dones i ciència | mujeres y ciencia

Les dones i la ciència: un recull de 5 històries

Tret d’excepcions, el paper de les dones ha estat històricament circumscrit a l’àmbit familiar i particular. Sempre silenciades, ara estan disposades a aconseguir la plena igualtat amb els homes durant aquest segle XXI. Tot que i l’entorn els anava en contra en un camp tant restringit com el científic, des del segle XVIII hi ha exemples de cinc grans emprenedores i investigadores que van canviar el món en el que vivien, aportant avanços revolucionaris en el món de l’energia:

1. Lucia Galvani (1737-1798). Filla de professor de la Universitat de Bolonya. El 1764, es va casar amb Luigi Galvani, metge i Rector de la Universitat de Bolonya. Galvani va ser un estudiós de l’electricitat com a fluid nerviós. Lucia va ser una gran observadora dels seus treballs. Luigi va documentar per escrit que la seva dona va descubrir el primer sistema tancat de conducció del fluxe energètic apropant dos peces de metall al cos dissecat d’una granota mentre s’activava una càrrega elèctrica. Aquest descobriment va ser l’origen de la pila voltaica (desenvolupada per Alessandro Volta qui es va inspirar en els treballs de Galvani).

2. Herta Marks Ayrton (1854-1923). Casada amb el físic William Edward Ayrton, va ser una inventora incansable. Despés de la seva primera patent al 1884 (un instrument de dibuix d’enginyeria per a dividir una línia en qualsevol nombre de parts iguals, que permetia ampliar i reduir figures) en van venir 25 més (4 sobre divisors matemàtics, 13 sobre llums d’arc i elèctrodes i 7 sobre la propulsió d’aire). Lluitadora infatigable pel sufragi femení, va ser gran amiga de la mítica Marie Curie. Herta estava especialitzada en enginyeria elèctrica. Els seus treballs sobre l’arc elèctric van permetre millorar els sistemes d’enllumenat urbà. Al 1899, va ser la primera dona en llegir els resultats de les seves investigacions davant la Institution of Electrical Engineers, un privilegi negat per la Royal Society per ser dona (l’enginyer irlandès John Perry va ser qui ho va fer el 1901).

3. Edith Clarke (1883-1959). Pionera en l’àrea del’enginyeria elèctrica, la primera dona en graduar-se, obtenir un diploma del MIT al 1918 i ser professora profesora en la matèria. D’entre les seves aportacions destaca la invenció de la calculadora Clarke, una senzilla calculadora gràfica que solucionava equacions que implicaven corrent elèctricvoltatge i impedància a les línies de transmissió elèctrica. També va escriure el manual Circuit Analysis of A-C Power Systems, llibre de text de referència en el camp de l’enginyeria de l’energia. La seva filosofia era molt clara: “No hi ha demanda de dones enginyer… perè sempre hi haurà demanda per a qualsevol persona que pugui fer bé la seva feina”.

4. Maria Telkes (1900 – 1995). Inventora i científica húngaro-americana, als EUA va treballar al MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts). Va fer extraordinàries aportacions en el camp de l’energia solar: va inventar el primer sistema de calefacció solar instal·lat en una casa el1948, el primer generador termoelèctric el 1947 i una cuina solar amb un disseny que, amb algunes variacions, se segueix utilitzant avui dia. Fins i tot va desenvolupar un sistema de destil·lació solar (emprat en els kits mèdics de l’exèrcit per potabilitzar aigua) i una dessaladora en miniatura per als bots salvavides (utilitzava energia solar i condensació per recollir aigua potable). El 1952 va rebre el primer premi de la Societat de Dones Enginyeres, així com el Premi Charles Greeley Abbot el 1977.

5. Helen Edwards (1936 – 2016). Col·laboradora d’excepció del Laboratori Nacional Fermi (Fermilab), a Chicago, va liderar als 80 l’equip responsable del Tevatron (el major accelerador de partícules d’energia de l’època, germà gran de l’actual Col·lisionador d’Hadrons del CERN. El Tevatron es va basar en imants superconductius i va suposar un pilar fundamental en aquest camp, ja que durant 25 anys va ser el col·lisionador de partícules més potent del món. Va gravar les primeres col·lisions protó-antiprotó el 1985 i va ser utilitzada per científics per trobar el quark top i el neutrí tau (dos de las tres partícules fonamentals descobertes al Fermilab).

Per sort els temps canvien i es creen entitats que donen suport a les dones en el món de l’energia. AEMENER (Asociación Española de Mujeres de la Energía), dins el seu decàleg té com a objectius sensibilitzar sobre la rellevància del sector des de les universitats, mostrant la seva importància per la societat així com promoure la incorporació de les joves a carreres STEM (Science, Technology, Engineering & Mathematics), amb especial orientació al sector energètic.