L’eòlica al 2016: una Europa dividida

12.500 megawatts de potència afegida, amb una inversió total rècord de 27.500 euros. Són les xifres més cridaneres de l‘informe Wind in Power. 2016 European Statistics, que l‘associació patronal eòlica europea, WindEurope, ha publicat recentment. Unes xifres històriques que denoten la maduresa de la indústria del vent, però que no esvaeixen les seves inquietuds per la manca de suport polític.

El paisatge que presenta l‘organització europea és el d‘una Europa dividida en política energètica, amb països que aposten fort per la transició energètica i països que semblen fer-se els despistats. Com ja vam comentar recentment al post Nedant contracorrent: la trista situació de l’eòlica a Espanya, l‘Estat espanyol entraria dins d‘aquesta darrera categoria.

Un any de rècords

Els parcs eòlics europeus van representar per primer cop més de la meitat de la capacitat instal·lada, i l‘energia eòlica va esdevenir la segona major font d‘energia a la Unió Europea després del gas, superant així al carbó.

Europa va arribar així a final d‘any amb una potència eòlica acumulada de 153,7 gigawatts (153.700 megawatts), dels quals 141,1 gigues corresponen a l‘energia eòlica generada en terra i 12,6 gigues a la generada als parcs eòlics marins o offshore. Amb aquesta potència, que ja suposa el 17% del total de potència elèctrica, el parc eòlic europeu va poder cobrir el 10,4% de la demanda elèctrica global a la UE.

Un altre rècord que apunta l‘informe és l‘auge de l‘eòlica offshore, les inversions en la qual han assolit al 2016 una xifra històrica de 18.200 milions d‘euros. El projecte més important en aquest sentit és el parc de Gemini, a prop de la costa dels Països Baixos, recentment connectat a la xarxa, que quan estigui acabat serà el segon parc eòlic marí més gran del món. Per darrere de Gemini hi ha Gode Wind 1 i 2, a Alemanya, i el projecte  Westermeerwind, també als Països Baixos.

L’eòlica europea ja és, doncs, una indústria plenament madura, del qual ja depenen uns 330.000 llocs de treball, i que produeix milers de milions d’euros en exportacions

La política és clau

Són xifres rècord que no poden sinó tenir una lectura positiva. Tanmateix, encara queden molt motius de preocupació en la indústria del vent. “Les xifres d‘instal·lació fan bona cara, i les xifres d‘inversió són molt bones, però en un panorama més a llarg termini, només set dels 28 països de la UE tenen polítiques i volúmens clars en vigor per al període posterior al 2020”, recorda Giles Dickson, director executiu de WindEurope. I afegeix: “Avui veiem menys ambició política per a les energies renovables que fa cinc o fins i tot tres anys, a tots els estats membres”.

“La política es clau, especialment quan el sector es planteja a llarg termini”, insisteix l‘executiu de WindEurope, que demana més ambició i seriositat més caminar cap a la transició energètica, tant nacional com col·lectiva. Entre altres obstacles, Dickson assenyala la transició des de les feed-in tariffs (les primes) a les subhastes, que ha estat “menys tranquil·la del que s‘esperava“, del qual Espanya n‘és un exemple. Segons l‘executiu, hi ha disfuncions en els mercats que no afavoreixen el sector eòlic, i resulta preocupant l‘absència de senyals de preu a llarg termini, un element fonamental per encoratjar les inversions.

Una Europa dividida

L’informe de WindEurope dibuixa un paisatge de desigualtat entre els països membres, que aborden la transició energètica a diferents velocitats.

El 44% de la nova potència connectada al 2016 correspon a Alemanya, el líder absolut europeu, que ja genera tres cops més energia eòlica que qualsevol dels altres estats membres. Bastant per darrere d’Alemanya van França, Holanda, Finlàndia, Irlanda i Lituània, els quals han superat els seus millors registres nacionals de nova instal·lació (França, 1.600 MW; Holanda, 887; Finlàndia, 570; Irlanda, 384; i Lituània, 178).

Capacitat de l’eòlica al 2016

Per una altra banda, Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia, que durant la dècada dels 2000 van impulsar bona part del creixement del sector, ara han passat a aportar tan sols una petita fracció de les noves instal·lacions.

El panorama, doncs, és que cada cop són menys els estats que aporten quantitats importants de nova energia eòlica a la xarxa elèctrica. El desequilibri és alarmant, ja que, com recorda Dickson, “més de la meitat dels estats membres no van invertir gens en energia eòlica l‘any passat”.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *