ciutat connectada, on les TIC permeten sofisticats sistemes de recollida, anàlisi i gestió de dades. L’objectiu és convertir els entorns urbans en espais eficientment regulats per millorar tant la sostenibilitat medioambiental com la qualitat de vida, i fer front al canvi climàtic. La idea de fons, doncs, és crear sistemes autorregulats basats en la manera de funcionar dels organismes en l’entorn natural.

Des del punt de vista energètic, una ciutat connectada vol dir un sistema interactiu en què l’energia es produeix de manera diversificada per aprofitar totes les oportunitats de generació que ofereix l’entorn urbà, i es distribueix a travès d’una eficient xarxa intel·ligent segons la producció i la demanda.

En aquest sentit, els edificis hi juguen un paper fonamental. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, una construcció més intel·ligent ens  permetria retallar significativament i de forma rendible les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Siguin residencials com d’oficines o de serveis, els edificis són responsables generalment d’aproximadament un 40% dels recursos energètics i emissors d’un terç dels gasos a les ciutats desenvolupades.

Els edificis com a centrals elèctriques

En el repte de construir una ciutat viva i connectada intervenen multitud d’indústries i disciplines científiques, des de la biologia o la química a la nanotecnologia.

Els edificis no només tenen un ampli marge per millorar en termes d’estalvi d’energia, sinó que poden contribuir activament a la producció descentralitzada d’energia neta i renovable.

Al Regne Unit, el Centre d’Enginyeria de Productes Sostenibles per Revestiments Industrials Funcionals i Innovadors (SPECIFIC, sigles en anglès) ha estat fundat recentment amb l’objectiu de promoure les funcions dels edificis com a centrals elèctriques. La investigació innovadora en disseny i materials de construcció podria permetre, per exemple, que terrats i façanes, permanentment exposats a la llum solar, captessin, emmagatzemessin i distribuissin energia.

L’edifici més sostenible d’Espanya

Un bon exemple d’edifici sostenible és la seu de l’Oficina d’Harmonització del Mercat Interior de la UE (OAMI), a Alacant. L’edifici ha obtingut la màxima classificació del certificat internacional de construcció sostenible BREEAM, que el reconeix com el més sostenible d’Espanya, Portugal i Itàlia, tota una referència a l’àmbit internacional.

Entre moltes altres coses, la seu de l’OAMI consumeix un 70% menys de CO2 que altres edificis de les mateixes característiques, i compta amb un sistema de gestió centralitzat que permet un control total del consum energètic.

Altres referents d’edificis energèticament sostenibles són la seu de l’ICTA-ICP, de la UAB, que va guanyar fa uns mesos el Premi Catalunya Construcció del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona (CAATEEB), l’EspaiZero de Wattia, primer centre 100% energèticament  autosuficient de l’Estat, o l’Ecoedifici de Manlleu, seu de l’empresa d’arquitectura sostenible Lavola.

 No es tracta d’una utopia futurista. Actualment existeixen tecnologies i projectes que avancen en aquesta direcció, però fins ara les dinàmiques de mercat no n’han facilitat el desenvolupament i generalització. Això, però, podria estar a punt de canviar si el recent acord mundial pel clima de París funciona realment com a punt d’inflexió en l’evolució cap a un model energètic eficient, net i sostenible.