5 punts clau per entendre la situació de les renovables a l’Estat

El creixement de les renovables a l’Estat s’ha congelat en un context d’inseguretat jurídica, impostos i lleis desfavorables que ha resultat en la crisi d’un sector clau per al moment actual, en què arreu del món es parla, es creu i s’inverteix més que mai en la transició energètica cap a un model més net i sostenible.

Resumim la situació de les renovables a Espanya en 5 punts clau que representen la importància d’una reacció política urgent que permeti recuperar la seguretat jurídica i el lideratge del sector, així com garantir el compliment dels objectius europeus de consum d’energia renovable al 2020, que són vinculants.

1. La instal·lació de renovables, en caiguda lliure

Més que el carbó, més que la nuclear i que el gas. Segons Red Eléctrica de España (REE), l’any 2015 les energies renovables –el sol, el vent, l’aigua i la biomassa– van ser responsables del 36,8% de la producció elèctrica total, el 19 % de l’energia eòlica, mentre que l’energia nuclear ocupa el segon lloc amb un 21,8%, seguida del carbó amb un 20,3% .

generacio

Generació d’energia segons la font | CNMC, REE i AEE

2. 2015: any de foscor per a l’eòlica

La Asociación Empresarial Eólica (AEE) ha descrit el 2015 com l’any més negre de la història de l’eòlica a Espanya: no es va instal·lar ni un sol MW eòlic, una cosa que no ocorria des dels anys 80. Malgrat tot, l’energia eòlica ha aconseguit tancar l’any essent la tecnologia amb la producció d’electricitat més barata, amb una mitjana de 44€/MWh, mentre que la resta de tecnologies es situen entre els 49 i els 61€/MWh.

Generació d’energia segons la font | CNMC, REE i AEE

Generació d’energia segons la font | CNMC, REE i AEE

Aquestes dades afecten directament els ciutadans, ja que, tal com apunta la AEE “l’eòlica ha tingut un efecte reductor sobre el preu mitjà anual del mercat elèctric, que s’hauria situat en uns 62€/MWh, un 23,8% més car”.

3. Un sector mobilitzat davant la justícia

Bona part de les dificultats que travessen les energies renovables a l’Estat s’atribueix al que es coneix  com a “retallada a les renovables”, entre altres  la Reforma Energètica impulsada pel govern del Partit Popular el 2013.

Des de finals d’any, els productors fotovoltaics s’han vist immersos en plets davant els tribunals, que estan desestimant els recursos que es van interposar per les retallades que va patir el sector l’any 2010. D’altra banda, l’Estat acumula ja 24 denúncies d’empreses estrangeres davant el Ciadi per la retallada a les renovables.

Així les coses, no és d’estranyar que l’associació europea de la indústria solar fotovoltaica aconselli no invertir a Espanya al seu informe Global market outlook for solar 2015-2019.

4. Manca d’incentius

Una de les conseqüències d’aquesta situació és que els incentius per a la generació d’electricitat a partir d’energies renovables han marcat un descens del 7,2% –417 milions d’euros menys– respecte a les previsions establertes pel Ministeri d’Indústria a principis de 2015, segons càlculs aportats per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

La manca de seguretat jurídica, d’una regulació estable que planifiqui a llarg termini, ha suposat un fort ajustament econòmic en el sector que s’ha traduït en la paralització de les inversions i la pèrdua de llocs de treball. Segons l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA), el màxim d’ocupació del sector es va enregistrar el 2008, quan es comptabilitzaven 136.163 llocs de treball que depenien de les energies renovables. Al 2014 l’ocupació total s’havia reduït a gairebé la meitat de la del 2008: 70.750 persones.

5. Recuperar el lideratge

El resultat és que l’Estat ha perdut el lideratge en un sector que és ara més important que mai. En paraules de l’AEE, “és fonamental recuperar la seguretat jurídica perduda després de l’aplicació de la Reforma Energètica”.

Amb aquest objectiu, l’associació ha demanat a les comunitats autònomes que eliminin els obstacles per al desenvolupament de l’eòlica. Davant l’obligació de complir amb els objectius europeus pel 2020, les comunitats hauran de competir per les subhastes eòliques, i una manera de fer-ho serà eliminant barreres per atreure les inversions.

Segons l’AEE, la complexitat de la tramitació administrativa és un dels majors problemes «tant en termes temporals com econòmics”, juntament amb costos fiscals addicionals com els anomenats «cànons eòlics», i determinats aspectes inestables de la regulació, com el concepte de «rendibilitat raonable», que el govern pot canviar cada sis anys.

També des d’EolicCat s’han expressat reiteradament demandes d’actuació per reactivar el sector, entre les quals destaquen la necessitat de modificar el mapa d’implantació eòlica per tal d’habilitar zones de més de 3.200 hores equivalents i endegar una modificació de la legislació que permeti desenvolupar nous projectes de parcs eòlics de més de 10 MW. Aquestes demandes estan recollides en el document “Oportunitats per a Catalunya d’un major desenvolupament i òptima implantació de l’energia eòlica en l’horitzó de l’any 2020” publicat per EolicCat el setembre del 2015.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *