Aliança química per impulsar el reciclatge d’aerogeneradors

A mesura que la indústria eòlica avança, es presenten nous reptes. Segons estimacions del sector, cap al 2020 ja hi haurà al món unes 50.000 tones de pales eòliques fora d’ús, una quantitat que es preveu que es quadrupliqui cap al 2034. La gestió d’aquest tipus de residus esdevé, doncs, clau per encarar una fase que representa la maduresa de la indústria.

WindEurope, l’associació europea d’empreses d’energia eòlica, estima que en els cinc anys vinents, 12.000 màquines arribaran a la fi de la seva vida útil i es desconnectaran. Això significa que cap al 2020 caldrà reciclar unes 5.000 pales eòliques, una xifra que ascendirà fins a les 10.000 pales el 2030.

Per encarar aquesta fase clau de la indústria, WindEurope ha arribat a un acord amb el Consell Europeu de la Indústria Química (European Chemical Industry Council, Cefic) i l’associació europea de la indústria dels composites (European Composites Industry Association, EuCIA).

Aquests tres actors clau acaben d’anunciar el llançament d’una plataforma intersectorial “per avançar cap a noves aproximacions al reciclatge de les pales de les turbines eòliques”, fabricades fonamentalment amb composites, materials compostos que han fet possible que es construeixin pales cada cop més llargues, lleugeres i resistents.

Reciclar: el proper repte de la indústria

El 2018, el 14% de l’electricitat demandada als països de la Unió Europea va estar generada pels  130.000 aerogeneradors del continent, que representen al voltant de 2 milions de tones de materials composites. “L’energia eòlica és una part cada cop més important del mix elèctric europeu», ha recordat Giles Dickson, conseller delegat de WindEurope. I continua: “La primera generació de turbines està començant a arribar la fi de la seva vida operativa i aviat haurà de ser reemplaçada per turbines més modernes. El reciclatge de les velles pales és, doncs, una prioritat”.

Per la seva banda, Marco Mensink, director general de Cefic, ha assegurat que “la indústria química està destinada a exercir un rol decisiu en la transició cap a una economia circular mitjançant la inversió en investigació i el desenvolupament de nous materials”. I Roberto Fassine, president dEuCIA, hi ha afegit que aquesta col·laboració busca “establir un gran estàndard industrial que també ajudarà a millorar el funcionament d’altres indústries, com la marina o la construcció d’edificis i les infraestructures”.

L’eòlica, cap a la maduresa

El cicle de vida d’una estructura de gran envergadura com és un aerogenerador inclou nombrosos aspectes ambientals. Al llarg de la seva vida útil, que dura uns 20 anys, passarà per diferents etapes, des de l’extracció de cada matèria primera fins al seu reciclatge o eliminació final. Aquestes fases —l’obtenció de la matèria i fi de vida—, juntament amb la producció, són les més rellevants des del punt de vista mediambiental.