Com poden les energies renovables ajudar els refugiats? - ¿Cómo pueden las energías renovables ayudar a los refugiados?

Com poden les energies renovables ajudar els refugiats?

A mitjans del 2015, el nombre persones desplaçades a la força per conflictes arreu del món ja havia superat, per primer cop des del 1992, la línia vermella dels 20 milions, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). I això només comptant els desplaçats protegits per ACNUR. Aquest important augment dels refugiats està suposant nous i diversos reptes per a la resposta humanitària dels països d’acollida, entre ells l’accès a l’energia.

L’accès a l’electricitat per cobrir necessitats bàsiques és una de les qüestions més difícils de ressoldre en aquest context, i els refugiats polítics i mediambientals que habiten a camps de refugiats d’arreu del món, viuen sovint en condicions de pobresa energètica.

La introducció d’energies renovables, tanmateix, podria facilitar les coses, segons l’informe ‘Heat, light and power for refugees‘ (calor, llum i electricitat per als refugiats), publicat per Chatham House al novembre del 2015 després de coordinar un ampli conjunt d’ONGs, thinktanks i donants.

Pobresa energètica invisible

60 milions de desplaçats, dels quals 9 milions resideixen a camps de refugiats. Són dades d’aquesta nova recerca, que assenyala que la cobertura energètica ha estat descuidada als camps de refugiats que tracten d’acollir persones desplaçades arreu del món. Tot i que, segons el document, el 90 % de les famílies no hi tenen accès a electricitat els documents internacionals sobre desenvolupament sostenible rarament els mencionen.

Com a solució, l’informe destaca que la introducció a gran escala d’iniciatives d’energies renovables no només podria facilitar l’accès a l’energia, sinó també contribuir significativament a estalviar costos a les agències estatats i ONGs que hi treballen, reduir emissions i contribuir a paliar problemes com els assetjaments sexuals a dones durant la nit degut a la manca d’enllumenat, o quan surten a recollir llenya.

Reduir emissions i salvar vides

Sense accès a electricitat, moltes persones desplaçades viuen en circumstàncies extremes on sovint les opcions per poder cuinar són cremar carbó, fusta o qualsevol material de rebuig.

El cost mediambiental d’aquestes pràctiques és enorme: l’estudi de Chatham House estima que es cremen quantitats de carbó i fusta equivalents a 3,9 milions de tones de petroli a l’any, el que suposa una quantitat significativa d’emissions de CO2 i més de 26.000 hectàries de bosc desaparegudes cada any.

I no surt barat per ningú. L’informe calcula una despesa mitjana de gairebé 200 euros per família. Només al camp de Dadaab, a Kenya, que acull 350.000 refugiats somalís, ACNUR destina cada any 2,1 milions d’euros en petroli, i cada família necessita de mitjana uns 15 euros al mes per cobrir despeses energètiques, el que suposa un 24% dels seus ingressos (a l’Estat espanyol és un 4,9%).

Els costos d’aquest model energètic predominant als camps de refugiats, però, van més enllà del medi ambient i les finances. Segons l’Organització Mundial de la Salut, les precàries condicions energètiques  causen la mort prematura d’unes 20.000 persones desplaçades cada any, i crea problemes respiratoris en nens i gent gran.

Innovacions energètiques i financeres

Segons l’informe de Chatham House, només la generalització d’equipaments d’energia renovable ja presents a molts camps, com ara les cuines de baix consum o els fanals solars, suposaria una reducció de 6,85 milions de tones de CO2 a l’any, i un estalvi dels 296 milions d’euros que actualment gasten en combustible els mateixos refugiats, les ONGs i les agències humanitàries involucrades.

Tanmateix, la introducció generalitzada de sistemes d’energia renovables sovint suposa una mínima infraestructura inexistent als camps, així com una inversió a llarg termini difícil de combinar amb els sistemes de finançament de les ONGs actuals, basats en donatius. La resposta humanitària tendeix a ser immediata i a funcionar amb pressupostos a molt curt termini. Per això, l’estudi proposa un sistema de finançament a llarg termini que permeta instal·lar els equipaments energètics necessaris als camps de refugiats.

La solució financera proposada per l’informe és la creació d’un fons al qual les agències humanitàries que planifiquin la implementació de sistemes d’energia renovables a camps de refugiats puguin tenir accès.

Tant l’anàlisi com la proposta de l’informe coordinat per Chatham House han estat ben rebudes. Ara s’espera que es discuteixi a la Cimera Mundial Humanitària, que tindrà lloc a Istambul al maig de 2016. Com a París, caldrà més col·laboració i més perspectives intersectorials per fer front als grans reptes del segle que vivim.